Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El 60% del comerç mundial tributa a paradisos fiscals

El 3 d’abril se celebra el dia d’acció global contra els paradisos fiscals, aprofitant la data de publicació, ara fa tres anys, dels anomenats ‘papers de Panamà’. A Barcelona i a València s’han celebrat concentracions per exigir a la Unió Europea una major implicació contra l’evasió i l’elusió d’impostos, i s’ha donat a conèixer un manifest impulsat per diverses entitats vinculades a l’economia solidària i la justícia fiscal en què es denuncia la manca de voluntat de les institucions públiques per combatre les pràctiques d’evasió de capitals fomentades pel capitalisme especulatiu

Acció davant l'Oficina de representació de la Comissió Europea, situada al passeig de Gràcia de Barcelona / Arxiu

Un dia com avui, el 3 d’abril del 2016, 109 mitjans de comunicació d’arreu del món publicaven els primers resultats de la investigació periodística coneguda com els Papers de Panamà. La recerca, conduïda pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació -ICIJ, per les seves sigles en anglès- revelava l’ocultació de propietats d’empreses, de guanys i casos d’evasió fiscal de múltiples firmes i personalitats d’arreu del món a través d’una filtració de documents del bufet d’advocats panameny Mossack Fonseca. Coincidint amb aquesta data, el Fòrum Social Mundial va declarar el 3 d’abril com el dia d’acció global contra els paradisos fiscals.

Amb motiu d’aquest dia d’acció, diferents entitats relacionades amb l’economia solidària i la justícia fiscal han elaborat un manifest on expliquen que el nom d’aquests indrets hauria de ser el de “caus o refugis fiscals” i denuncien que “són territoris o estats amb normes fiscals i jurídiques al servei de les grans empreses i capitals”.

Segons el manifest, els ingressos fiscals a l’Estat espanyol són vuit punts inferiors a la mitjana de la Unió Europea, “a causa de les bosses de frau i la falta de mitjans necessaris per perseguir-ho”

“Mitjançant el frau, l’evasió i l’elusió fiscal, minimitzen els ingresso fiscals dels estats”, necessaris per mantenir la despesa pública en serveis i la inversió en l’estat del benestar. Segons el manifest, els ingressos fiscals a l’Estat espanyol són vuit punts inferiors a la mitjana de la Unió Europea, “a causa de les bosses de frau i la falta de mitjans necessaris per perseguir-ho” i “a un sistema fiscal regressiu i injust”. “La fiscalitat efectiva carrega les famílies amb més del 82% dels impostos, mentre que l’Agència Tributària informa que les grans empreses paguen la mitjana minsa xifra del 6% dels seus beneficis, la gran banca solament el 2,9% i les grans constructores l’1,2%”, explica el document.

El manifest assenyala els paradisos fiscals com “plataformes mundials de negocis i inversions especulatives” i xifren en un 60% el volum del comerç mundial que es dóna en aquests indrets. Els beneficiaris són fons d’especulació immobiliària com Blackstone, socimis o empreses de mobilitat com Uber o Cabify, que “tenen allí les seves seus fiscals per a no pagar impostos”.

Els paradisos fiscals, segons les organitzacions signants del manifest, també serveixen per fer negoci amb productes financers, matèries primeres, aliments, béns comuns bàsics o serveis públics i són emprats per “màfies internacionals i la criminalitat organitzada, la corrupció privada i política o el terrorisme internacional per rentar els guanys dels seus delictes i crims”.


Jornada d’accions

Per visibilitzar la indignació contra l’existència dels paradisos fiscals, aquest dimecres 3 d’abril s’han convocat diferents accions als Països Catalans i l’Estat espanyol. Al País Valencià, la Plataforma per una Justícia Fiscal (que inclou entitats com la CVONGD, la Intersindical Valenciana, la Xarxa Enclau o Attac PV) han desplegat una pancarta al balcó de l’Ajuntament de València i a les sis i mitja han realitzat una concentració a la plaça dels Pinazo.

Acció per la justícia fiscal aquesta tarda a la ciutat de València |Arxiu

A Barcelona, la Plataforma per una fiscalitat justa, Attac Catalunya i Oxfam Intermón han convocat una concentració davant l’Oficina de representació de la Comissió Europea, situada al passeig de Gràcia per exigir major rigor tècnic en la valoració “en les successives revisions de les seves llistes negra i grisa de territoris fiscalment no cooperants”. La llista negra inclou països amb un règim tributari baix o nul que possibilita l’evasió i l’elusió fiscal des d’altres països, mentre que la llista grisa fa referència a Estats que s’han compromès amb la Unió Europea a modificar els seus sistemes fiscals per evitar les fugues de capitals. Ambdues llistes són elaborades pel Consell de la UE, format pels ministres de cada estat membre en funció dels temes a tractar. És per aquest motiu que les organitzacions convocants denuncien que “el Consell està emprant criteris polítics i no tècnic per a exonerar de la seva llista de refugis fiscals a diversos països de la UE que de facto funcionen com a tals” i a “altres estats i territoris molt agressius en matèria fiscal que no figuren en la llista negra”.