El 18 de setembre Ivan Duque va concloure el seu viatge oficial a l’Estat espanyol. El mandatari colombià arribava després de tres anys de presidència marcats pels incompliments amb els Acords de Pau, l’assassinat de líders socials –més de 900 documentats per la Jurisdicció Especial per la Pau des de finals de l’any 2016– o la repressió desfermada contra les protestes del ‘Paro Nacional’, iniciat el mes de maig, que varen deixar, d’acord amb dades de l’ONG colombiana Temblores, 44 assassinats, 90 mutilacions oculars o 35 víctimes de violència sexual a mans de la força pública.
Duque va topar amb l’oposició de la diàspora colombiana a l’Estat espanyol, bona part forçada a sortir del seu país a conseqüència de la violència. Segons dades de la Comissió espanyola d’ajuda al refugiat, les persones sol·licitants d’asil amb aquesta nacionalitat se situen en la segona posició en nombre a escala estatal. Les fortes crítiques van alterar l’agenda prevista, i es va desprogramar la seva visita a la Fira del Llibre de Madrid, que comptava amb Colòmbia com a país convidat. Tanmateix, el que cap protesta va poder evitar és la seva condecoració amb la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica, del govern espanyol. “Tot un aval a les violacions dels drets humans i la impunitat”, denuncia Natalia Munevar, activista i candidata del Polo Democrático per representar la colombianitat a l’exterior. Aquest no va ser l’únic fruit del seu pas per l’Estat espanyol. En paral·lel a la condecoració, ambdós governs es van emplaçar a fi d’estrènyer una històrica relació, qualificada pel mateix Duque de “germandat indissoluble”.
Portes obertes a la inversió estrangera
En totes les trobades que el mandatari colombià va mantenir durant la gira per l’Estat espanyol, hi va haver una idea que repetí constantment: Colòmbia és un país obert a la inversió estrangera. Polítics, empresaris i mitjans de comunicació van sentir Duque reiterar com el país que presideix és “el més segur i atractiu per invertir de tota l’Amèrica Llatina”. L’agenda de la seva visita a l’Estat incloïa la firma d’un nou Acord per la Protecció i Promoció Recíproca d’Inversions (APPRI) entre l’Estat espanyol i Colòmbia, que desplega una sèrie de normatives per dotar de garanties jurídiques les empreses que des d’un Estat inverteixen a l’altre. Tanmateix, com reconeixen alguns dels grups empresarials que han donat suport al pacte, suposa uns majors beneficis per a la part espanyola, ja que és des d’on s’activaran un major nombre d’empreses i inversions.
Durant la visita a Madrid, Duque va topar amb l’oposició de la diàspora, forçada a sortir de Colòmbia per la violència
Erika González, de l’Observatori de Multinacionals a l’Amèrica Llatina (OMAL), defineix el marc normatiu de l’Acord com a “arquitectura jurídica de la impunitat”, concebuda amb l’objectiu de blindar els interessos de les transnacionals espanyoles. “Amb aquesta firma es garanteixen els beneficis d’aquestes empreses a Colòmbia, alhora que les dota d’immunitat davant de la seva llarga trajectòria de violació dels drets humans”, explica González.
El qüestionat negoci de les transnacionals
Avui dia, més de 600 empreses espanyoles operen a Colòmbia, i l’Estat espanyol se situa com a segon inversor en aquest país, només per darrere dels Estats Units. Tot i que la seva naturalesa ha anat mutant al llarg dels anys, el cert és que entre elles hi figuren multinacionals que han estat fortament qüestionades pel seu vincle amb violacions a drets fonamentals. L’any 2008, el Tribunal Permanent dels Pobles, un òrgan internacional que actua amb independència dels estats, va emetre un dictamen sobre les actuacions de diverses empreses espanyoles. En aquest, es vinculava Unión Fenosa amb violacions dels drets sindicals, atemptats contra el medi ambient i desplaçament forçat de poblacions camperoles; o Endesa, Aigües de Barcelona i Telefónica, amb greus violacions dels drets sindicals i dels seus treballadors.
