Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Ones lliures condemnades a desobeir

La ràdio barcelonina Contrabanda FM ha hagut de deixar d’emetre arran de l’execució d’una sentència judicial que l’ha obligat a desmuntar l’antena. L’entitat denuncia que, tot i que la legislació reconeix els mitjans sense afany de lucre, a la pràctica les administracions els neguen el dret d’accedir a l’FM. Amb tot, Contrabanda continua funcionant en línia i assegura que aviat podrà tornar a sintonitzar-se al dial de la ciutat

L'antena de Radio Contranda / Arxiu

Contrabanda FM, ràdio lliure amb trenta anys d’història, s’ha vist obligada a aturar temporalment les emissions al 91.4 de l’FM. El detonant ha estat una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’abril de 2018 que l’Ajuntament de Barcelona va començar a executar el passat 12 de gener. L’origen d’aquesta actuació parteix d’una denúncia presentada per l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), entitat que aglutina totes les cadenes i emissores comercials privades que funcionen a Catalunya.

En virtut de la sentència, el consistori ha desmantellat antenes i equips ubicats en cinc emplaçaments del Turó de la Rovira, al districte d’Horta-Guinardó, des d’on emetien cadenes comercials sense llicència. De retruc, aquesta operació contra la “pirateria radiofònica” ha afectat de ple el centre emissor que Contrabanda té a la zona des de l’any 1991. L’entitat s’ha queixat que la resolució judicial “inclou de manera negligent els mitjans lliures d’aquesta ciutat” i que el consistori ha aprofitat aquesta reordenació de les torres d’emissió per impulsar una part del pla urbanístic dels Tres Turons, que afecta els barris del Carmel, Vallcarca i la Salut.


Sense alternativa

Per evitar el segrest i precinte de l’equip emissor, Contrabanda va desmantellar-lo el passat 19 de desembre, abans de fer-se efectiva l’ordre judicial. Des d’aleshores, se centra en una campanya per defensar la llibertat d’expressió dels mitjans comunitaris i la seva continuïtat al dial. Bea Cantero, sòcia de Contrabanda, destaca que “els dos grans objectius són disposar d’una antena comunitària per a totes les ràdios lliures de Barcelona i que es reservi un espai per a aquestes emissores a l’FM”.

Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona afirma que ha estat en contacte amb l’entitat i que, com a alternativa, li ha ofert la possibilitat d’integrar-se a la Xarxa de Ràdios Comunitàries (XRCB), que agrupa diverses iniciatives que emeten per internet  o en un àmbit molt restringit del dial, no metropolità. Per a Contrabanda, la proposta “resulta insuficient perquè, per a nosaltres, continuar a l’FM és fonamental”, assegura Cantero.

Pel que fa a l’opció d’instal·lar una antena col·lectiva que aixoplugui projectes sense afany de lucre, la regidoria d’urbanisme afirma que “des del Districte d’Horta-Guinardó s’està estudiant la possibilitat d’ubicar una única antena legalitzada al Turó de la Rovira que permeti acollir de manera regulada emissores que tenen un espai radiofònic assignat”. Una solució semblant ja existeix a Saragossa, on tres ràdios lliures (Radio Topo, Radio Margen Izquierda i La Granja) emeten en un repetidor comunitari ubicat en terrenys municipals mitjançant un conveni.


Llicències encallades

Contrabanda posa èmfasi que, arran de la inacció de les administracions, l’única opció a l’abast és emetre al·legalment. Per començar, els requisits econòmics i tècnics pensats per a ràdios comercials suposen una barrera perquè entitats sense afany de lucre puguin operar des dels punts legalitzats, com ara la Torre de Collserola. En segon lloc, tampoc pot obtenir una autorització com a ràdio comunitària perquè qui s’encarrega d’atorgar-les –Generalitat i Estat– encara no han desplegat els reglaments previstos. I l’Ajuntament de Barcelona s’escuda en què només té competències pel que fa a l’ordenació urbanística de les antenes de ràdio. Per tant, de moment l’opció del centre emissor comunitari s’ha de posar en quarantena.

Durant les darreres dècades, diversos organismes internacionals han reconegut la importància dels mitjans del tercer sector com a realitat diferenciada dels públics i els privats amb afany de lucre. En aquest sentit, la UNESCO els vincula als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i recomana als estats que els reservin espais a l’espectre radioelèctric.

El reglament i procediment d’adjudicació de llicències fixava un termini màxim d’un any per aplicar-lo, però ara com ara l’executiu espanyol encara no ho ha fet. En canvi, sí que va adjudicar sis llicències a televisions privades comercials

Sobre el paper, l’administració reconeix l’especificitat dels mitjans comunitaris. L’any 2005, la llei de comunicació audiovisual de Catalunya ja preveia reservar una franja de l’espai radioelèctric públic per a projectes d’aquest tipus. Més tard, el 2010, la Llei de la comunicació audiovisual estatal va establir un reglament i un procediment d’adjudicació de llicències. El text legal fixava un termini màxim d’un any per aplicar-lo, però ara com ara l’executiu espanyol encara no ho ha fet. En canvi, sí que va adjudicar sis llicències a televisions privades comercials. Precisament, aquest greuge comparatiu va fer que la Red de Medios Comunitarios (ReMC) denunciés l’Estat al Comitè de Drets Humans de l’ONU.

