A l’entrada del número 69 del carrer Jocs Florals, al barri de Sants, un grup de veïns i veïnes estan reunides en cercle. Parlen, expliquen, recapitulen, prenen apunts ràpids, es consulten dubtes, comparteixen fotos de documents a la pantalla dels telèfons mòbils. De sobte, tres dones i un gos entren a l’edifici sense trucar: la porta està oberta, el pany està trencat des de fa mesos, no es pot tancar amb clau. Les dones gairebé no saluden, miren de reüll les veïnes i enfilen les escales apressadament. Des del cercle de veïnes, algú alça la veu: “No sé si ho sabeu, però aquest bloc està organitzat perquè volen fer fora les veïnes”. Una de les dones s’afanya a explicar que acaba de veure els cartells penjats a les finestres de l’edifici, però que no en sap res, i després corre escales amunt, seguint l’agent immobiliari que ha entrat amb elles per ensenyar-los un dels pisos del bloc que estan en venda.
A finals de 2022 les veïnes van començar a rebre les notificacions de no renovació i el gener de 2023, els burofaxos. En l’actualitat, ja hi ha un pis buit que s’anuncia al portal immobiliari Idealista i el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) assegura —i ho corroboren captures de pantalla que conserven— que, fins fa poc, també s’oferia un altre habitatge on encara hi ha un llogater, així com la finca sencera.
Les llogateres de vuit dels quinze habitatges del carrer Jocs Florals 69 estan organitzades des de fa mesos per reclamar a la propietària del bloc que renovi els seus contractes de lloguer a preus socials
El perquè ja no s’anuncia és clar: ha trobat un comprador. Arribat aquest punt, les veïnes i el GHAS reivindiquen que l’Ajuntament exerceixi el seu dret a tanteig i retracte, és a dir, d’adquisició preferent, i avui ho han fet amb una protesta a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, a Ciutat Vella. Fa vint dies que les veïnes van demanar una cita amb el Gerard Capó, gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, perquè l’Ajuntament exerceixi el seu dret de tanteig i retracte i adquireixi el bloc per destinar-lo a habitatge social. Com que no van obtenir resposta, han decidit presentar-se a les instal·lacions de l’edifici acompanyades per activistes del GHAS.
Des de l’Ajuntament s’han reunit amb les veïnes i els han confirmat que el termini per exercir el dret de tanteig i retracte expira el 12 d’agost i que no preveuen exercir-lo, “com en altres tants casos que no s’exerceix”. Les veïnes, però, insisteixen que aquest bloc hauria de passar a formar part del parc públic d’habitatge destinat a persones en situació de vulnerabilitat, i reclamen que sigui l’Ajuntament qui compri el bloc directament o bé a través d’una cooperativa d’habitatge. Des del consistori argumenten que tenen un pressupost “molt limitat” i que l’administració “prioritza comprar blocs que estiguin buits per oferir habitatge a famílies a través de la Mesa d’Emergència”.
Les veïnes insisteixen que aquest bloc hauria de passar a formar part del parc públic d’habitatge destinat a persones en situació de vulnerabilitat
Les llogateres de vuit dels quinze habitatges de Jocs Florals 69 estan organitzades des de fa mesos per aconseguir quedar-se a casa seva. Des del principi han estat reivindicant que la propietària del bloc renovi els seus contractes de lloguer a preus socials, ja que tot i ser una persona particular és una gran tenidora –a Catalunya ho és qui té almenys cinc propietats d’ús residencial. Les veïnes denuncien que Maria Mercedes Bonet Amenós no només no ha volgut negociar, sinó que les assetja des de fa més d’un any.
Precarietat contra especulació
Les veïnes del bloc estan travessades per diferents situacions de precarietat i vulnerabilitat que els fan impossible pagar un lloguer amb els actuals preus de mercat a Barcelona. És el cas, per exemple, de Dàlia, una dona boliviana que treballa en una empresa de neteja i viu sola en un dels pisos.
“Soc una de les persones afectades per les hipoteques. El 2015, la meva quota mensual havia pujat fins als 1.700 euros i no la podia sostenir. Vaig haver de recórrer a la dació en pagament del meu pis a un fons voltor. En lliurar el que havia estat el meu sostre, vaig trobar aquest pis de lloguer. Quan vaig arribar, feia llàstima; no hi havia llums, la cuina era una autèntica relíquia… a poc a poc el vaig anar arreglant”, explica.
Fa quatre mesos, aquesta veïna va rebre un burofax amb l’avís que el seu contracte finalitzaria el mes de març i hauria d’abandonar el seu pis. En l’actualitat, continua pagant el lloguer de 572 euros, tot i estar fora de contracte. Veu difícil trobar un altre lloc on anar amb un preu de lloguer assumible. “Després de tot el que em va passar, aquest pis va ser el meu refugi, la meva solució. És on he acabat de criar el meu fill, que ja s’ha independitzat. I ara no veig cap altra alternativa que lluitar pel meu pis, pel meu barri”, explica convençuda.
