Parlar de la interrupció voluntària de l’embaràs a l’Argentina ha estat un tabú durant molts anys. Al país es practiquen uns 500.000 avortaments anuals, i és la primera causa de mort materna segons dades del Ministeri de Salut. La realització d’un avortament en una clínica privada pot arribar a costar uns 1.000 euros. Això aboca les dones pobres, moltes vegades, a fer-ho soles, a casa, en condicions molt precàries d’higiene i sense cap mena de suport. Sense menysprear les desigualtats socials, però, en tots dos casos la pràctica és clandestina i implica la inexistència del dret a gaudir d’una sexualitat plena i del propi cos.
La interrupció de l’embaràs és no punible a l’Argentina en cas de violació o de perill per a la vida o la salut de la mare
La interrupció voluntària de l’embaràs és no punible a l’Argentina en cas de violació o de perill per a la vida o la salut física o mental de la mare, com a la majoria de països llatinoamericans. Però, malgrat que el 2012 la Cort Suprema de la Nació va disposar la no judicialització dels casos d’avortament no punible i l’aplicació directa del protocol nacional d’interrupció legal de l’embaràs (ILE), “molts agents dels sistemes sanitari i judicial obstaculitzen aquesta pràctica, sobretot a l’interior del país”, explica Flor Salgueiro, ciutadana argentina que viu a Barcelona i membre de l’entitat Juntas y a la Izquierda a l’Estat espanyol.
Part forçat d’una menor violada
Fa un mes i mig, el cas d’una menor de dotze anys embarassada de 24 setmanes de la província de Jujuy va commocionar el país. La menor i la seva família havien apel·lat al seu dret a l’avortament després que se li detectés un embaràs de setze setmanes de gestació i producte de la violació que havia patit per part d’un veí. Però la nena va ser traslladada a l’Hospital Materno Infantil de San Salvador de Jujuy, on li van realitzar una cesària, obligant-la així a parir en comptes d’avortar. El ministre de Salut de la província, Gustavo Bouhid, va justificar la decisió davant els mitjans al·legant que “hi ha un buit legal” i que la justícia no estableix “amb quin procediment s’ha de fer una interrupció de l’embaràs”. “Estic a favor de la vida, no crec que la mort solucioni res”, va reblar Bouhid. A aquestes declaracions es van sumar les del governador de la província, Gerardo Morales, que va dir que una “família important” volia adoptar la nounada, sense cap mena de respecte per les lleis d’adopció. Enmig del debat social que va suscitar el cas, el bebè va morir 48 hores després de néixer.
Tot i així, molts agents del sistema sanitari i judicial no s’ajusten a aquesta doctrina, sobretot a l’interior del país
El cas de la nena de Jujuy no és aïllat. Fa uns dies es va conèixer el d’una altra menor tucumana d’onze anys, embarassada després que la parella de la seva àvia la violés. La menor, que va passar per dos intents de suïcidi, va demanar la interrupció de l’embaràs fa un mes, quan estava de vint setmanes. El cas va passar a mans de la justícia i, com ja ha passat en altres ocasions, fins i tot ha actuat la fiscalia d’ofici. L’arquebisbe de la província, Carlos Sánchez, va arribar a gravar un missatge de veu que es va viralitzar en què cridava a “custodiar” la vida del fetus que portava la nena i revelava la seva identitat, violant així el seu dret a la intimitat. Aquest cas és considerat frontissa “perquè evidencia l’acció articulada” des de les esferes institucionals “per obstruir l’accés a la salut de la nena”, segons va denunciar l’advocada de Catòliques pel Dret a Decidir i Dones X Dones, Soledad Deza. Finalment, l’embaràs es va dilatar fins a la setmana 24 de gestació, se li van subministrar corticoides a la menor gestant per accelerar la maduració dels pulmons del fetus i se li va practicar una cesària, cosificant-la, amb una sèrie de pràctiques que podrien ser descrites al famós Conte de la serventa de l’autora canadenca Margaret Atwood.
