Les imatges són esfereïdores. Homes emmascarats no identificats –alguns vestits de civil, altres amb roba de camuflatge– segresten persones que criden al mig del carrer. Les emmanillen i les fiquen per força a la part posterior de camionetes SUV de color fosc i sense distintius. D’aquesta manera, agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE) segresten persones a la via pública, als seus llocs de treball, als seus domicilis, o les treuen per força dels seus vehicles. Sense ordre judicial, sense cap procediment legal, sense possibilitat d’habeas corpus.
Sovint, els cònjuges, la família o el veïnat de les víctimes presencien l’escena, cridant i plorant. Són famílies desfetes. Sense recursos legals. Sense comunicació ni cap informació sobre el parador dels seus éssers pròxims. Sense saber quant temps estaran absents.
Sovint, les arrestades són enviades a centres de detenció situats en estats llunyans. Allí, les retenen durant dies, setmanes o mesos, i després les deporten a altres països. Generalment, el seu país d’origen, però no sempre. Al març i l’abril, aproximadament 280 detingudes –la majoria procedents de Veneçuela– van ser enviades al Centre de Confinament Antiterrorista (CECOT) d’El Salvador, sense fer públic cap procediment ni comunicar-ho a la seva representació legal o a la família.
A mitjan juny del 2025, més de 200.000 persones havien estat detingudes per l’ICE des de l’inici de l’any. A finals d’agost, més de 61.000 eren sota custòdia d’aquesta agència, un nou rècord. Al setembre, almenys 170 d’aquestes detencions eren a persones amb ciutadania dels EUA; tres de les quals, embarassades. “Han estat colpejades amb puntades de peu, arrossegades i detingudes durant dies”, informa el mitjà d’investigació ProPublica.
Nombrosos vídeos impactants d’aquestes detencions s’han viralitzat per internet des que, a principis d’any, l’ICE va intensificar aquesta mena de detencions amb una posada en escena semblant a un segrest. Cada dia apareixen nous vídeos.
Malson autoritari
Totes aquestes persones estan detingudes sota la sospita d’estar indocumentades als Estats Units. Personal funcionari de la Casa Blanca ha declarat que ha fixat un objectiu mínim de 3.000 arrestos diaris per part de l’agència, tot i que el govern de Donald Trump ha negat l’existència d’una quota. És una nova era en la política migratòria, un perillós descens a l’infern de l’autoritarisme. Els agents emmascarats i sense identificar són un record esgarrifós de les dictadures finançades pels Estats Units als països del continent situats al seu sud o dels temps en què desapareixien persones a discreció en nom de la Guerra Freda i la suposada lluita contra el comunisme.
“Quan s’elimina la protecció de l’habeas corpus, s’entra en una dictadura. El que està passant ara als Estats Units ve a ser això”, explica John Dinges a la Directa. Dinges és un periodista de llarga trajectòria i professor de Periodisme, que va viure a Xile a la dècada dels setanta. Va ser un dels primers reporters a informar sobre les desaparicions durant la dictadura d’Augusto Pinochet i, l’any 2005, va publicar el llibre Los años del cóndor (Debate, 2021), sobre les dictadures sud-americanes d’aquells anys. A Xile les detencions eren a càrrec de la policia secreta, que no feia servir màscares.
“Els agents de l’ICE tenen impunitat per fer el que vulguin, a qui vulguin, amb qualsevol pretext,” afirma Dinges. “Hem vist com retenien gent agafant-la pel cap contra el paviment. Res d’això no es processa als tribunals”. Detencions com aquestes, sense ordre judicial, són tècnicament legals als Estats Units dins un radi de 160 quilòmetres de qualsevol frontera o costa del país. Aproximadament dos terços de la població –més de 210 milions de persones– viuen en aquestes zones, que inclouen les principals ciutats de la unió, com Nova York, Washington, Miami, Los Angeles o Chicago.
L’ICE no és una dependència nova. Es va crear l’any 2002, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, que van destruir el World Trade Center a la ciutat de Nova York, amb una xifra oficial de 2.977 persones mortes. La competència en matèria de migracions als Estats Units es divideix principalment entre dues agències federals: l’ICE i la Patrulla Fronterera (Border Patrol en anglès). Totes dues depenen del Departament de Seguretat Nacional. L’ICE s’encarrega de fer complir les polítiques de migració dins del territori estatunidenc mentre que la Patrulla Fronterera se centra a fer complir les lleis d’immigració específicament a les fronteres i les seves proximitats.
