Segur que heu fet servir el corrector de Softcatalà alguna vegada. La primera impressió generalment és positiva: funciona molt bé, millor que el corrector automàtic de Microsoft Word o l’integrat a Google Drive. Potser també us heu preguntat d’on ha sortit aquesta pàgina. Lluny de ser una eina digital desenvolupada per l’administració pública, darrere de Softcatalà hi ha una associació sense ànim de lucre, organitzada de manera horitzontal i assembleària, formada per activistes de la llengua, enginyeres informàtiques, programadores, filòlogues, traductores i dissenyadores, que dediquen de forma militant les seves hores lliures a la promoció de la llengua catalana a través de les noves tecnologies.
Enguany, el col·lectiu fa 25 anys des de la publicació del seu primer producte, la traducció al català de l’històric navegador de Netscape, el Navigator, que van començar a difondre el 2 d’octubre de 1998. Per celebrar la fita, enguany s’han organitzat tres actes d’aniversari –un a Palma (l’11 de novembre), un a València (el 17 de novembre) i el darrer a Barcelona (el 16 de desembre)– per fer una mica de mirada enrere d’aquest últim quart de segle, el de la revolució digital, retrobar-se amb cares conegudes i antigues col·laboradores, i convidar a tothom que tingui ganes a parlar sobre el futur de les noves tecnologies i presentar les novetats amb les quals ara mateix treballa.
Softcatalà ha desenvolupat moltes eines digitals relacionades amb recursos lingüístics al llarg de la seva existència. A part del corrector ortogràfic, té en línia diversos traductors, un conjugador verbal, un separador de síl·labes i un diccionari de sinònims publicat recentment i que, segons es comenta des del col·lectiu, està rebent moltes visites. Totes aquestes eines es poden utilitzar i descarregar gratuïtament des del seu lloc web, Softcatala.org, seguint la lògica del programari lliure i de la sobirania tecnològica. Però també ha desenvolupat tecnologies telemàtiques que automatitzen i faciliten els processos de traducció, entre les quals hi ha sistemes d’intel·ligència artificial basats en xarxes neuronals; alguns ja estan aplicats als traductors automàtics, o s’afegiran aviat al corrector, i d’altres s’han incorporat a programes que s’estan prototipant, com generadors de resums, sistemes de transcripció automàtica de veu i de vídeos a text, entre d’altres.
Però, a part, les activistes de Softcatalà són també les responsables de la traducció a la nostra llengua de bona part del programari que més s’utilitza. Des de la primera versió de Google Chrome en llengua catalana, l’any 2001, fins al Mozilla Firefox, tot un emblema del programari lliure, que van traduir als seus inicis i actualitzen des d’aleshores. A més, també han impulsat les versions catalanes del gestor de correu Thunderbird, el paquet ofimàtic LibreOffice (abans OpenOffice), el gestor de continguts WordPress, el processador de textos Abiword, el full de càlcul Gnumeric, el gestor de programari VirtualBox i parts del GNU/Linux, com l’entorn d’escriptori GNOME, les eines de configuració i instal·lació de les distribucions Mandrake i Fedora, i parts dels sistemes operatius Deviant i Ubuntu.
Però la tasca no acaba aquí. Des de Softcatalà també s’han publicat diversos recursos lingüístics destinats a l’estandardització i homogeneïtzació de la nova terminologia en llengua catalana relacionada amb les tecnologies digitals, que ajuden les traductores professionals a millorar la qualitat dels seus treballs. En aquest sentit, és destacable el Recull de termes, un glossari iniciat el 1998 amb més 1.500 versions catalanes de termes en anglès habituals en la traducció de programari o la Guia d’estil, amb més de 40.000 entrades que recullen les principals traduccions de programari que ha desenvolupat Softcatalà.
Anar per lliure
Des del seu nucli impulsor es remarca molt que Softcatalà és una associació independent, que no està vinculada a cap institució pública ni privada, no rep cap donació ni ha demanat mai cap subvenció. Sí que accepten algun bàner de publicitat dins les seves pàgines més visitades, i amb els ingressos que generen se sufraguen les poques despeses que tenen, com el manteniment dels dominis, la compra d’algun servidor nou cada cert temps i l’organització de les trobades.
“Softcatalà és sobretot la gent que en forma part”, explica Xavier Ivars, que actualment presideix l’associació, tot i que, en paraules seves, “és només una mera formalitat administrativa, perquè totes les decisions les prenem per consens general”. Aquest enginyer informàtic de Benissa (la Marina Alta), es va començar a vincular a Softcatalà l’any 2003, en el moment en què s’estava traduint la primera versió del Firefox. “Va ser simplement perquè volia tenir un navegador web en català, estava fart que a la Universitat d’Alacant tota la informàtica s’ensenyés en castellà i, a poc a poc, m’hi vaig involucrar”.
