L’any 2014, es va obrir una nova etapa en la política grega que prometia ser un auguri per a la resta del continent. Syriza, una confluència de moviments i partits de l’esquerra alternativa, havia guanyat clarament les eleccions amb un programa antiausteritat, mentre que l’històric partit de l’esquerra hel·lènica, el socialdemòcrata PASOK, s’enfonsava, amb només un 6 % dels vots. Una dècada després, aquella “nova era” ha resultat ser més aviat un miratge, i aquest espai ideològic afronta una particular travessia pel desert a Grècia.
Fa un any, Kyriakos Mitsotakis, líder de Nova Democràcia –el partit que agrupa la dreta tradicional del país– va ser reelegit com a primer ministre amb una clara victòria electoral, doblant en percentatge el vot de Syriza, que es va quedar amb només el 20 % dels sufragis. La garrotada electoral va portar a la dimissió del seu líder i exprimer ministre, Alexis Tsipras, i l’antiga coalició (ara ja partit) va entrar en una fase de reflexió sobre les causes d’un enfonsament que les enquestes no havien previst.
A la tardor, Syriza va escollir un líder sorprenent, Stefanos Kasselakis, un antic analista de Goldman Sachs sense experiència política que ha viscut força anys als EUA
La tardor passada, Syriza va celebrar primàries i es va imposar un candidat amb un perfil sorprenent: Stefanos Kasselakis, de 36 anys, un antic analista del banc de finances Goldman Sachs que va viure força anys als EUA, sense experiència política. “L’elecció de Kasselakis mostra fins a quin punt els militants de Syriza es van sentir desesperats després de les eleccions. Van apostar per un perfil nou, un outsider, amb l’esperança que sacsegés el tauler, encara sense tenir clar el seu programa”, sosté Dimitris Christopoulos, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Panteion d’Atenes, que considera Kasselakis com poc més que un producte de màrqueting. De fet, el resultat de les recents eleccions europees no ha reivindicat l’elecció de Kasselakis, perquè el partit encara ha baixat un graó, amb menys del 15 % dels vots.
L’opinió generalitzada entre analistes i votants és que Kasselakis vol centrar el partit per recuperar la bossa de vots que ha emigrat cap a Nova Democràcia, i modelar Syriza a imatge i semblança del Partit Demòcrata dels EUA. Tot i això, Yannis Bournous, exdiputat i membre de la junta executiva de la formació, ho nega: “No és que Kasselakis vulgui que el partit sigui menys d’esquerres, sinó reformar-lo perquè sigui més obert a la societat, més transparent”.
En el seu discurs d’oposició a l’actual govern, Syriza emfasitza les crítiques a la deriva autoritària de Mitsotakis (pressió a la premsa independent, erosió de la independència judicial, etcètera), però sense oblidar la caiguda del nivell de vida de la població. “Per nosaltres la prioritat és ara augmentar el poder adquisitiu, molt malmès per la inflació, així com mantenir el nivell dels serveis públics. La sanitat està en una situació de col·lapse”, assevera Bournous.
Al ser qüestionat sobre si això no tornaria a posar el país a la vora de la fallida i en el camí d’un rescat, ho descarta. “Si reforméssim el sistema fiscal per evitar el frau, es podrien augmentar els ingressos de l’Estat. A més, hi ha altres maneres d’intervenir, per exemple, limitant els beneficis astronòmics d’algunes grans companyies, controlant-ne els preus. Però Mitsotakis no ho farà perquè aquests oligarques són els seus amics”, assegura l’exdirigent de Syriza. Tot i això, les seves propostes d’ajudes a la ciutadania, que inclouen una reducció dels impostos indirectes, com ara l’IVA, van ser derrotades al Parament a finals de maig.
El llast de l’austeritat
El primer ministre de Finances dels governs de Tsipras, Ianis Varoufakis, té clara la causa de la desfeta de Syriza: es va suïcidar quan va decidir aplicar el duríssim pla d’ajust que li van receptar Brussel·les i el Fons Monetari Internacional. Ell pregonava que el país havia de sortir de l’euro. En una dècada, Grècia va arribar a aplicar fins a quinze paquets de retallades, i no hi va haver pràcticament cap partida que no patís l’austeritat, ni cap impost que s’apugés.
Stelios, un programador informàtic de 38 anys que es defineix com d’esquerres, considera que era millor aplicar mesures d’austeritat que sortir de l’euro, però no està d’acord en la forma com es va fer. “Syriza no es va atrevir a tocar els interessos del ‘sistema’. A Grècia hi ha molta corrupció al sector públic. Conec una persona que cobrava com si els dos fills petits fossin funcionaris. Entre tots, s’embutxacaven 190.000 euros a l’any”, comenta. Però tampoc, argumenta, no es va fer prou per evitar l’evasió fiscal en un país amb una notable activitat econòmica informal. “El govern va buscar el camí fàcil, apujar impostos a qui ja en pagava”, rebla.
Tot i això, Bournous defensa el balanç de Tsipras i el seu govern: “Ens vam preocupar d’aplicar les retallades de manera que la població patís el mínim possible. Per exemple, només vam tocar les pensions una sola vegada. El govern anterior del PASOK ho va fer en diverses ocasions”.
El comunista KKE, amb una base d’entre el 6 % i el 8 % dels vots, s’ha posicionat en contra del matrimoni homosexual, iniciativa promoguda per l’actual govern de dretes
El problema per a l’esquerra grega és que la caiguda de Syriza gairebé no ha beneficiat la resta de partits progressistes grecs. Després de l’elecció de Kasselakis, diversos dirigents de Syriza amb un discurs més ancorat a l’esquerra tradicional, com la seva adversària a les primàries, l’exministra de Treball Efi Achtsioglou, es van escindir per crear Nova Esquerra, però a les eleccions europees aquesta candidatura només van recollir un decebedor 2,5 % dels sufragis; el PASOK es mou al voltant del 12 % dels vots i el Partit Comunista KKE (per les sigles en grec) té un espai propi perenne, que es mou entre el 6 % i el 8 % de percentatge de vot, independentment del context. A les eleccions europees, amb una abstenció rècord, va arribar al 9 %.
“El KKE és com una secta. Es nega a buscar col·laboració amb altres partits d’esquerra. Cal tenir en compte que els seus líders es van exiliar a l’URSS després de la guerra civil, i es van perdre moviments com l’eurocomunisme, l’ascens de l’ambientalisme, etcètera. És un partit que es va fossilitzar”, explica el politòleg Dimitris Christopoulos, tot remarcant que alguns plantejaments del KKE són de signe conservador. Per exemple, va votar contra el matrimoni homosexual, una iniciativa impulsada per Mitsotakis a la qual s’oposava part del seu mateix partit, i que el Parlament va acabar aprovant.
“Potser perquè al PASOK i a Syriza els va tocar aplicar les polítiques d’austeritat, però és clar que aquesta dècada de retallades ha afavorit la dreta, i no només la tradicional, Nova Democràcia, sinó també els partits ultranacionalistes i d’extrema dreta”, sosté Nick Malkoutzis, responsable del think tank Macropolis. Actualment, hi ha tres partits al Parlament amb una ideologia de dreta extrema, o bé ultraconservadora. Són els únics beneficiats d’un cert desgast de Mitsotakis i, si s’unissin, podrien arribar a disputar el lideratge de l’oposició a Syriza
