Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Menstruació conscient per a una vida cíclica

Fer-ho en harmonia amb els ritmes fisiològics del nostre cos, permetent i acceptant una vida al marge de la linealitat capitalista. Aquests són alguns dels objectius de les veus que s’alcen, cada vegada més, per posar fi al ‘segrest’ del cicle menstrual

/ Valentina Maleza

“Quina olor fan els núvols?”, resava un anunci d’una coneguda marca de compreses dues dècades enrere. S’anunciava un salvaslip que controlava les olors i, contradictòriament, es preguntava: “Quina olor fan les coses que no fan olor?”. Inodora, incolora, insensible, invisible. La menstruació, no és cap novetat, ha sigut i encara és un tabú per a la immensa majoria de la societat en què vivim. Es tracta d’un procés fisiològic com ho són menjar, respirar i orinar, amb l’única diferència que aquest només l’experimenta una part de la població: les persones amb vulva, la majoria de les quals han estat socialitzades com a dones. En ple segle XXI, l’educació menstrual, que forma part de la sexual, està totalment absent del currículum de l’educació formal, i l’accés als coneixements que permeten viure una menstruació conscient es nega a la majoria de la població.


Educació menstrual per a un canvi cultural

“En la nostra cultura, la menstruació s’ha carregat de tabús i components culturals negatius; no només la menstruació, sinó tots els processos fisiològics que només experimentem les dones”, diu Anna Salvià, psicòloga en educació i salut sexual i autora de llibres com Viaje al ciclo menstrual o El baile de la vida en las mujeres. “Tenim el dret d’experimentar aquest procés fisiològic amb la mateixa confiança, seguretat i benestar que ho fem amb la resta de processos. Això implicaria millorar la nostra qualitat de vida, autoestima, empoderament, la nostra relació amb ser dones i persones que menstruem”.

En aquest sentit, l’educació menstrual és clau. Tindre els coneixements necessaris sobre aquest procés fisiològic permetrà, tant a qui l’experimenta com al seu entorn, viure’l d’una altra manera i, en conseqüència, impulsar un “canvi cultural”. Això és que el que l’autora tracta en el seu últim llibre, La regla mola (si sabes cómo funciona), centrat en l’educació menstrual, cosa que, segons ella mateixa, “té a veure amb menstruar, amb ser cíclica i amb ser fèrtil; amb tota la part de conéixer la resposta sexual, del desig, de l’excitació, de l’orgasme i de com gestionar la fertilitat i prendre decisions conscients”.

Com ho fa Salvià a través dels seus llibres i tallers, els últims anys també hem vist créixer altres iniciatives que caminen en la mateixa direcció: visibilitzar la menstruació i oferir una educació absent del currículum oficial. Un exemple és el projecte de Carolina Ruiz, Orgull Premenstrual, una iniciativa de divulgació i intervenció sobre els processos vitals i de salut dels cossos amb vulva que està en marxa des del 2016. “M’agradaria fer una crida pública sobre la necessitat d’incloure el dret a l’educació menstrual dins les polítiques públiques d’igualtat”, apunta. I segueix: “Creixem amb la idea que la menstruació o qualsevol fluid fa fàstic i és un assumpte privat, i a llarg termini això té una repercussió greu sobre les nostres vides i la nostra salut física, emocional i mental, la nostra autoconcepció i autoestima”.

Reseguint les paraules de la feminista estatunidenca Gloria Steinem, ens preguntem: “Si els homes menstruaren, la menstruació es convertiria en una realitat masculina envejable i digna d’ostentació?”. Aquesta cita forma part del llibre Yo menstrúo, de la pedagoga menstrual Erika Irusta, una altra de les divulgadores que recentment han posat el tema sobre la taula i contribueixen a difondre una nova cultura menstrual. Per a la pedagoga, l’educació menstrual és “conéixer què suposa menstruar en aquesta societat i actuar en conseqüència d’aquest coneixement per a ser una persona lliure i capaç en la presa de decisions pel que fa al cos i les cures”; part d’un camí per arribar a viure una menstruació més conscient.


Vides cícliques, vides anticapitalistes

Però, què és la menstruació conscient? “És viure amb coneixement del que succeeix a nivell fisiològic al nostre cos, de com ens sentim i de què necessitem pel que fa a autocures durant la menstruació”, explica Carolina Ruiz. “Necessitem saber identificar com ens sentim a nivell emocional en cada moment, acceptar que el nostre cos necessita parar, contemplar, anar a un ritme molt més baix del que se’ns exigeix com a mà d’obra capitalista”. Afirma taxativa: “La ciclicitat és anticapitalista”. I és que reconéixer-nos cícliques i no lineals comporta resignificar tota la nostra realitat, la manera de relacionar-nos, la nostra productivitat, les necessitats que tenim… I tot això, afirma l’educadora menstrual, faria tremolar les bases de la societat occidental tal com la coneixem. “Reconéixer la ciclicitat és reconéixer que hi ha altres maneres d’habitar el món”, assevera.