Altres agències federals de seguretat han donat suport a aquestes mesures enèrgiques amb el “control de la immigració”, així com els governs d’estats com Florida, Texas i Pensilvània. Altres estats, com Califòrnia, s’han oposat a les batudes de l’ICE ordenades per l’administració de Donald Trump.
La migració als Estats Units ha estat durant molt de temps una carpeta polèmica. L’últim cop que es va concedir una amnistia a persones en situació administrativa irregular va ser el 1986. Irònicament, es va produir durant la presidència de Ronald Reagan, un republicà –partit que ha mostrat històricament un perfil més marcadament xenòfob. Aleshores, aproximadament 3 milions de persones que havien residit al país de forma contínua durant almenys els quatre anys anteriors, van obtenir la residència legal.
Però les deportacions es van intensificar amb les presidències posteriors. Fins i tot durant els dos mandats del demòcrata Barack Obama (del 2009 al 2017), més de tres milions de persones van ser expulsades del país. Tot i això, Obama i Joe Biden també van intentar implementar mecanismes per obtenir la residència i la ciutadania per la via legal. Però ara s’han esvaït.
Durant el seu primer mandat, del 2017 al 2021, Donald Trump va centrar la seva atenció en la promesa de construcció d’un mur antimigració a la frontera entre els Estats Units i Mèxic i a reforçar la presència policial a la frontera sud. La seva administració en aquest capítol va ser polèmica sobretot per la política de separar les menors migrades de les seves famílies, en alguns casos retinguts en estances que, un senador demòcrata que va poder visitar un centre de detenció a Texas, va qualificar de “gàbies”.
Reforç pressupostari a la mà dura
Durant el primer mandat de l’actual titular de la Casa Blanca es van deportar aproximadament 1,5 milions de persones. “Van entrar il·legalment. Han de marxar”, va dir Trump el 2019. Amb l’inici del seu segon i actual mandat, l’ICE va passar a l’ofensiva. Es va convertir en una arma potenciada enormement. Sota l’anomenada “One Big Beautiful Bill Act” –una miscel·lània de mesures pressupostàries que pretenen marcar perfil de l’agenda presidencial, coneguda amb l’acrònim OB3–, aprovada pel Congrés i promulgada el 4 de juliol del 2025, les agències federals van rebre 170.000 milions de dòlars (145.000 milions d’euros) per a la detenció i aplicació de la llei contra els immigrants.
Amb la llei coneguda com a ‘One Big Beautiful Bill Act’, les agències federals han rebut 140.000 milions extra per a la detenció i processament de persones migrades
Es tracta d’una afluència de fons públics sense precedents. Segons el Centre Nacional de Lleis d’Immigració, 25.000 milions d’euros d’aquesta partida s’han destinat a la detenció i la deportació de migrades, 38.000 milions a la construcció de nous centres de detenció, 40.000 milions a la construcció de més murs fronterers i 13.600 milions a altres mesures de reforç del control fronterer.
Amb aquesta nova normativa, el pressupost anual de l’ICE gairebé es triplica i assoleix els 23.800 milions d’euros. L’agència ara se centra activament en l’arrest de persones sense documents en regla que viuen als Estats Units. Trump ha afirmat que les seves batudes estan salvant el país de “criminals violents”. Tot i això, diverses recerques assenyalen que més del 70 % de les persones detingudes no tenen antecedents penals.
Agents federals fins i tot estan arrestant a gent que es trobava en procés de completar el seu procés de migració. Aquestes actuacions evidencien especialment els passadissos que donen accés als jutjats d’immigració. Allà és on les persones estrangeres que viuen als Estats Units acudeixen per sol·licitar la ciutadania, el règim d’asil o demanar una suspensió de la deportació.
Però ara mateix, independentment de la decisió dels jutjats, les agents de l’ICE s’emporten per força persones sense ordre judicial ni justificació. El documental ICED out of America (Expulsat dels Estats Units per l’ICE, una producció recent del mitjà independent The Real News Network) mostra el brutal caos que regna als passadissos que donen accés al jutjat d’immigració a la ciutat de Nova York. Agents de l’ICE amb màscares separen pares i mares d’infants que ploren i arrosseguen gent pel passadís. En una escena, un jove amb una camisa de color bordeus surt del jutjat i va a parar a un passadís ple de policies i periodistes. Un agent de paisà crida: “Emporteu-vos-el! Emporteu-vos-el! Ho confirmarem!”.