A escala autonòmica, el 2017 la Generalitat va començar a elaborar un esborrany que establia que, quan el govern espanyol planifiqués les noves freqüències es convocaria un concurs per concedir-les als mitjans tercer sector. De moment, però, la tramitació d’aquest projecte de llei continua encallada en la fase d’audiència pública. Segons el Director general de Mitjans de Comunicació, Ignasi Genovès, “arran de la pandèmia els tràmits van quedar suspesos i quan es van reprendre va coincidir amb la dissolució del Parlament per la inhabilitació del President de la Generalitat. Per tant, i d’acord amb la normativa vigent, amb el Govern en funcions ja no es pot aprovar cap modificació normativa”. A la pregunta de quina seguretat jurídica tenen mitjans com Contrabanda per emetre per l’FM, Genovès respon que “quan es disposi d’un marc tècnic (la planificació de l’espectre) i legal, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) podrà atorgar les llicències corresponents”.


Manifest solidari

Per donar suport a les demandes de l’emissora barcelonina, s’acaba de presentar el manifest “Defensem Ràdio Contrabanda, defensem una FM comunitària“, iniciativa que, al mateix temps, insta a l’Ajuntament de Barcelona que es posicioni públicament davant dels poders autonòmics i estatals per protegir la llibertat d’antena a la ciutat i que es reconeguin els valors de l’economia solidària en les polítiques de comunicació.

La periodista i investigadora de la UAB Núria Reguero, comentava recentment al programa Asamblea de majaras de Contrabanda que “no s’entén que encara es posi una ràdio comunitària sense afany de lucre al mateix sac que les ràdios pirates comercials, que fan servir l’espectre radioelèctric per lucrar-se”

Una de les impulsores del manifest, la periodista i investigadora de la UAB Núria Reguero, comentava recentment al programa Asamblea de majaras de Contrabanda que “no s’entén que encara es posi una ràdio comunitària sense afany de lucre al mateix sac que les ràdios pirates comercials, que fan servir l’espectre radioelèctric per lucrar-se. El que està patint Contrabanda és símptoma d’unes polítiques de comunicació que afavoreixen els oligopolis i l’apropiació de l’espai radioelèctric per part de l’Estat i del mercat”.

Al llarg dels darrers quaranta anys, les ràdios lliures i comunitàries dels Països Catalans s’han servit de diferents estratègies per accedir a l’espai radioelèctric partint d’orígens, ideologies i marcs territorials diversos. La majoria operen sense autorització formal: algunes perquè han apostat per l’acció directa i no demanar permisos, d’altres perquè no complirien els requisits que marca la normativa. Amb tot, sempre hi ha excepcions: l’any 1991 Ràdio Klara (València) va aconseguir una llicència cultural a un dels extrems de l’FM (104.4), mentre que Ràdio Arrels, nascuda l’any 1981 a Perpinyà, té autorització legal per emetre des de la franja del dial que l’Estat francès reserva als mitjans d’aquesta tipologia.


Reforçar el projecte

Eloi Camps, autor del llibre Fem-nos escoltar! Història de les ràdios ciutadanes de l’espai català de comunicació (1977-2017) assenyala que “ni l’administració espanyola ni catalana han tingut voluntat de regular bé les ràdios lliures i comunitàries com a realitat diferenciada dels mitjans pirates o il·legals. Sense una llei i uns reglaments que estableixin clarament que les ràdios comunitàries poden emetre en freqüències reservades, casos com el de Contrabanda continuaran passant”.

En aquests moments, Contrabanda està posant a punt una antena en un nou emplaçament i assegura que tornarà a emetre amb normalitat en qüestió de poques setmanes

Tot i que la irrupció de l’emissió per internet i l’auge del podcast han obert nous horitzons per als mitjans autogestionats, per a Camps la reivindicació de l’FM s’ha de mantenir: “que ara el tema digital adquireixi més pes no exclou que les ràdios lliures i independents es normalitzin a l’FM”, argumenta l’investigador.

Amb vista al futur immediat, Cantero espera que aquest episodi serveixi per reforçar el projecte: “el més important és que la gent s’assabenti del que està passant, i defensi la llibertat d’expressió i l’existència de les ràdios lliures. Cal valorar aquests 30 anys d’emissió, per això no callarem i continuarem emetent”. En aquests moments, Contrabanda està posant a punt una antena en un nou emplaçament i assegura que tornarà a emetre amb normalitat en qüestió de poques setmanes. Mentrestant, es pot seguir la seva programació en línia des del web o bé descarregant-se l’aplicació per a telèfons mòbils La Mosca TV App, desenvolupada per aquesta televisió comunitària.

Articles relacionats