Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Marea blava a Gràcia per salvar el Casal Popular Tres Lliris

Des del casal del barri de Gràcia de Barcelona han iniciat la campanya “Ens hi va la Vila” com a protesta a l’intent d’aturar la seva activitat per part de l’Ajuntament de Barcelona, que exposa que, entre setembre de 2017 i gener de 2020, s’han acumulat més de 40 queixes veïnals per l’activitat de l'espai. El Tres Lliris ha interposat un recurs d’alçada a la notificació enviada des del Districte per intentar evitar o, si més no, alentir el desallotjament.

/ Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

El 12 de novembre el districte barceloní de Gràcia va anunciar el cessament de l’activitat al Casal Popular Tres Lliris, al carrer de Nil Fabra 23, al barri de la Vila de Gràcia. El motiu principal que argüeix l’Ajuntament de Barcelona és la manca de llicència d’activitat fruit de l’acumulació de denúncies de veïns de la zona.

Des del Tres Lliris han reaccionat i han omplert de blau la Vila de Gràcia. Fa unes setmanes que places, fonts i parets s’han inundat d’aquest color amb l’etiqueta #TotBlau a tall de protesta contra l’ordre de cessament de l’activitat del casal. Ara, sota la frase “Ens hi va la Vila”, reivindiquen la seva tasca i el llegat històric de l’autogestió juvenil al barri. El casal, que opera des de fa cinc anys, és un punt neuràlgic dels joves de Gràcia. Tot i els seus orígens al si de l’esquerra independentista, actualment aplega més de trenta col·lectius i grups de joves, com ara la Plataforma d’Entitats Juvenils o les Feministes de Gràcia, entre d’altres.


L’okupació d’una antiga comissaria

El 22 de novembre de 2015, el Casal Popular Tres Lliris va okupar una antiga comissaria de la Policia Nacional espanyola al carrer Nil Fabra 23, a tocar de la plaça de Lesseps. L’okupació fou la resposta al desallotjament de l’antic local, situat al número 223 de Travessera de Gràcia, i tenia per objectiu la continuïtat d’un espai per al jovent del barri.

La Vila de Gràcia, tot i ser un barri amb un fort arrelament cultural i associatiu, no comptava aleshores amb cap espai autogestionat juvenil. Aquest fet es va constituir com el punt de partida de múltiples reivindicacions des de principis dels anys 2000, quan entitats com la Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia o l’antic Casal Popular, situat al carrer Ros d’Olano, reclamaven la creació d’un local obert al veïnat.

Partint d’aquest neguit, l’antiga comissaria de Nil Fabra era un espai que esdevenia estratègic tant per les dimensions com per la seva titularitat pública. De fet, un any abans de l’okupació del casal, el 2014, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps van recollir més de 900 signatures per demanar la conversió de l’antiga comissaria en un local obert a les diferents entitats de la zona.

Un any abans de l’okupació del casal, el 2014, l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps van recollir més de 900 signatures per demanar la conversió de l’antiga comissaria en un local obert a les diferents entitats de la zona

El local presenta unes característiques particulars: té una superfície d’uns 700 m² i tres pisos, tot i que només un d’aquests era aprofitable per desenvolupar-hi activitats. A més, es tracta d’una propietat de l’aleshores Patronat Municipal de l’Habitatge, actual Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB). Per tant, a diferència de l’anterior seu del casal, és una propietat municipal. La titularitat pública esdevé cabdal en les negociacions per a la cessió d’ús.

L’abril de 2016, mesos després de l’okupació del local, el consistori va començar a apropar-se al casal amb l’objectiu de negociar una sortida a la situació d’irregularitat amb dues solucions possibles: “desallotjament o cessió”, segons apunta David Cristóbal, antic membre del Tres Lliris. A partir d’aquest moment es varen encetar un seguit de reunions per a la cessió d’ús entre representants del casal i de l’Ajuntament, especialment amb Robert Soro, antic conseller de districte, i posteriorment amb Eloi Badia, actual conseller. Les reunions van avançar, però sota el pretext que “només firmaríem si no ens condicionaven l’activitat”, segons apunta Cristóbal.

El lema de la campanya “Ens va la Vila”, al carrer Astúries |Joanna Chichelnitzky (Fotomovimiento)

 

En el procés de negociacions també volia participar-hi l’Associació de Veïns i Comerciants de la Plaça Lesseps. Veïns i comerciants buscaven també una via de consens per a l’usdefruit de l’antiga comissaria. L’associació creu, però, que van “ser ignorats” i que les autoritats municipals varen donar exclusivitat al Tres Lliris en l’ús del local. La raó de fons per no convertir l’espai en instal·lacions públiques, tal com demanava l’associació de veïns, era que no estava habilitat i calien reformes de força d’envergadura.