Els traductors i altres recursos lingüístics que el col·lectiu ha desenvolupat seguint els principis del programari lliure i la sobirania tecnològica poden utilitzar-se gratuïtament
Avui, hi ha una trentena de persones que fan feina activa dins l’organització, amb diferents graus d’implicació i de compromís, i, “com a tota bona organització basada en el voluntariat, la feina la fem a deshora”, bromeja Ivars. S’organitzen per mitjà de reunions mensuals virtuals per coordinar les diferents tasques i equips, i dues vegades l’any organitzen trobades presencials a Barcelona i a València. “Tenim molts grups de Telegram per a cada comissió, el que passa és que moltes persones estan fent moltes coses. Jo, per exemple, tinc més de vint grups actius”, assenyala.
El què més destaca Ivars de l’associació és la forma de funcionar basada en el que anomena “meritocràcia ben entesa” i que explica d’aquesta manera: “prenem les decisions de manera que qui proposa una idea i la vol tirar endavant és qui decideix com s’ha de fer”, destaca. “I després –continua– hi ha l’actitud incansable: sempre hi ha algú que està pensant com millorar tot el que estem fent o provar coses noves, o detectar problemes que encara ben bé no sabíem ni que existien. Al final, qui pren la decisió és qui s’ofereix a fer la feina, i tot el món la secundem, i ja està”. Un exemple d’això és el nou diccionari de sinònims que ha publicat fa poc el col·lectiu. “Era una tasca ingent, però la gent que es va posar a portar-ne el pes estaven convençuts que podien fer una cosa molt bona. De fet, ara mateix, per Twitter rebem moltíssimes felicitacions pel diccionari. Al final és això, que amb ganes i molt pocs recursos es pot fer molta feina”.
De les BBS a Linux
L’any 1997 Jordi Mas tenia 26 anys. Feia dos anys que vivia a Irlanda, on treballava com a programador informàtic i ja havia participat en diversos projectes de desenvolupament d’eines per a traductores digitals. En aquella època, Mas i un company, Miquel Piulats, interessats pel moviment de les xarxes socials cíviques (el que a l’època s’anomenava Bulletin Board System o BBS), van decidir fer servir la tecnologia per quelcom profitós per tothom. Les BBS eren xarxes interconnectades d’ordinadors anteriors a l’aparició d’internet, per mitjà del mòdem personal i la línia telefònica, i que permetien a les usuàries comunicar-se, intercanviar missatges i fitxers i, en paraules de Mas, “fer una mica de comunitat”. “També estàvem al·lucinats per tot el moviment del programari lliure. Com podia ser que per fer una cosa tan complicada com el sistema operatiu Linux la gent es posés d’acord i aconseguís col·laborar de forma efectiva en una peça de programari tan sòlida, des del voluntariat i repartida pel món?”, es pregunta aquest enginyer barceloní. “Aleshores, vam decidir que podíem replicar-lo, però a casa nostra. Volíem fer alguna cosa pel català i vam veure que els navegadors començaven aleshores a ser la finestra a internet, que eren importants, i vam pensar que, si estiguessin en català, seria una bona aportació”, rememora.
A finals dels anys noranta, llevat de Windows 95, de programari en català, a penes hi havia res. Amb aquest panorama, es van posar a treballar per traduir al català el Navigator de Netscape i, com acostuma a passar amb les iniciatives voluntàries, al cap de poc temps es van adonar que havien calibrat de forma massa optimista la magnitud del projecte i van haver d’incorporar més mans, com Jordi Coll o Laura Casanova, entre altres col·laboradores més puntuals. “També vam veure que ni tan sols existia una terminologia en català per als nous fenòmens tecnològics –explica Mas– i que si volíem fer les coses mitjanament bé, ho havíem de rumiar molt i vam col·laborar molt amb el centre de terminologia de la Generalitat catalana i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat, per poder escollir les paraules adequades”. Era una època en què la Wikipedia, el gran referent de voluntariat tecnològic, ni tan sols existia –no naixeria fins a l’any 2001. Al final, la traducció del Navigator es va allargar un any sencer, fins que el van acabar publicant el 2 d’octubre de 1998.
Mas comenta que la traducció del programari no es pot equiparar a la d’un llibre: “Cada cop que surt una versió nova de cada programa, incorpora noves funcionalitats, que tenen textos nous i s’han d’adaptar, i potser els que ja existien han canviat. Són cicles molt ràpids, cada vegada que surt una nova versió cal mantenir-la o, si no, quan t’hi poses, has de tornar a traduir un 30 % o un 40 % del programa”, diu. “A això s’hi afegeix la immediatesa: Si la nova versió del Firefox surt un dilluns, no la pots presentar tres mesos després, perquè no pot ser que l’usuari que la vol amb català quedi enrere, amb el desavantatge tecnològic que això suposa: menys seguretat, menys funcions…”.
