Últimament, s’ha instaurat en diversos col·lectius de l’economia social i solidària (ESS) el debat sobre la conveniència de continuar a X (abans Twitter), especialment després que Elon Musk adquirís aquesta xarxa social i de les decisions que ha pres els últims tres anys. Les preguntes que ressonen al voltant de la qüestió, però, són: cal marxar? On? Quines són les alternatives més ètiques?
Més enllà de qui és la persona que s’ha apoderat d’aquesta plataforma, però, hi ha una cosa que ha quedat clara: els nostres principals mitjans socials estan en venda. I, per tant, també les persones que els utilitzem i gran part dels nostres lligams socials. El més preocupant no és que Musk hagi comprat Twitter, sinó que algú ho pugui fer. Cada dia es fa més tangible el relat distòpic d’una sola persona controlant el món. Cada vegada és més gran la diferència entre els que més acaparen, en capital i poder polític, i els que menys. I, en tot això, el tecnocapitalisme té un paper fonamental.
Com a col·lectiu autogestionari, a Anartist creiem en la necessitat de marxar d’aquests espais tòxics d’interacció digital i de crear-ne de nous que no segueixin la lògica del capitalisme i de protegir-los de ser adquirits pels que prioritzen els diners als lligams. Espais que generin comunitats, al servei de l’organització social i veïnal.
Aquests espais, de fet, ja existeixen. Nosaltres, com a comunitat digital, fa anys que participem en les xarxes lliures de l’anomenat fedivers, un espai descentralitzat i federat on programari divers interactua en forma de xarxa gràcies a un protocol comú. A més, el fedivers ens ajuda a reconciliar l’esperit comunitari i universal, dues cares que conformen les nostres xarxes i que són sovint separades pel capitalisme: “o és comunitari (petit) o és universal (gran)”. El fedivers és un món on caben molts mons.
Amb tot, com en qualsevol construcció col·lectiva d’alternatives, cal un procés d’aprenentatge, amb la diversitat de ritmes que això comporta. El fedivers té el potencial de construir comunitats governades de forma assembleària i, en aquest procés, serà vital també el paper de col·lectius amb voluntat transformadora.
En aquest sentit, pren més rellevància la construcció d’aquests mons que no pas la urgència d’abandonar les xarxes comercials. No creiem en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en xarxes comercials minimitzant la seva promoció, l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària ja va suggerir l’any 2016 un seguit de mesures bastant assequibles. Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic i genera una dependència enorme cap als actors principals del capitalisme actual. Creiem que és del tot innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres.
*Les responsables d’aquest article han demanat no signar-lo amb noms i cognoms, perquè l’entenen com el resultat d’un procés d’elaboració col·lectiu.
