Mentre el gegant de la Torre Barceló, propietat del fons voltor Stoneweg, creix de mica en mica a primera línia de mar per “elaborar lloguer de qualitat”, tal com va dir la seva representant, Emma Bellosta, en altres indrets de Mataró es reclama simplement un lloguer. Des de fa més de quatre anys, en Mohamed i la Najlae, viuen a la carretera de Mata número 70.
Enganyats per les màfies, el 9 de desembre de 2019 van comprar les claus del pis amb la promesa d’un contracte de lloguer, però un cop allà van comprovar que els havien venut paper mullat. Deu intents després, aquest dimecres 20 de març, a les 8 del matí, hi ha previst l’onzè llançament de la família que porta des del gener de 2020 aguantant com pot les envestides dels fons voltor.
Des del Sindicat d’Habitatge de Mataró expliquen “des de Cerberus són conscients que s’estan saltant la llei, però els hi surt a compte pagar la multa, ja que els hi passa molt de tant en tant”
La propietària de l’habitatge, anomenada Divarian, és una immobiliària que pertanyia a BBVA i que va ser parcialment comprada per Cerberus l’any 2021. Tot i la voluntat de negociar i els informes de serveis socials que avalaven la possibilitat, l’entitat “no ha volgut acceptar un lloguer”, com explica en Moha. Una negació que ha dut al Sindicat d’Habitatge de Mataró (SHM) a emprendre accions legals i denunciar l’empresa, atès que la família compleix tots els requisits per accedir a aquest tipus de contracte. Tot i això, un membre del Sindicat, explica que “des de Cerberus són conscients que s’estan saltant la llei, però els hi surt a compte pagar la multa, ja que els hi passa molt de tant en tant”.
De fet, l’assemblea ha recorregut, per primera vegada i de forma excepcional, a l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la qual també reclama que se suspengui el llançament. L’organització entén que legalment han de rebre una alternativa residencial, ja que la situació és molt complexa, però el Jutjat de Primera Instància número 1 de Mataró té intencions d’enviar els antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a executar el desnonament.
A banda de complir amb tots els requisits necessaris per poder negociar un contracte, a casa d’en Moha i la Najlae també hi viuen el seu fill de nou anys, i la seva filla de només sis. Aquesta última pateix d’una discapacitat del 46% i de talassèmia major, una malaltia estranya greu que l’obliga a rebre transfusions de sang cada tres setmanes a l’Hospital de Mataró i que només té ella en tota la ciutat. A més, la mare de les nenes també té problemes de salut a causa d’un embaràs de risc.
A casa d’en Moha i la Najlae també hi viuen el seu fill de nou anys, i la seva filla de només sis, que té una discapacitat del 46% i pateix una malaltia estranya greu
Pel que fa a la comunicació amb Cerberus, en Moha confessa que hi ha pogut parlar, però que en cap cas han tingut la intenció d’escoltar-lo: “ells coneixen la meva situació, però no volen fer-hi res. Ni un lloguer, només volen el pis”. Molt semblant al que han contestat a la Directa quan se’ls hi ha preguntat per la situació: “no parlem d’aquests temes, només de si vols adquirir una propietat”.
L’estira-i-arronsa durant aquests quatre anys ha estat un monòleg d’en Moha envers una façana impassible. No han respost a la denúncia que es va interposar mitjançant l’oficina d’habitatge de Mataró, i han fet cas omís als reclams de l’oficina de l’alt comissariat de l’ONU per aturar el desnonament. A més, des del sindicat confirmen que mai responen de manera directa i que la comunicació amb aquestes empreses és molt complicada o impossible.
Buit a l’habitatge de Mataró
D’altra banda, en comptes de buscar una solució, des de l’Ajuntament de la ciutat s’ha declarat una guerra oberta al SHM. S’ha fet una campanya des del govern per centrar el debat municipal en la inseguretat i l’ocupació, i s’ha criminalitzat als membres de l’assemblea. Tot això, en un indret on cada cop la vida és més cara i incerta, ja que segons el cens d’habitatge de l’Institut Nacional d’Estadístics (INE), a Mataró s’estima que hi ha 1.900 habitatges buits. Un fet que xoca amb l’augment dels preus del lloguer, que han pujat un 29,96% des de l’any 2020.
Tant a la capital maresmenca, com arreu del territori, la situació és límit per a moltes famílies. De fet, a casa en Moha només reclamen ser escoltats i poder pagar un lloguer de manera digna. Anuncien que defensaran casa seva sense les seves filles, les quals pensen que hi ha tant de moviment perquè estan buscant una altra llar, però amb el suport del veïnat. Com diu en Moha: “Sempre amb el sindicat!”.
