Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Meridiana resisteix a les xarxes i els balcons

Després de 150 dies, el tall de l'avinguda Meridiana de Barcelona va quedar temporalment aturat per la crisi del coronavirus, tot i que el vincle entre el veïnat continua. Quines són les claus per entendre l'èxit d'aquesta mobilització de rebuig a la sentència del procés?

El tall de l’avinguda Meridiana de Barcelona ha quedat temporalment aturat després de 150 dies. Així es va comunicar el passat divendres 13 de març des del col·lectiu Meridiana Resisteix, format per veïns i veïnes de diferents barris de la ciutat, d’acord amb les mesures decretades per aturar l’avanç del COVID-19.

L’acció, de caràcter reivindicatiu, va néixer el passat 14 d’octubre, quan es va fer pública la sentència al procés. Des d’aleshores, desenes de persones, majoritàriament de Sant Andreu i Nou Barris, han tallat la Meridiana de vuit a deu del vespre. La pressió institucional al tall es va intensificar a mitjans de desembre amb intervencions policials i identificacions a les persones que hi participaven. Va ser en aquest moment quan, des de l’assemblea Meridiana Resisteix, es va decidir notificar l’acció a les autoritats. Tot i el rebuig explícit del tall per part del regidor de l’ajuntament de Barcelona Albert Batlle, des de la Generalitat s’ha optat per no intervenir-hi.

Veïns i veïnes de Sant Andreu, a finals dels vuitanta, ja van taller la Meridiana per demanar a l’Ajuntament que reconvertís el carrer Fabra i Puig en un una rambla per a vianants

Tot i no ser l’única acció d’aquest tipus al territori, la singularitat del tall a Meridiana rau en la constància de les persones que hi participen, organitzades a través d’un sistema assembleari on el grup de Telegram Meridiana resisteix juga un paper important. Per altra banda, el fet d’estar ubicat en un nus estratègic de comunicació viària ha possibilitat l’assistència d’un gran nombre de col·lectius i persones d’arreu del territori que, juntament amb el veïnat, han contribuït a mantenir viu el tall, realitzant tota mena d’activitats: tallers, formacions, xerrades, menjars o concerts d’artistes com Cesk Freixes, Lluís Llach o grups locals.

Un altre fet clau per entendre la persistència en l’acció és el passat reivindicatiu dels barris que envolten l’avinguda. Veïns i veïnes de Sant Andreu recorden com, a finals dels anys vuitanta, ja es tallava per demanar a l’Ajuntament que reconvertís el carrer Fabra i Puig, transitat per cotxes, en un una rambla per a vianants. L’any 2009, algunes mobilitzacions d’estudiants contra el pla Bolonya també es van desplegar al mateix punt. La manifestació nocturna del 7 de març del 2018, prèvia al Dia de les Dones Treballadores, també va tenir com a objectiu l’ocupació de la Meridiana. Són només alguns exemples de les diferents mobilitzacions que s’han viscut entorn de l’avinguda Meridiana i que han creat un clima de suport mutu entre el veïnat, que es veu reflectit també ara, en aquest període de confinament per aturar l’expansió del COVID-19.

Articles relacionats