5 de març de 2019. Desenes d’activistes feministes i LGBTI protesten contra la presència del bus de l’organització ultraconservadora i catòlica Hazte Oir a València, arrencant algunes parts del vinil on estava escrit el missatge “No es violencia de género, es violencia doméstica. Las leyes de género discriminan al hombre”, acompanyat amb l’etiqueta #StopFeminazis i una imatge del dictador nazi Adolf Hitler. Unes setmanes més tard, arran de la denúncia que va interposar l’organització ultraconservadora i catòlica Hazte Oir, tres de les activistes van rebre citacions notificant-les de l’obertura d’un procés administratiu per les accions d’aquell dia. Acusades d’un presumpte delicte d’odi, danys i coaccions, pel qual Hazte Oir els demana un import de 9.138 euros, han acudit a declarar aquest matí al Jutjat d’Instrucció número 18 de la Ciutat de la Justícia de València.
Les acusades s’han acollit al dret a no declarar, reafirmant que les identificacions van ser aleatòries i defensant el dret legítim a la protesta. A més a més, segons han explicat a la Directa, desconeixen quins són els motius “exactes” pels quals els va denunciar Hazte Oir, ja que la denúncia interposada no és només contra les activistes, sinó també contra l’Ajuntament de València, l’alcalde de València, Joan Ribó (Compromís); i la primera tinent d’alcalde Sandra Gómez (PSPV). L’Ajuntament de València va prohibir la circulació de l’autobús el passat 5 de març, perquè incomplia la Llei de seguretat viària, en no estar autoritzat per a difondre publicitat, sancionant l’organització catòlica amb una multa de 200 euros i obligant-la a llevar tot el vinil. Així mateix, a la denúncia també es fa referència a algunes de les declaracions que van realitzar Ribó i Gómez als mitjans de comunicació en relació a la circulació del bus. Entre d’altres, l’alcalde va afirmar que és “l’estament judicial qui ha d’observar la legalitat d’accions menyspreables com la d’aquest autobús ultra”.
Després de la citació judicial d’avui, el cas continua en instrucció i el “jutge haurà de determinar si els fets poden constituir o no algun tipus d’infracció penal”, explica Maria Josep Martínez, l’advocada que està portant la defensa de les acusades. “Ara ens toca esperar, però estem molt tranquil·les. Protestar contra un delicte d’odi no pot ser cap delicte”, subratlla Fran Pardo, un dels activistes encausats. Per a l’advocada, aquest procés té una clara “intencionalitat política, tal com també la tenia l’autobús”. “Aquestes persones estan sent investigades per participar en una protesta legítima contra un autobús que representa una provocació i un insult per al col·lectiu LGBTI i feminista”, defensa.
Diversos col·lectius feministes i LGBTI de la ciutat de València, com l’Assemblea Feminista de València i Lambda, així com els col·lectius Alerta Solidària i València Sense Mordassa, s’han concentrat aquest matí davant de les portes de la Ciutat de la Justícia de València per mostrar el seu suport cap a les tres encausades
Diversos col·lectius feministes i LGBTI de la ciutat de València, com l’Assemblea Feminista de València i Lambda, així com els col·lectius Alerta Solidària i València Sense Mordassa, s’han concentrat aquest matí davant de les portes de la Ciutat de la Justícia de València per mostrar el seu suport cap a les tres encausades. Només arribar la primera quinzena d’activistes, han aparegut quatre furgons de la Policia Nacional espanyola. “Els agents han identificat una trentena de persones de manera totalment arbitrària, tot i que les manifestants ens hem concentrat tranquil·lament”, denuncia Irene Molina, membre de l’Assemblea Feminista de València.
Les manifestants han denunciat la impunitat de les organitzacions d’extrema dreta que, com Hazte Oir, “promouen l’odi a la diferència, atempten contra les llibertats i els drets més bàsics de les persones, negant la violència de gènere”. I han afegit en un comunicat: “L’odi a les diferents identitats i opcions sexuals, els insults al moviment feminista i el negacionisme de la violència de gènere no poden amagar-se i cercar l’empara en la llibertat d’expressió”.