L’interventor de la ciutat de Nova York, Brad Lander, que observa l’escena, crida des de la multitud: “Ni tan sols els importa qui són! La seva identitat no importa! Tant se val qui són! Ni tan sols saben qui són!”. Lander va ser arrestat als afores del jutjat d’immigració el juny del 2025 després d’agafar pel braç un home que l’ICE intentava detenir, tot dient que el deixaria anar així que li mostressin una ordre d’arrest. “Això és propi de la Gestapo”, afirma Dan Goldman, congressista demòcrata de l’Estat de Nova York, al mateix documental. “On s’és vist que agents vestits de civil i emmascarats llancin a terra a uns immigrants que fan el correcte acudint als tribunals, donant seguiment als seus tràmits migratoris i intentant ingressar legalment al país mitjançant l’asil?”, es pregunta.
Fins al juliol del 2025, l’ICE havia arrestat aproximadament 2.400 persones davant dels tribunals d’immigració a tot el país. S’estima que, només a la ciutat de Nova York, es van practicar 460 arrestos, una xifra superior a la de qualsevol altra ciutat. Més del 90 % de les detingudes no tenia antecedents penals.
Oposició organitzada o espontània
El mes de setembre, el Departament de Seguretat Nacional va anunciar que aproximadament 2 milions de persones havien estat deportades o havien abandonat voluntàriament el país des de la presa de possessió de Trump. Però la majoria de la ciutadania de la unió no combrega amb aquesta política.
Es calcula que, fins al juliol de 2025, l’ICE havia detingut unes 2.400 persones arreu del país, 460 només a la ciutat de Nova York, el 90 % de les quals no tenia antecedents penals
El juliol, una enquesta de l’agència Gallup concloïa que gairebé el 80 % d’estatunidenques adultes consideraven la immigració com una cosa bona per al país. Aquell mateix mes, en un altre estudi, en aquest cas difós per la cadena CNN, el 55 % de les enquestades va opinar que la repressió migratòria de Trump havia anat massa lluny.
Però més enllà de les enquestes, la resistència a aquestes polítiques s’ha començat a organitzar, tal com relata en un capítol del mes d’octubre del pòdcast Històries de Resistència, que publica The Real News Network. El resultat han estat les marxes més massives en un sol dia de la història dels Estats Units. Més de 7 milions de persones van prendre els carrers per tot el país el 18 d’octubre per a la marxa “No Kings” (“Sense reis” en català).
En un vídeo que s’ha viralitzat fa poc, dos agents de l’ICE sense identificar i amb la cara coberta intenten agafar un home i ficar-lo a un vehicle. L’home crida i es resisteix, intentant desfer-se’n. Alguns cotxes passen pel costat de l’escena tocant la botzina. Un grup de persones s’aplega al voltant, aixecant els mòbils. Algunes criden als agents: “deixeu-lo anar!”. Fan tot el possible per ajudar l’home, sense interferir directament. S’hi acosten, però no gaire. Algú clava puntades a un parell de dones quan cauen a terra. Algunes persones graven l’altercat. L’home crida, es recargola i forceja. Els agents intenten contenir-lo. Tanmateix, de sobte, es rendeixen, tornen a la camioneta i marxen.
Si l’home hagués estat tot sol, els agents haurien trobat una solució. Sabien que estaven envoltats de gent enregistrant l’escena, que se’ls vigilava. I que aquests vídeos es publicarien, que l’escena es podria fer viral. I així va ser.
La mateixa història s’ha repetit a altres llocs. En un suburbi de Chicago, el veïnat es va coordinar per missatges de text i va sortir de casa per enfrontar-se a agents de l’ICE a la seva comunitat, cridant i tocant els clàxons dels seus cotxes. En un altre barri de la ciutat, les residents han repartit més de 17.000 xiulets perquè la gent pugui demanar ajuda si són assaltades.
La cadena KGW, de Portland (Oregon), van informar fa un mes i escaig sobre un resident que va bloquejar el vehicle on patrullaven agents de l’ICE quan acabava d’aturar-se amb la intenció de practicar un arrest. Els agents van mentir sobre la seva identitat i es van negar a presentar una ordre judicial, malgrat la demanda de les veïnes.
En moltes comunitats han sorgit col·lectius organitzats per respondre les batudes de l’ICE, documentar-les i protestar. Algunes fins i tot s’han arriscat, intentant protegir les seves veïnes perquè no fossin detingudes. “Mostreu les cares”, cridava, repetidament un home a agents emmascarats i no identificats durant una batuda de l’ICE al barri xinès de Nova York, en un altre vídeo difós, en aquest cas, per New York Post: “mostreu les vostres cares!”.
