Corrien els anys de la bombolla immobiliària, just abans de la crisi econòmica del 2009, quan van saltar les alarmes. Va ser aleshores quan es van detectar diverses despeses efectuades per la mútua col·laboradora de la Seguretat Social Fremap, que no tenien a veure amb la seva funció de servei públic. Tal com quedaria reflectit en una sentència del Tribunal Suprem del 2016, l’entitat mutualista havia gastat 54.153 euros en “subministrament de peixos i marisc de luxe (caviar o angula)” per a l’hospital que tenia al municipi madrileny de Majadahonda. Segons la sentència, que descrivia altres despeses anòmales, no hi havia cap “base legal” per justificar la compra d’aquells productes a càrrec d’un centre sanitari.
Catorze anys més tard, el 2023, la mútua Asepeyo va ser condemnada pel mateix tribunal per haver pagat ajudes a persones que havien patit lesions, entre els anys 2017 i 2019, que s’escapaven a les finalitats de l’organització. Destacava, entre moltes altres, una despesa de 9.580 euros “per a la instal·lació i condicionament d’un local de vint-i-cinc metres quadrats on el lesionat, amb aquesta afició, muntaria una maqueta fixa d’escalèxtric, amb el seu taller i eines necessàries per al muntatge i reparació dels vehicles escalèxtric, amb manuals i publicacions especialitzades”. La mútua va ser condemnada a pagar 60.000 euros per “haver reconegut indegudament prestacions especials, col·lectives i individuals”. Així mateix, la sentència assenyalava que, en el mateix període, va autoritzar “serveis sanitaris amb tercers sense la prèvia autorització” i va subscriure “una assegurança de responsabilitat civil” per als alts càrrecs de l’entitat quan no podia fer-ho.
El Tribunal Suprem ha condemnat la Mútua Intercomarcal per “despeses indegudes” en retribucions i per no supervisar els serveis derivats a centres sanitaris privats
Aquell mateix any, Mútua Intercormarcal també va ser assenyalada pel Tribunal Suprem. En el seu cas, se la sentenciava per “despeses indegudes” en salaris d’alts càrrecs i per no supervisar com estableix la llei 35/2014 –que conté l’última actualització del règim jurídic de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social– els serveis que l’entitat externalitzava a empreses de salut privada. De fet, tal com detallava la sentència del Suprem, Mútua Intercomarcal comptava amb un centre de rehabilitació a Manresa que tenia una fisioterapeuta a la qual, amb diners de la Seguretat Social, es van pagar unes despeses “en concepte de lloguer, impost sobre béns immobles, taxa municipal sobre residus urbans i taxa municipal d’entrada i sortida de vehicles de 234.240 euros de 2019 a 2021”. El centre, a més, només atenia pacients per contingències comunes i els derivava a centres privats si hi anaven per malalties professionals. A això cal afegir, tal com indica la sentència, que només obria de les vuit del matí a les dotze del migdia i tenia “tres boxs tancats”. La Seguretat Social va acusar la mútua de “manca de supervisió en la gestió de prestacions a centres privats” i el Suprem va obligar-la a abonar 120.000 euros de multa.
Actuacions com les descrites són freqüents en el sector de les mútues de la Seguretat Social. De fet, el 2020, el Tribunal de Comptes va fer públics dos informes en què qüestionaven, per una banda, les retribucions al personal i als alts càrrecs d’aquestes societats i, per l’altra, la seva pràctica de concertar serveis a empreses de la sanitat privada. La llista d’activitats fraudulentes o com a mínim qüestionables per part d’aquestes entitats és llarga. Això no obstant, parlar de mútues de forma abstracta desdibuixa l’estructura que sustenta les seves pràctiques. De qui estem parlant? Qui hi ha darrere de les mútues?
Amb l’estat com a únic client
Les divuit mútues autoritzades per col·laborar amb la Seguretat Social de l’Estat espanyol tenen un pressupost conjunt de 18.000 milions d’euros anuals, que són una quantitat lleugerament inferior al pressupost de la Generalitat Valenciana. Així ho assenyala el darrer informe sobre les mútues del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, de l’any 2023.