Les negociacions van culminar el setembre del 2017 amb un contracte de cessió d’ús fins al 2021, sota els principis de “fer una activitat de retorn social al barri, garantir la convivència veïnal i la legalització de l’activitat amb la sol·licitud de la llicència”, segons fonts del districte. Així, es va regularitzar l’activitat, tot i que des del casal apunten que la raó de fons va ser que “els costos polítics d’un nou desallotjament com el del Banc Expropiat eren massa alts”.


Tot blau: els hi va la Vila

Al cap de tres anys de la firma de la cessió d’ús, l’activitat del casal s’ha desenvolupat amb normalitat a excepció de l’atac nazi perpetrat ara fa un any, el desembre de 2019. Avui, més de trenta entitats utilitzen el local com un espai “de politització, autogestió, trobada i coneixença entre diferents col·lectius”.

Amb tot, el passat 9 de novembre el districte de Gràcia va anunciar l’ordre de cessament al·legant irregularitats per no presentar la llicència d’activitats. Des del districte exposen que, entre setembre de 2017 i gener de 2020, s’han acumulat més de quaranta queixes veïnals per l’activitat al casal. És a partir del confinament i fins al setembre d’enguany que les queixes s’han incrementat en més de set denúncies per part de la Guàrdia Urbana per “incompliment de mesures”. El proppassat setembre, el districte va rebre el requeriment de la Fiscalia per lliurar la documentació relacionada amb cinc denúncies en relació amb les activitats del casal per soroll i la manca de llicència d’activitats. Així doncs, en no entregar la llicència d’activitats, el districte ha ordenat el cessament del Tres Lliris.

El 21 de novembre va començar #TotBlau, una campanya que vol visibilitzar les activitats del casal com a cohesionador dels col·lectius de Gràcia. Fins fa una setmana encara no se sabia per què tot el barri s’havia omplert de blau

Membres del casal apunten que la insistència a l’hora de reclamar la llicència es contradiu amb el contracte inicial, signat sota la premissa de no intromissió en la vida diària del local. A més, afegeixen que “la regularització es contradiu amb la idea base del casal com a projecte autogestionat”. Com a resposta, des del Tres Lliris s’ha interposat un recurs d’alçada a la notificació enviada des del districte per intentar evitar o, si més no, alentir el desallotjament.

El 21 de novembre va començar #TotBlau, una campanya que vol visibilitzar les activitats del casal com a cohesionador dels col·lectius de Gràcia. Fins fa una setmana encara no se sabia per què tot el barri s’havia omplert de blau. Ara, en la segona fase de la campanya, han omplert de contingut els cartells estesos arreu sota el lema “Ens hi va la Vila”. Així, més enllà de defensar la tasca del casal, els membres també volen fer palès el llegat històric de l’autogestió juvenil a Gràcia fins avui dia.


L’origen del casal popular

La gènesi del Casal Popular Tres Lliris rau en la constitució de l’Assemblea de Joves de Gràcia i el Guinardó (AJG-PUA) el 1996. Amb la voluntat de “vincular la lluita local amb la nacional” s’adhereixen a la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), coordinadora d’entitats locals de l’esquerra independentista. Després de diferents intents fallits d’okupar locals al barri, el 1997 l’AJG va okupar Can Cacau, una antiga dependència de Nutrexpa a la cruïlla del carrer Torrent de l’Olla amb Topazi.

Pocs mesos després, l’agost de 1998 es va desallotjar el local i l’AJG okupà un altre espai al carrer Verdi 167, que es va convertir en la seu del Casal Popular de Gràcia. Durant més de dos anys, el casal es va establir al barri com a centre neuràlgic d’activitats de l’esquerra independentista i es va obrir a activitats i campanyes diverses. Dos anys i mig després, el març del 2001, en foren desallotjats. El mateix juliol okuparen un altre local, i van constituir el Casal Popular Ovidi Montllor al número 3 del carrer Maria, on van estar poc temps.

És el febrer del 2002, quan l’AJG va entrar a un local al carrer de Ros de Olano amb Torrent de l’Olla i va crear el Casal Popular de Gràcia, que va perdurar fins al 2013, quan va ser desallotjat

És el febrer del 2002, quan l’AJG va entrar a un local al carrer de Ros d’Olano amb Torrent de l’Olla i va crear el Casal Popular de Gràcia, que va perdurar fins al 2013, quan va ser desallotjat. És aleshores també que van començar les negociacions entre l’Ajuntament i entitats per engegar un casal de joves al barri. La campanya “Gràcia sense Casal?” perseguia la creació d’un espai compartit entre entitats juvenils. És cert que el 2009 es crea l’Espai Jove La Fontana, però se’n privatitza la gestió i tampoc tenia per objectiu acollir entitats de forma permanent.

El desallotjament del Casal Popular a Ros d’Olano el 2013 i la demanda d’un local compartit per part de diferents entitats van portar diferents col·lectius a okupar una antiga seu de Catalunya Caixa a Travessera de Gràcia 223 en el marc de les protestes en suport al Banc Expropiat. D’aquesta confluència, el 2014 va néixer el Casal Popular Tres Lliris, que segueix la seva activitat fins avui.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU