Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores de l’habitatge tutelat per a dones de Castelló denuncien violència institucional al centre

Les sis treballadores de l’habitatge tutelat per a dones en risc d’exclusió social de la capital de la Plana han denunciat, a través del sindicat CGT, la violència institucional a la qual estan sotmeses les cinc dones i les sis menors que viuen a l’immoble. La plantilla alerta de la falta de manteniment i de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques de les usuàries i del personal i oferir així una atenció de qualitat. Des de la Conselleria d’Igualtat asseguren que els constava que “els incompliments ja s’havien solucionat”

A l'habitatge tutelat per a dones en risc d'exclusió de Castelló viuen sis dones i cinc menors / Arxiu

Alícia, nom fictici, ja que no vol revelar la seua identitat, treballa com a educadora social a l’únic habitatge tutelat de titularitat pública, però gestionat a través d’una empresa privada adjudicatària, per a dones en risc d’exclusió social que hi ha a les comarques de Castelló. Va començar en l’any 2014, quan la Generalitat va reobrir el centre, que havia romàs dos anys tancat a causa d’un deute que superava els 120.000 euros. Durant els últims mesos, Alicia i les seues cinc companyes de treball han vist com les condicions laborals de la plantilla han anat empitjorant i, en conseqüència, també l’atenció que s’ofereix a les cinc dones que hi viuen, acompanyades de sis menors. Aquesta setmana, les treballadores, a través del sindicat Confederació General del Treball (CGT), han decidit plantar clara a l’Administració i han denunciat la violència institucional que sofreixen les dones i infants que hi resideixen.

Fa cinc anys, el Grupo Palma Servicios Sociales SL, dirigit a la gestió de serveis per a persones dependents o en situació de vulnerabilitat, va assumir la gerència de l’habitatge titulat de la capital de la Plana. Aquest té una capacitat màxima de 13 places. Està destinat a dones que acudeixen soles o acompanyades dels seus fills o filles menors i que es troben en una situació de risc, moltes de les quals són víctimes de violència masclista. Les treballadores s’encarreguen de donar suport per afavorir la seua integració laboral, a banda de cobrir les seues necessitats bàsiques. També reben un tractament especialitzat, suport psicosocial i realitzen activitats de convivència i cooperació. Segons Alícia, des del 2014, s’ha pogut treballar per complir aquests objectius. Tanmateix, des que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, en novembre de 2018, va adjudicar la gestió del centre a Group Eulen SA, que presta els seus serveis en els àmbits de la seguretat, la neteja i manteniment o el sociosanitari, a les dones no “se les està facilitant els mitjans bàsics que faciliten la seua reintegració social”, alerta l’educadora.

Les treballadores denuncien una falta de manteniment de les instal·lacions que no contribueix a crear un espai confortable i agradable per a les dones i menors que l’habiten. “No tenim alarma d’incendis, hi ha habitacions sense llum, i una llavadora no funciona. A més a més, hi ha moltes coses que es trenquen i no s’arreglen”, detalla Alicia

Les treballadores denuncien una falta de manteniment de les instal·lacions que no contribueix a crear un espai confortable i agradable per a les dones i menors que l’habiten. “No tenim alarma d’incendis, hi ha habitacions sense llum, i una llavadora no funciona. A més a més, hi ha moltes coses que es trenquen i no s’arreglen”, detalla Alícia. Vanessa Almela, membre de CGT-Castelló, afegeix que a l’immoble hi ha “moltes barreres arquitectòniques” que dificulten l’estança de les usuàries, com per exemple, que no existeix cap accés adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. Així doncs, l’empresa està incomplint les seues obligacions, especificades al plec de prescripcions tècniques que regeixen el contracte administratiu de l’immoble, document de la Generalitat on s’indica que el grup Eulen ha “d’atendre els requeriments dels ingressos que es deriven”, “mantindre els nivells de qualitat en la prestació assistencial”, “garantir el manteniment, reparació, neteja i conservació de l’immoble” o “reparar i/o reposar immediatament, amb la mateixa qualitat i prestacions, aquells elements que es deterioren, s’extravien o desapareguen”.

El sindicat també recorda que es va emetre un informe per part del Servei d’Acreditació i Inspecció de Centres i Serveis, en què ja s’informava la Generalitat de la necessitat d’acabar amb els incompliments. En aquest sentit, des de la Conselleria d’Igualtat, en mans de la vicepresidenta de la Generalitat Mònica Oltra (Compromís), expliquen que els constava que “els incompliments ja s’havien solucionat”. Així mateix, afegeixen que, si continuen les deficiències en el servei, les treballadores han d’enviar una queixa formal a la Conselleria: “Fins que no la presenten, no tenim constància formal de què el servei funciona malament i no podem treballar per millorar la gestió”.