Aquests diners, però, no es reparteixen de la mateixa manera i és Fremap, amb 4.625 milions d’euros, la que més en va rebre. La segueixen Asepeyo (2.878 milions d’euros), Mutua Universal Mugenat (1.686 milions d’euros), Ibermutua (1.643 milions d’euros), Fraternidad-Mupresa (1.526 milions d’euros), Umivale Activa (1.470 milions d’euros) i Mutual Midat Cyclops (1.412 milions d’euros). La resta –Maz, Mutualia, Unimat, Egarsat, Mutua Intercomarcal, Mutua Balear, Mutua Montañesa, Solimat – Mutua de Accionistas de Canarias, Mutua Navarra, i Mutua de Andalucía y de Ceuta– no van superar els mil milions, perquè van atendre menys treballadores.
El volum de recursos públics que gestionen les mútues dona pistes de quina és la seva veritable naturalesa. Segons queda establert en la llei 35/2014, “les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social es defineixen com a associacions d’empresaris, de naturalesa privada, sense ànim de lucre, l’objecte exclusiu de les quals és la col·laboració en la gestió de la Seguretat Social”. En aquest sentit, i tal com exposa Miguel Arenas, professor de Dret del treball i la Seguretat Social a la UAB i advocat del Col·lectiu Ronda, “si bé aquestes associacions d’empresaris no poden tenir beneficis a repartir i si hi ha excedents han de destinar-los a la Seguretat Social, els seus directius procuren tenir un resultat econòmic positiu, perquè si una mútua no funciona, la fusionaran amb una altra, com ja ha anat passant, fins que han quedat les menys de vint actuals”. Per això aquest jurista, que fa vint anys va treballar a la mútua Fremap, insisteix que “el criteri pel qual regeixen la seva activitat és totalment economicista”i el seu funcionament “opac”.
Aquest extrem es pot comprovar en les sentències del Tribunal Suprem que condemnen les mútues per externalitzar serveis a l’àmbit privat sense supervisió, però també en els sous dels alts càrrecs d’aquestes organitzacions publicats en el portal de transparència del govern espanyol. El director gerent de Fremap percep 231.138 euros anuals bruts mentre que el d’Aspeyo arriba als 229.434 euros, el d’Ibermutua als 229.870 euros i el de Fraternidad-Mupresa als 210.218 euros. La suma dels salaris anuals de les cúpules sistema mutual és de gairebé tres milions d’euros
i la mitjana dels seus salaris se situa en els 146.634 euros anuals. Parlem, doncs, d’una xifra anual força més alta que la perceben el president del govern espanyol (103.000 euros anuals), el president de la Generalitat de Catalunya (140.000 euros), la presidenta de les Illes Balears (78.000 euros) o el president de la Generalitat Valenciana (91.000 euros).
Malgrat tot, no només en la remuneració dels quadres directius s’albira la cultura empresarial de les mútues. També, i sobretot, es percep en la composició de les seves juntes directives i en la seva història.
Mutualisme vertical
Quasi totes les mútues laborals van néixer entre el 1900 i el 1936, vinculades a diferents àmbits econòmics que abraçaven des del comerç fins al sector de l’oliva. A partir dels anys seixanta, moltes d’elles, com Asepeyo o Fremap, van passar a treballar amb l’Estat com a mútues de patronals, però no va ser fins a la primera dècada del segle XXI que se les va obligar, per llei, a desprendre’s de la seva àrea comercial amb ànim de lucre per poder col·laborar de forma plena en l’àmbit públic. Així, de l’estructura d’Asepeyo i Fremap, prestadores de serveis a la seguretat social, van aparèixer Aspy i Mapfre –respectivament– com a noves mútues privades. De totes maneres, la relació entre les dues potes mai ha desaparegut del tot i, per exemple, el president de Fremap, Mariano de Diego Hernández, va ser conseller de Mapfre abans d’exercir el càrrec actual. I, de fet, un informe de l’any 2020 del Tribunal de Comptes assenyalava que el procés de venda de les divisions privades de les mútues s’havia fet sense prou supervisió per part de la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, i això va propiciar que, en casos com els de Fremap o la Mútua Gallega, acabéssin sota control d’empreses de directius de les entitats col·laboradores.
