La Confederació de Societats Científiques d’Espanya (COSCE) ha publicat un informe amb el qual vol pressionar perquè les varietats de plantes obtingudes amb les tècniques d’edició genètica (entre les quals potser la més famosa sigui CRISPR/Cas) puguin ser comercialitzades sense cap mena de control. Com ja es va intentar amb l’anterior generació de varietats transgèniques als anys noranta i dos mil, la COSCE i altres organitzacions europees similars pretenen que se segueixi el model dels Estats Units, on aquestes varietats s’aproven sense cap mena de garantia sobre la seva seguretat, sigui per a la salut o per al medi.
El 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre una sentència amb la qual aclaria que les noves varietats obtingudes amb tècniques de mutagènesi aleatòria (produïda amb agents químics o radiació) o dirigida (produïda per edició genètica) han de sotmetre’s a una avaluació de riscos abans del seu alliberament o comercialització, tot seguint la directiva de la UE sobre organismes modificats genèticament (OMG) de 2001. La sentència va caure com una bomba entre la Comissió Europea, la indústria biotecnològica i les cúpules científiques del continent, que esperaven que el pronunciament exclogués aquestes varietats del procés d’avaluació.
La reacció histèrica de tot aquest lobby, titllant la sentència d’“anticientífica”, ha donat pas a tota una estratègia per canviar la normativa europea i eliminar l’avaluació de riscos com a requisit previ. Fins i tot l’ERF (European Risk Forum, ara anomenat European Regulation and Innovation Forum), un d’aquests muntatges típics del gran capital “exclusivament dedicat a millorar la reglamentació de les institucions europees” –ja podem tremolar…–, es va treure de la màniga un “principi d’innovació” segons el qual “totes les decisions polítiques han de considerar el seu impacte sobre la innovació com a motor de creixement i llocs de treball”. Com si la innovació fos en si mateixa un objectiu independent de la utilitat social dels seus resultats…
L’informe de la COSCE també diu que “no és possible obtenir varietats mitjançant les noves tècniques d’edició genètica a Europa”, la qual cosa també és falsa. A què es dediquen si no molts dels laboratoris de biotecnologia vegetal que proliferen al continent?
Amb tot això, sembla que la COSCE està disposada fins i tot a mentir, perquè en el seu informe, afirma que la sentència del TJUE diu que “és necessari revisar la normativa relacionada amb les varietats obtingudes per edició genòmica perquè aquesta sigui ‘clara, basada en l’evidència, aplicable i proporcionada’ i prou flexible per fer front als futurs avenços en ciència i tecnologia en aquesta àrea”. Aquesta afirmació, però, no apareix enlloc en la sentència del TJUE, i sembla reflectir més els desitjos de la COSCE que cap opinió del tribunal europeu.
L’informe també diu que “no és possible obtenir varietats mitjançant les noves tècniques d’edició genètica a Europa”, la qual cosa també és falsa. A què es dediquen si no molts dels laboratoris de biotecnologia vegetal que proliferen al continent? Es poden obtenir aquestes varietats, però abans de la seva possible comercialització han de passar el procés d’avaluació, això és tot. I és que l’informe, sense cap mena de vergonya, omet en tot moment que l’edició genètica, igual que les tècniques anteriors de producció de transgènics, són tècniques incontrolades, i que tots els efectes imprevistos que produeixen en el genoma obliguen a dur a terme aquesta avaluació de riscos. Un article publicat l’any 2020 a la revista científica Nature es titula “CRISPR/Cas produeix el caos cromosòmic”… Doncs potser vol dir que aquesta tecnologia és un veritable desastre.
Els “assoliments” de l’edició genètica que es presenten a l’informe, en el millor dels casos es troben encara al laboratori. I del laboratori al camp hi ha un llarg camí. De fet, als Estats Units, tot i la total permissivitat, només es venen dues d’aquestes noves varietats de plantes, una de les quals té la gran qualitat de ser tolerant als herbicides (visca la innovació!). Totes aquelles promeses de varietats meravelloses ja ens les feien fa 25 anys amb l’anterior generació de transgènics, i tot el que queda avui dia d’elles és només el seu incompliment. La fam als Estats Units es manté als mateixos nivells ara que quan es van començar a utilitzar els transgènics, i afecta un 10 % de les llars, amb un 4 % que pateix “alta inseguretat alimentària”.
Si la COSCE ha tingut la necessitat de mentir per a justificar la seva postura potser és que els seus arguments no tenen gaire fonament.