“Podria assumir un lloguer de 950 euros, però llavors no menjaria la resta del mes”, denuncia el Josep, un dels veïns de l’edifici del barri de Sants
Per a Txus i Josep, trobar un altre habitatge és inimaginable. Txus va arribar amb la seva família al bloc quan era una nena de dos anys i hi ha viscut 52 dels seus 58 anys. Ací han fet vida quatre generacions de la seva família. Les veïnes més antigues de l’edifici són les seves amigues, han crescut juntes i la casa, el carrer i el barri estan carregats de records i de vivències.
Fa tres anys, quan va morir la seva mare, Txus va rebre un avís que anunciava la fi del seu contracte de renda antiga i que els apujarien el lloguer de 170 a 350 euros. Txus i Josep van acceptar, i el preu del lloguer va anar incrementant d’acord amb l’IPC fins a arribar als 440 euros. Ara fa tres mesos, els van avisar que el contracte finalitzaria sense possibilitat de renovació, i els van donar l’opció de comprar el pis per un preu aproximat de 150.000 euros.
“Els vam dir que era completament impossible per nosaltres”, lamenta Josep. Txus té reconeguda una malaltia de llarga durada i percep una pensió, però entre els seus ingressos i els de Josep no arriben als 1.200 euros mensuals. “Podria assumir un lloguer de 950 euros, però llavors no menjaria la resta del mes”, denuncia el Josep.
Pressions amb Desokupa
Migrat des de l’Argentina, Raül va arribar a l’edifici el 2018 amb la seva parella. Un temps després, van trencar la relació i va quedar molt afectat. “Em sentia maldestre, desorientat, deprimit”, recorda. Treballava en un restaurant on li van reduir la jornada i, per tant, el salari. A partir d’aleshores s’encarregava de repartir el menjar amb la moto. Al final, el van fer fora de la feina i va començar a tenir dificultats per assumir el preu del lloguer.
Va comunicar la seva situació a l’administració de finques, però no va aconseguir cap rebaixa del preu del lloguer. Quan el contracte va finalitzar, no li van renovar i va entrar en contacte amb la propietària. L’afectat assegura que ella li va oferir 10.000 euros perquè marxés del pis, però ell ho va rebutjar i les pressions van anar en augment.
Raül explica que van enviar un advocat de l’empresa Desokupa per tractar d’esbrinar si subllogava habitacions a casa seva. Un dia, l’advocat es va presentar al pis acompanyat per dos guardaespatlles, amb l’objectiu d’intimidar-lo. “Els vaig plantar cara”, explica. L’endemà, l’escala de l’edifici estava plena de cartells amb el seu nom i amb amenaces de fer-lo fora. “Hi ha altres veïnes que diuen que no saben com continuo dempeus”, explica Raül. “A mi el GHAS m’ha ajudat molt, saben el que es fan, coneixen les lleis i els drets que tenim”, aprecia aquest veí de Sants.
Raül atribueix a Desokupa els cartells amb amenaces de fer-lo fora que va trobar a l’edifici, després d’un primer episodi d’intimidacions en negar-se a deixar el seu pis
Va ser un altre dels veïns, Fito, qui es va posar en contacte amb el GHAS, ara fa un any, per explicar la situació de les veïnes de la finca. Un dia va passar pel Centre Social Okupat Can Vies, que es troba molt a prop de l’edifici, i li van dir que tornés un dilluns a l’assemblea del grup d’habitatge per exposar el seu cas.
Fito, un instal·lador elèctric d’origen peruà, enfronta una demanda per impagament del lloguer i li han dit que com a màxim el mes de desembre ha de deixar el pis. Viu al bloc des de fa vuit anys, amb la seva filla Sheila, encara menor d’edat. “Vaig haver de canviar el terra i posar-ne un de fusta, perquè la meva filla té problemes respiratoris, i sempre estava malalta. Era més fàcil això, que aconseguir que no anés descalça”, diu Fito en to de broma.
Al llarg d’aquests anys, ha anat fent reformes al pis, però critica que la propietària mai s’ha fet càrrec de cap dels desperfectes: ni de les humitats, ni de canviar la instal·lació elèctrica, ni tan sols de fer netejar l’escala, ni de reparar els graons trencats, canviar l’intèrfon o el pany de la porta d’accés a l’edifici, que no funcionen des de fa un bon temps.
“Ara vol fer-nos fora per reformar els pisos i vendre’ls o llogar-los a un preu molt més car. I això està passant a tot arreu. Jo miro al meu voltant i veig que totes les persones que conec estan en la mateixa situació: maldant perquè no els hi apugin el lloguer, perquè no els facin fora”, exposa. Fito, que aviat tornarà a ser pare, lamenta que s’hagin permès lloguers pels núvols i que ja sigui gairebé impossible viure a Barcelona. Observa amb preocupació la seva situació, però també la de Sheila, i la de les futures generacions: “si les coses no canvien, ho tindran encara més difícil per trobar un habitatge”.