Així, les mútues de la Seguretat Social encara mantenen avui la seva essència privada. “Les mútues les ha respectat el franquisme, el PSOE i el PP, i ningú es planteja eliminar aquestes figures”, afirma Miguel Arenas. De fet, la seva organització, regulada per llei, s’assembla a la de qualsevol agrupació de l’empresariat i es basa en una junta general que és qui escull una junta directiva que, al seu torn, tria una persona per al càrrec de direcció gerent. Aquest òrgan de governança està conformat per entre deu i vint membres. Un 30 %, com a mínim, de la seva composició ha de correspondre a representants de les empreses de major volum entre les adscrites a la mútua i també hi ha d’haver una persona representant a les treballadores i una altra de les treballadores autònomes. A les juntes directives, sovint també hi ha representació de l’àmbit públic, com ajuntaments o consorcis de transport.
Per tant, com ja passava en els sindicats verticals franquistes, qui acaba vetllant per l’interès de les treballadores en cas de malaltia en l’àmbit laboral són les mateixes empreses. Certament, hi ha contrapesos com l’anomenada Comissió de Control i Seguiment, que totes les mútues han de tenir i que sol estar copada per representants dels sindicats majoritaris i per organitzacions com la patronal CEOE.
El 2020, el Tribunal de Comptes va qüestionar les retribucions als alts càrrecs de les mútues, així com la pràctica de concertar serveis a altres empreses privades de salut
Tornant a les juntes directives, s’observa com a la de Fremap hi ha alts càrrecs de Fomento de Construcciones i Contratas (FCC), Eroski o Airbus; a la d’Asepeyo hi ha la immobilària Vertix, Agbar, Henkel o Coca-Cola, i a la de Fraternidad-Mupresa, Iberia, Endesa, el Real Madrid o Telefónica. La llista és llarga i segueix amb representants de bancs, casinos, hotels, clíniques privades, mitjans de comunicació, companyies tèxtils i fins i tot arquebisbats.
Els mateixos presidents de les mútues –tots homes, a excepció d’Ana Isabel Benavides Pizarro, directora de Relacions Laborals del Banc Santander, que presideix Umivale– venen de grans companyies. Fernando Casado Juan, d’Asepeyo, per exemple, és membre dels consells d’administració dels laboratoris Ordesa, el fabricant d’aparells climatitzadors Frigicoll i integrant del consell assessor d’Havas Media i el consell editorial de El Economista. Jaime Aguirre de Cárcer y Moreno, de Mugenat, a més de fer carrera en el Banc Central, el grup GSK o Schweppes, actualment treballa a Serveo, la branca de la constructora Ferrovial dedicada als serveis integrals. Encara més paradigmàtic d’aquesta relació entre elit econòmica i mútues és el cas de Fraternidad-Mupresa, avui presidida per Carlos Espinosa de los Monteros y Bernaldo de Quirós, que ha estat president de Mercedes España i conseller d’Iberia, Acciona o Inditex. A banda, és el pare de l’exdiputat de Vox al Congrés Ivan Espinosa de los Monteros. Tots ells són figures escollides per les juntes generals de les mútues i, tot i que el seu càrrec no és remunerat, sí que cobren dietes per assistència a reunions –com la resta de membres de l’òrgan directiu–, que poden arribar a situar-se en els 950 euros per sessió.
La mateixa organització que les representa el sector, l’Asociació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT), es defineix com “la representació patronal de totes les mútues col·laboradores”. Aquesta organització ha esdevingut la interlocutora acceptada per les administracions per abordar qüestions com el control de les baixes laborals.