En els discursos durant la gira ha reiterat que el seu país és “el més segur i atractiu per invertir de tota l’Amèrica Llatina”
La inversió espanyola a Colòmbia va experimentar un alt creixement a partir de la dècada dels noranta, moment en el qual companyies com BBVA, Banco Santander, Endesa o Gas Natural arribaren atretes per la privatització d’amplis sectors i la desregularització del mercat, en consonància amb la política neoliberal implementada pels governs colombians d’aquells anys. Això va generar que gairebé totes les multinacionals espanyoles acabessin tenint negocis en aquest país i concentraren la majoria d’inversions en dos sectors: l’energia i els serveis financers. “Si des de llavors alguns dels àmbits en els quals s’ha concentrat la inversió han anat evolucionant, el que continua fins avui de forma immutable és el fet de col·locar l’augment dels beneficis per damunt de qualsevol altre interès”, exposa la investigadora de l’OMAL Erika González, qui també aclareix que aquesta no és una pràctica exclusiva d’aquestes d’empreses, sinó “inherent a la lògica del mercat capitalista”.
Destí regular per la venda d’armes espanyoles
Tal com va fer públic La Moncloa, Duque va firmar altres acords bilaterals durant el seu pas per l’Estat espanyol. Els dos governs van establir una Comissió de cooperació política, encaminada a reforçar els lligams entre administracions mitjançant els seus ministeris d’exteriors, o un acord específic sobre temes de delinqüència i seguretat, entre d’altres. Del que no ha transcendit res és de si en l’agenda del mandatari colombià hi ha hagut espai per una de les altres relacions històriques entre ambdós països: l’exportació constant d’armament espanyol a territori colombià.
El govern espanyol ha exportat “material de defensa” a Colòmbia valorat en 188 milions d’euros entre els anys 2010 i 2019
L’Estat espanyol i la seva indústria armamentista han estat un proveïdor permanent de les forces de seguretat colombianes. Segons dades oficials, el govern espanyol ha exportat “material de defensa” a Colòmbia valorat en 188 milions d’euros entre els anys 2010 i 2019. La magnitud i letalitat de la repressió emprada contra les protestes dels darrers anys, ha portat a fer que diverses ONG, com Amnistia Internacional, Greenpeace, Oxfam Intermón o FundiPau exigeixin al govern espanyol la suspensió de la venda d’armes, en considerar que no existeixen garanties sobre l’ús d’aquestes per part de la policia i l’exèrcit colombià. “Què ha d’arribar a passar, a Colòmbia, perquè algun govern espanyol es plantegi la suspensió de la venda d’armament a aquest país?”, lamenta Alberto Estévez, portaveu d’Amnistia Internacional en matèria de comerç d’armes.
Una política d’estat
“És molt preocupant veure com, mentre altres països exigeixen rendició de responsabilitats al govern colombià, Espanya decideix reconèixer d’aquesta forma a Iván Duque”, afirma Alejandro Lanz, director de l’ONG Temblores, qui també expressa la necessitat de qüestionar que governs autoproclamats com a “garants dels drets humans” mantinguin el lliure subministrament d’armament o qualsevol altra mena d’acords bilaterals amb Estats que els violen constantment. Per Tom Kucharz, d’Ecologistes en Acció, “rere la condecoració a Duque hi ha una clara voluntat d’endolcir unes relacions diplomàtiques que després es tradueixen en beneficis per al sector privat”. Aquest vincle, remarca, ha estat sempre la relació exterior mantinguda tant amb governs del PP, com del PSOE. “Es tracta d’una política d’estat”, sentencia.
“Cal que des d’aquesta part d’Europa hi hagi un replantejament de si realment es vol continuar tenint aquesta mena de relacions colonialistes amb Colòmbia, primant els beneficis de les multinacionals per sobre del dret a la vida”, conclou Natalia Munevar.