La criminalització de les dones no només arriba en els casos en els quals decideixen interrompre el seu embaràs voluntàriament, sinó també quan pateixen un avortament espontani o travessen algun tipus d’episodi obstètric que acaba amb la mort del fetus. Des de fa uns dies, els mitjans sensacionalistes difonen la fotografia d’una jove de 27 anys de Santa Fe que va arribar el 9 de febrer a la guàrdia d’un hospital en postpart i amb un fetus mort. Els metges la van denunciar i va quedar acusada d’homicidi abans que es conegués el resultat de l’autòpsia del fetus.
La batalla ideològica entre els sectors autoanomenats provida (antiavortistes) i els que advoquen pel dret a l’avortament no s’està jugant només a instàncies parlamentàries, sinó directament sobre el cos de les dones. Mentre el litigi formal no es resolgui i com a estratègia intermèdia, les organitzacions feministes fa uns anys van començar a formar grups, amb el nom de socorristes, que aconsellen i acompanyen les dones que no volen continuar el seu embaràs mitjançant l’ús de medicaments com el Misoprostol i la Mifepristona –mètodes recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Hi ha diferents experiències. Alguns grups només donen informació i d’altres també fan acompanyament. Ho fan en locals polítics, de sindicats o d’organitzacions socials.
El moviment feminista ha creat una xarxa per incidir en l’educació sexual per evitar embarassos
El moviment feminista també ha aglutinat una xarxa de professionals de la salut pel dret a decidir i apunta a l’educació sexual com un dels eixos principals per evitar embarassos no desitjats. Per això advoca per l’aplicació de la llei 26.150, que va crear el Programa nacional d’educació sexual integral (ESI) fa uns tretze anys, tant per a les escoles de gestió estatal com per a les privades. Avui continua sent una tasca pendent. Segons enquestes recents, el 80% de l’estudiantat no rep educació sexual integral. L’Església s’ha encarregat de frenar la implementació de la norma, que preveu que a les escoles es parli de temes com drets, gènere, diversitat, afectivitat, cura del cos i salut. “Recull el dret a decidir de forma informada. Sense informació, no hi ha decisió. És cert que no només necessitem tenir un marc legal per a la decisió sobre els nostres cossos, sinó que també necessitem formar-nos i aprendre en la pràctica. L’ESI pretén educar des d’aquesta perspectiva”, expliquen des de Marea Verde Barcelona.
Nou subjecte polític transversal,
interclassista i intergeneracional
Els col·lectius feministes s’han sabut organitzar i ara fa catorze anys van crear la Campanya Nacional pel Dret a l’Avortament Legal, Segur i Gratuït. És una aliança de més de 600 organitzacions de tota l’Argentina que militen en el tema i que van propulsar el projecte de llei sota el lema Educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar i avortament legal per no morir.
La campanya va seguir l’estratègia de generar aliances amb diversos sectors que es van anar sumant més enllà dels límits dels feminismes. “És l’aliança més duradora a la recerca d’un dret de la història del moviment de dones a l’Argentina. Així es van anar sumant diversos actors”, explica Victoria Tesoriero, la seva portaveu. Ara han aconseguit configurar un moviment transversal, interclassista i intergeneracional que ha fet arribar el seu discurs a totes les capes de la societat.
Segons les enquestes, més d’un 60% de la població argentina està a favor de la despenalització de l’avortament
Segons les enquestes, més d’un 60% de la població argentina està a favor de la despenalització de l’avortament. I l’onada verda no ve sola. Al país, 9 de cada 10 dones han estat objecte d’assetjament sexual, segons dades del Consell Econòmic i Social de la província de Buenos Aires. Però el relat de les violències sexuals que moltes han patit ha passat de l’esfera privada, de ser un relat que bàsicament coneixen les amigues, a transcendir a l’esfera pública. També són massives les mobilitzacions de la campanya Ni una menos i desenes de milers participen cada any a la Trobada Nacional de Dones (espai de trobada i discussió del feminisme a escala nacional des de 1986). Les feministes argentines estan marcant el ritme del debat social i institucional. Són un nou subjecte polític que més tard o més d’hora aconseguirà regularitzar un dret que, més enllà de les discussions morals, s’exerceix.