 

Problemes econòmics i falta de personal

A les deficiències en el manteniment se sumen els problemes econòmics que afecten les treballadores. En ser un habitatge tutelat de titularitat pública i gestionat a través d’una empresa privada adjudicatària, la Conselleria d’Igualtat és la responsable de pagar les factures a l’empresa Eulen, qui, setmanalment, avisa de l’entrega dels diners en efectiu a la coordinadora de l’habitatge, en funció de les despeses que hi ha hagut cada setmana. Tanmateix, des que el grup Eulen està al capdavant de la gestió, “ens hem quedat tres vegades sense diners en efectiu en caixa”, assegura l’educadora. Açò ha derivat en un empitjorament de l’alimentació de les dones i les menors i la impossibilitat de cobrir les necessitats bàsiques, com productes d’higiene i neteja. “Comprem productes molt bàsics. Quan ens hem quedat sense diners en caixa, els xiquets han de sopar arròs blanc. I, per exemple, fa temps que la llavadora està trencada, però hem de prioritzar el pagament del menjar i dels productes d’higiene íntima”, subratlla Alícia.

La falta de personal també està impedint el compliment de les finalitats per a les quals l’habitatge va ser creat. En concret, tal com recull el document del plec, hi treballen dues educadores socials a jornada completa, una psicòloga, amb un contracte de 20 hores setmanals; dues auxiliars de serveis -una a jornada completa i una altra a mitja jornada- i una treballadora social, qui també assumeix tasques de coordinació del centre i treballa 30 hores setmanals. El nombre d’hores setmanals que ha de computar cada treballadora ha disminuït després de la formalització del contracte d’adjudicació a l’empresa Eulen, i per tant, “les necessitats de les dones no són ateses de manera adequada” i “l’atenció psicològica és molt deficient”, critica Almela. Per a la membre de CGT, es tracta d’un clar cas de violència institucional, en què, a més a més, es demostra que la gestió privada perjudica les condicions laborals.

La treballadora també remarca que l’empresa les obliga a substituir-se entre elles quan alguna de les professionals s’agafa un dia lliure per assumptes propis. A banda, a causa de la falta de personal, el centre es queda moltes vegades sense cap professional

Al document del plec també es va indicar que s’havia de “garantir la permanència en el centre d’almenys un professional, tant en horari diürn con en horari nocturn”, una ràtio que Alicia considera completament insuficient: “En molts torns, hi ha només una persona. Açò comporta que, a vegades, una auxiliar de servei faça les funcions d’educadora social sense tindre una formació o la psicòloga haja de cuidar a menors, en compte d’atendre emocionalment les dones”. La treballadora també remarca que l’empresa les obliga a substituir-se entre elles quan alguna de les professionals s’agafa un dia lliure per assumptes propis. A banda, a causa de la falta de personal, el centre es queda moltes vegades sense cap professional, ja que, per exemple, si les mares han de fer algun encàrrec, són les empleades les que s’encarreguen de recollir les menors de l’escola. “Si només hi ha una persona en eixe torn, ens veiem obligades a reduir l’horari escolar dels xiquets per poder començar a recollir-los a les quatre i mitja i poder recollir-los a tots”, recalca.

 

CGT demanarà una reunió amb la Conselleria d’Igualtat

Des del sindicat han anunciat que demanaran una reunió amb la Conselleria d’Igualtat per acordar una sèrie de mesures que permetin millorar el funcionament de l’habitatge tutelat i l’atenció oferta a les dones i les seues filles. Entre les reformes del plec actual, destaquen la necessitat de contractar la figura d’una directora, que es responsabilitze de les tasques de coordinació del centre; la presència d’una educadora social per cada torn i, sobretot en els torns de matí i vesprada; així com la contractació d’una psicòloga i una treballadora social a jornades completes i dues educadores infantils a jornada completa. La CGT també ha exigit que l’entitat garantisca el manteniment, la reparació i conservació de l’immoble, així com “l’eliminació de les barreres arquitectòniques”, amb l’adaptació de l’habitatge a persones amb mobilitat reduïda; i “la redacció d’un pla d’emergència” i d’un projecte educatiu clar “que estiga a disposició de les treballadores”.

Per últim, s’ha demanat que l’empresa complisca el conveni col·lectiu de les empreses que gestionen serveis a través d’un contracte adjudicat per l’Administració pública. En concret, l’article 37 del conveni estableix que l’entitat ha de compensar els festius treballats amb un dia i dues hores de descans. Tanmateix, segons remarquen les treballadores, amb el canvi de gestió de la companyia Palma al grup Eulen, se’ls va informar, a través de la coordinadora, que no s’anaven a compensar els festius treballats. En la mateixa línia, es reivindica que es facilite a les treballadores el registre de les hores treballades i que a les nòmines apareguen especificats els complements econòmics que s’ingressen a la plantilla. “Se suposa que les empleades han de cobrar uns plusos, però com no estan especificats, pot ser que no els estiguen cobrant”, sentència Almela.