Nascuda en una família d’esquerres nicaragüenca, va ser inscrita a l’Associació de Nens Sandinistes (ANS) des de petita. A l’adolescència va començar a participar en el moviment feminista amb les dones de Matagalpa. Amb elles va començar a replantejar-se tot allò que havia après de petita, fent un procés de transició política però també emocional. Ara, la seva família és sandinista; ella, opositora. “El passat em fa mal i he passat un duel, perquè ells defensen un corrupte, un violador i una persona que ara mateix jo diria que és un assassí. I això contradiu tot el discurs revolucionari d’esquerra que a mi em van ensenyar quan era petita”, considera. Des de fa uns anys viu a Catalunya, on està implicada políticament. Després de les protestes de 2018 a Nicaragua, va sentir que s’havia d’involucrar més activament en un espai militant i es va sumar a un grup de dones feministes autoconvocades –en referència a la seva autonomia respecte partits polítics o organitzacions més formals– del Baix Llobregat.
Quina és la situació de les organitzacions socials i polítiques a Nicaragua actualment?
Són una pedra a la sabata del govern, perquè sempre han estat denunciant els actes de corrupció i això no els ha agradat. Des que Daniel Ortega va entrar al govern amb el beneplàcit de l’Arnoldo Alemany, va augmentar la cacera de bruixes. Les organitzacions de dones, a més, estan sent perseguides per denunciar l’abús sexual a la fillastra d’Ortega. És una agenda antifeminista la que ha utilitzat el govern, és un govern totalment misogin. També ha retirat la personalitat jurídica a diverses organitzacions.
Algunes organitzacions denuncien també l’anomenada llei de ciberdelictes, que estableix mecanismes de sanció per qui publiqui notícies falses per internet…
“A Nicaragua es criminalitza tota l’oposició, ja siguin líders pagesos, estudiantils o sindicalistes”
Estan fent lleis arbitràries, cada vegada més lleis, perquè la població no surti al carrer. Un exemple és la llei de ciberdelictes, que implica que no podem publicar a internet absolutament res perquè et poden caure no sé quants anys de presó, ni publicar en la teva xarxa social, ni fer un article si ets periodista. A Nicaragua no hi ha llibertat d’expressió. S’ha muntat un sistema de criminalització de l’oposició, ja siguin líders pagesos, estudiantils, sindicalistes, de totes les persones que han estat d’alguna manera opositores. No volen que la gent surti a manifestar-se ni que formi partits polítics.
També s’ha aprovat recentment la llei de regulació d’agents estrangers…
Sí. La llei de regulació d’estrangers implica que les entitats socials han de registrar-se en un llistat d’organitzacions si treballen amb fons provinents de l’exterior i declarar els fons que reben. És un tema superdelicat. Les organitzacions estan treballant amb un perfil molt baix i no ho poden denunciar, manifestar-se, perquè realment és perillós per a elles i per als seus treballadors sobre terreny. Tampoc poden exposar-se perquè posen en risc les persones amb les quals treballen –pagesos, sindicalistes…–, i és complicadíssim perquè les comunitats ja són perseguides. A la pràctica és un perill, volen controlar l’oposició i el registre implica més vigilància. Quina organització s’hi apuntarà? Algunes fins i tot han decidit marxar del país i no continuar treballant, sobretot organitzacions de drets humans. El que volem és que més organitzacions arribin a treballar a Nicaragua i el que està fent l’Estat és fer-les fora.
Quines altres mesures creus que s’han impulsat amb l’objectiu de neutralitzar l’oposició?
Hi ha molts assassinats de dones i nenes. Ara s’estan polititzant els delictes cap a les dones. S’ha presentat una esmena a la Constitució i s’ha elevat la pena màxima, que era de 35 anys, a cadena perpètua pels crims d’odi. El que estan fent és jugar amb aquesta esmena per crear la cadena perpètua.
Què passarà de cara a les pròximes eleccions?
La comunitat internacional, l’Organització d’Estats Americans (OEA), la Comissió Interamericana de Drets Humans i Amnistia Internacional han certificat que a Nicaragua es cometen delictes de lesa humanitat. Recomanen un avançament d’eleccions, però amb transparència, amb pluralisme polític. No creiem que això es pugui complir. Ens preocupa que realment pugui haver-hi una oposició al govern, perquè a Nicaragua no està implementat un sistema electoral fidedigne i rigorós. No deixen entrar la comunitat internacional perquè ho fiscalitzi. No creiem que sigui possible que hi hagi unes eleccions transparents, lliures i amb observadors internacionals. Daniel Ortega ha implementat un sistema que no deixa moure’ns perquè hi hagi eleccions lliures.
