Més de 5.500 persones dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenen cada dia un plat a taula gràcies a la tasca de diverses xarxes d’aliments autogestionades pel mateix veïnat. Aquesta és l’estimació que fan una vintena de col·lectius de Barcelona i municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet.
Des de l’inici del confinament decretat en el marc de l’estat d’alarma, desenes de xarxes de suport mutu es van estendre pels barris d’aquestes localitats, algunes a partir de la tasca de col·lectius que ja funcionaven prèviament i d’altres nascudes a l’escalf de la situació d’excepcionalitat. “La crisi del coronavirus ha agreujat la situació de precarietat en què ja moltes de nosaltres ens trobàvem abans, evidenciant la desigualtat social i les misèries d’un sistema que no funciona”, expliquen aquests col·lectius en un comunicat que han fet públic aquest matí –que du un encapçalament ben significatiu, Los juegos el hambre 2020, en al·lusió a l’exitosa novel·la de Suzanne Collins. Entre altres, s’han adherit al document xarxes de barris de Barcelona com el Poble-Sec, Sant Andreu i el Bon Pastor, l’Eixample, el Raval, Ciutat Vella, la Trinitat o Sants, d’altres de localitats veïnes del Barcelonès i, finalment, alguns vinculats a col·lectius laborals o socials, però que també han autoorganitzat formes de suport mutu aquests dies, com el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, la Tancada de Migrants o Las Espigadoras.
“Hem passat d’atendre unes 2.500 persones a abastir-ne prop de 5.500”, explica Silvio Covolo, membre del Sindicat de Barri Poble-sec, que aquests dies s’ha integrat en la xarxa de suport veïnal creada al barri
En la nota pública s’adverteix que en els darrers dies s’ha arribat a una situació límit en aquest tipus de xarxes que esdevé difícil de gestionar, ja que les mancances que intenten pal·liar s’estan agreujant: “Moltes persones i famílies que ja vivíem al dia abans de la crisi ara no tenim ni per comprar aliments o altres productes de primera necessitat”, s’assenyala. “Hem passat d’atendre unes 2.500 persones a abastir-ne prop de 5.500”, explica Silvio Covolo, membre del Sindicat de Barri Poble-sec, que aquests dies s’ha integrat en la xarxa de suport veïnal creada al barri per fer front als efectes de la crisi sanitària i les seves seqüeles socieconòmiques. Tot i que els ajuntaments han habilitat punts per repartit àpats diaris, des de les xarxes solidàries es considera que aquests són “insuficients i gairebé ridículs” perquè hi ha “milers de veïnes a cada barri que tenim les necessitats bàsiques sense cobrir”.
Justament el punt en el qual fan més èmfasis les xarxes que donen suport al comunicat és en la situació dels serveis socials municipals. “Deixen a la gent penjada d’un telèfon tanta estona que sovint se’ls acaba el saldo sense obtenir una resposta”, detallen. Asseguren que, a causa del col·lapse que pateixen aquests serveis públics, s’estan generant llistes d’espera de famílies que acaben derivant a les xarxes veïnals de suport mutu i aquestes no poden atendre per la seva capacitat i recursos limitats.
L’Ajuntament de Barcelona ho nega
Segons que especifica Covolo, diverses persones que han acudit als grups autogestionaris “ens han explicat que els mateixos serveis socials els han facilitat el telèfon de la xarxa més propera”. Per la seva banda, des de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha contradit aquesta tarda aquest extrem. La regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha precisat que, des de l’inici de la crisi sanitària, s’han triplicat el nombre d’àpats que es reparteixen en els punts habilitats, s’ha atès a tothom que s’ha adreçat als serveis socials i, en sentit contrari als grups veïnals, els ha recomanat que “si alguna xarxa s’està veient desbordada, que ens derivi els casos als serveis socials”.
“Les xarxes de suport mutu no podem abastar més, no volem substituir serveis socials ni servir de crossa a les institucions”, sentencia el comunicat. Per tot, això exigeixen als responsables polítics mesures urgents com l’obertura de bancs d’aliments amb productes de primera necessitat, ajudes econòmiques extraordinàries a les persones sense recursos i la suspensió del pagament del lloguer i de les factures dels serveis bàsics per situacions de vulnerabilitat.
Assetjament policial i multes
En darrer terme, aquestes xarxes solidàries denuncien també que estan patint “assetjament policial i multes per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en especial els col·lectius més vulnerables: les persones migrades i racialitzades”, al mateix temps que assenyalen el govern de la capital catalana, dirigit per Ada Colau, com a “responsable directe d’aquesta repressió” i critiquen amb vehemència “la seva hipocresia, la falta de suport, protecció i reconeixement de la tasca imprescindible de sosteniment col·lectiu”.
Les xarxes solidàries denuncien també que estan patint “assetjament policial i multes per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en especial els col·lectius més vulnerables, com les persones migrades i racialitzades”
Les darreres setmanes, membres de col·lectius com el Sindicat Popular de Venedors Ambulants o la Xarxa de Cures Antiracistes han estat identificades o sancionades per agents de la policia municipal per “trencar el confinament”, malgrat disposar de documentació que acreditava el desenvolupament de la seva tasca voluntària de repartiment d’aliments. Aquests col·lectius també s’han adherit al crit d’alerta fet públic avui i critiquen el fet que “en lloc de revisar actuacions policials abusives i delictives, siguem nosaltres qui hàgim de recórrer sancions administratives copioses”.
Les xarxes veïnals consideren que s’ha d’expedientar i acomiadar els policies que fan abús de poder i es mostren convençudes que darrere d’aquestes actuacions obstaculitzadores s’hi amaga “racisme i classisme”. Per tot això se sumen al clam per la regularització immediata de les persones migrades, campanya en marxa que ja ha recollit l’adhesió de més de 900 col·lectius d’arreu de l’Estat espanyol per canviar la limitació de drets bàsics amb la qual es troben aquestes persones per no disposar d’un permís de residència.