Al cap de poc temps d’ultimar la seva primera edició, el nucli impulsor de Softcatalà ja havia vertebrat una petita comunitat de persones voluntàries que perdura fins avui. “Estem competint contra les empreses més grans del món, que tenen recursos il·limitats”, incideix Jordi Mas. “Però, al final, nosaltres coneixem millor la nostra llengua. Els gegants com Google, Apple i Microsoft, arriba un moment que no es poden especialitzar en cada una de les llengües que existeixen. No poden estar pendents de la darrera normativa de l’IEC o de les variants dialectals. Ells volen una eina que més o menys funcioni i prou”. En aquest sentit, cal remarcar que el corrector de Softcatalà, a part d’un diccionari de paraules, conté unes 3.500 regles gramaticals. Hi ha hagut altres llengües minoritàries de la península Ibèrica que han replicat aquest model de Softcatalà, com softaragones.org i softastur.org.
Per la sobirania tecnològica
“Nosaltres creem traduccions, eines i infraestructura perquè la gent pugui treballar amb català, més enllà de qualsevol empresa”, explica el cofundador de Softcatalà. “A diferència de moltes de les grans empreses que venen aquests serveis, nosaltres donem les eines amb llicències lliures, perquè tothom les pugui fer servir”, afegeix. Tots els servidors que utilitza el col·lectiu són propis i tots els sistemes de traducció neuronal i d’intel·ligència artificial els han entrenat persones vinculades a l’associació i les han posat a disposició de tothom.
Softcatalà ha rebut nombrosos premis i guardons al llarg dels seus 25 anys d’existència, com el Premi Nacional d’internet el 2004, el Premi Nacional de Cultura el 2005 i el Premi Pompeu Fabra el 2016, atorgats per la Generalitat de Catalunya; el premi Carme Serrallonga 2005 a la qualitat lingüística de la Universitat de Barcelona o el Premi Cultura 2022 de l’APPEC, l’associació que aplega més de 230 revistes i mitjans digitals amb distribució i difusió dins de l’àmbit lingüístic català, entre d’altres.
“Competim amb gegants com Google o Apple, però no poden controlar tots els idiomes i nosaltres coneixem millor el nostre”, comenta Jordi Mas, un dels voluntaris del projecte
“Que el govern et reconegui està bé, però, si existim, és per compensar les seves mancances”, denuncia Mas. L’any 2002, Softcatalà i altres entitats van impulsar un manifest per demanar l’adopció del programari lliure i els estàndards oberts per part de l’administració pública a Catalunya. “Fa molts anys que la Generalitat de Catalunya o la valenciana han estat pagant milionades a Microsoft perquè traduïssin Windows i potser, si en comptes d’això, hagueren dit que no comprarien cap ordinador ni pagarien cap llicència que no estiguera en la llengua oficial, hauria estat suficient perquè totes les empreses el traduïren, perquè cap proveïdor s’hagués arriscat a perdre la possibilitat d’oferir programes a l’administració pública”, denuncia Ivars, que afegeix que “la milionada ja va implícita amb els milers i milers d’ordinadors que compren”.
“El que ens omple a nosaltres, sobretot, és mirar les dades i veure que cada any tenim més visites”, comenta Mas. “L’any passat vam assolir els noranta milions de pàgines vistes. El que volem és que la gent trobi útils les eines que li oferim”. L’activista digital també revela que “fa set o vuit anys que tenim una broma interna, i és que molta gent es refereix a nosaltres com ‘el Softcatalà’, referint-se al traductor, i des de fa uns anys es refereixen també al corrector, però ens és igual. Rebem moltes piulades que ens expliquen coses de l’estil ‘si no fos pel Softcatalà, no hauria pogut aprovar aquell treball de final de grau’, i que ens fan sentir molt contents”.
Ivars i Mas coincideixen en el fet que el paradigma ha canviat molt des que varen començar. Avui, el món de la tecnologia en català és fruit de molt esforç col·lectiu, que s’ha traduït en una gran varietat d’eines. “El motiu pel qual vaig entrar a Softcatalà fa vint anys era perquè cap navegador estava en la meva llengua, i avui en dia els tres navegadors privats principals, Chrome, Edge i Safari, ho estan. S’ha millorat molt en eixe aspecte”, apunta Xavier Ivars. En aquesta línia, tots dos apunten que Softcatalà continuarà treballant incansablement, buscant, provant i programant tot allò que sigui útil per les usuàries de la llengua catalana, i que això, “en els pròxims anys, segurament consistirà sobretot a invertir molt en tecnologies d’intel·ligència artificial i en servidors per a utilitzar-les, perquè es necessiten ordinadors molt més potents que els que fan falta per a qualsevol programa” dels coneguts fins ara, augura Ivars. “I més, en un món on cada vegada la tecnologia està més limitada en termes de participació i democràcia, continuarem desenvolupant eines, des d’assistents personals, convertidors de parla a text… Tot i que no sabem encara què acabarà funcionant”.