Però acceptar viure a diferents ritmes cada setmana, amb alts i baixos en la nostra productivitat, no està previst en el sistema capitalista en què vivim. “Les nostres necessitats són contràries al que es demanda de nosaltres en els àmbits social i polític, i això no interessa”, apunta Ruiz. L’autoconeixement és poder i, per això, creu la impulsora d’Orgull Premenstrual, se’ns ha negat conéixer els nostres cicles. “Un cos que es coneix i es reconeix és un cos que es posiciona de manera diferent davant del món, que no es deixa entabanar, que s’estima, es respecta i es cuida, i això no interessa a un sistema que vol que visquem alienes a nosaltres mateixes, desconeixent el que habita dins de nosaltres”.

Anna Salvià fa tallers d’educació menstrual i creu que el 90% de les nenes té una percepció de la regla similar a la de generacions anteriors

Però totes aquestes iniciatives aconsegueixen revertir la situació, especialment entre les generacions més joves? Anna Salvià, que fa tallers d’educació menstrual, creu que el 90% de les nenes de 8 a 12 anys té una percepció de la regla similar a la que tenien les generacions anteriors. No obstant, també afirma trobar-se amb un 10% que la sorprén: “Són filles de les mares de 30 a 50 anys que també estan fent aquest camí d’autoconeixement menstrual. Tenen una bona educació menstrual i una percepció positiva de la regla. És un percentatge petit, però que abans directament no existia. I aquestes noies tenen una influència sobre les seues companyes i companys. Que elles visquin bé la seua regla modifica la percepció de la resta”. A més, hi ha altres canvis positius com ara la normalització de la copa menstrual entre les noies joves, “fet que fa que toquis la regla amb les mans i l’observis, cosa que ja modifica la percepció i la relació amb la regla. És un camí cap a l’educació menstrual”.


Convertir els cossos menstruants en subjectes polítics

L’interés creixent queda demostrat també a les xarxes socials, on cada vegada més es comparteixen missatges, il·lustracions o imatges relacionats amb la menstruació i on fins i tot se celebren congressos virtuals relacionats amb aquest tema. Malgrat tot, encara queda molt camí per recórrer cap a la menstruació conscient. “Primer s’ha de fer un canvi personal en què les dones donen prioritat a respectar aquest procés fisiològic. I ens costa molt fer-ho per la societat patriarcal en què vivim, que ens diu que això no és important. En el moment que hi haja prou dones que prenguen consciència d’aquestes prioritats, és quan agafaran importància en altres àmbits com el laboral o el familiar”, opina Salvià. I és que els cossos menstruants són subjectes polítics, segons Carolina Ruiz, “quan són conscients de les necessitats i del poder que tenen. Que un cos menstruant es convertisca en subjecte polític implica un canvi en el sistema tal com el coneixem”. I és que, com apunta la psicòloga i doula –psicòloga perinatal– Alicia Domínguez, “la menstruació és un tabú perquè posar-hi el focus implicaria fer un canvi en el sistema social i laboral, canviar com està organitzada la nostra societat”.


Propostes per a viure una menstruació conscient

Autoconeixement

Observar diàriament la temperatura corporal, el nostre estat d’ànim, les nostres apetències o la nostra actitud durant tres o quatre cicles menstruals ens ajudarà a trobar uns patrons que es repeteixen i a autoconéixer-nos millor i, en conseqüència, a viure i actuar d’acord amb les nostres necessitats.

Alimentació

En cada moment del cicle ens convé potenciar diferents nutrients. En fase preovulatòria, triptògens, proteïnes i hidrats d’absorció lenta; en fase menstrual, potassi, zinc, ferro i omega-3; en fase ovulatòria, progesterona, zinc, omega-3, vitamina B i esterols, i en fase premenstrual, fibra, magnesi, zinc, omega-3 i triptòfan.

El color és informació

Observar el color de la sang pot dir-nos moltes coses sobre la nostra salut. Així ho explica Marta Arroyo, educadora sexual i impulsora del projecte Diario de un Cuerpo Menstruante. El color rosa clar indica anèmia, desequilibri hormonal o que s’apropa la menopausa; les taques clares poden ser signe d’embaràs precoç o sagnat d’implantació; el color taronja s’associa a infeccions quan també pica i fa pudor; el grisós és signe d’infecció per transmissió sexual o avortament espontani; el marró fosc pot indicar restes de teixit endometrial o sang antiga, i el roig brillant assenyala una menstruació sana i sang acabada d’alliberar.

Article publicat al número 508 publicación número 508 de la Directa