La idea sobre les dictadures és associada instintivament a uniformats prenent el poder i violenta repressió als carrers. Moltes recordem la darrera onada de règims militars a llatinoamèrica durant les dècades dels setanta i vuitanta. Tanmateix, la barreja d’impopularitat i incompetència van propiciar-ne la transformació. De la mateixa manera que els uniformes han posat de moda el camuflatge, les dictadures contemporànies també. I avui assistim a una obsessió per simular democràcies i estats de dret, per disfressar constitucionalment les dictadures de fet.
Aquest seria el resum de l’assaig de Ramon Cotarelo sobre els nous dictadors. El politòleg aborda qüestions com ara les “dictadures constitucionals” basades en la manipulació dels poders institucionals a fi de crear una veritable “arquitectura de l’opressió” i imposar els interessos d’una minoria que ocupa il·legítimament el poder. Això es tradueix indefectiblement en una “dictadura del capital”, en la seva fórmula extrema del control del món financer sobre la societat, que posseeix la cobertura de la “dictadura dels mitjans” consistent en la manipulació dels instints primaris de la ciutadania per establir un estat d’opinió contrari als propis interessos.
