El maig de 2024 es va aprovar l’Estratègia Catalana del Biogàs (ECB), precipitadament, sense participació social i sota la influència directa de les empreses energètiques i de gestió de residus. Havia de ser un Pla del Biogàs, debatut al Parlament de Catalunya, i ha acabat sent una estratègia del Govern de la Generalitat, purament tecnològica i econòmica, que deixa molt a desitjar en l’àmbit socioambiental i de la planificació territorial i que està basada, de fet, en el repartiment de subvencions. Tant és així, que l’ECB planteja subvencions per aquestes plantes perquè obtinguin un 8,5 % de rendiment financer.
L’estratègia no defineix una planificació territorial que estableixi límits, i tampoc criteris d’implantació d’aquestes infraestructures. A més, les plantes de biogàs podran tenir una vida útil d’uns 25 anys, però en cap moment es planteja què se’n farà una vegada passi aquest temps. En qualsevol cas, ja es parla que, donada la disminució en el consum que es preveu, la xarxa de gas s’anirà desmantellant cap a l’any 2050 o bé s’utilitzarà per al transport d’hidrogen, i que aquestes plantes també hauran de tancar portes.
Amb el tractament de purins en macrocentrals de biogàs, transitem cap a un model en el qual les granges ja no caldrà que disposin de terres on aplicar-los com a requisit per a la seva construcció o ampliació. D’aquesta manera, es trenca amb la noció de càrrega ramadera màxima d’un determinat territori i és una porta oberta a la creació de noves granges de grans dimensions i a la perpetuació del sistema de purins. Això suposarà el reforçament de la indústria ramadera, deslligada de la terra, depenent de les importacions de pinsos, i ineficient energèticament.
Les centrals productores de biogàs no solucionen la qüestió dels nitrats perquè aquests romanen als digestats obtinguts al final del procés de producció
Tota aquesta indústria ramadera ja té poc a veure amb els pagesos, que, en tot cas, s’han transformat en falsos autònoms. La indústria ramadera sense terra, que és la que té problemes per desfer-se dels purins, està molt controlada per societats mercantils que, tot i que només posseeixen el 10% de totes les granges sense terra, tenen, però, el 50 % del cens ramader d’aquests tipus d’explotacions. I més del 70 % del cens de porcs de Catalunya està lligat a les empreses integradores.
Però, a causa del pes que ha agafat el sector ramader a Catalunya, també ha acabat per controlar al sector agrícola, i més del 50 % de la superfície cultivable es dedica a conreus destinats a alimentar animals (cereals i farratges), i un 70 % dels cereals es dedica a la producció de pinsos. Actualment, no produïm més que una molt petita part de les necessitats alimentàries bàsiques de la nostra població.
El sòl agrari és un bé a protegir perquè és la base fonamental de l’activitat agrícola i de la nostra capacitat com a país per alimentar-nos. Només les plantes de biogàs petites, vinculades a una explotació ramadera i pagesa, que no impliquin moviments de matèries orgàniques per carretera s’haurien de poder ubicar en sòl agrari. El manteniment de la capacitat productiva dels sòls agraris depèn d’aturar-ne el consum per a indústries i urbanitzacions i de conservar-ne la fertilitat retornant-los tot el que els prenem amb el conreu.
Les macrocentrals de biogàs redueixen l’autonomia de la pagesia en matèria de fertilització i creen dependència respecte a empreses foranies i grups inversors. Fems compostats
i purins són fertilitzants orgànics que, ben gestionats i utilitzats, són una de les poques eines de què actualment disposa la pagesia. La creació d’un mercat especulatiu, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris, acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia.
La creació d’un mercat especulatiu de fems compostats i purins, vinculat a la producció energètica i en mans d’intermediaris, acabarà passant factura i augmentant els costos de producció de la pagesia
Mostrem la nostra oposició a què fems, gallinassa i palla siguin utilitzats per a la fermentació anaeròbica en plantes de biogàs, perquè aquesta matèria orgànica és necessària per al sòl agrari. A diferència dels purins, que estan compostos bàsicament d’aigua, aquests components són fertilitzants amb una alta concentració matèria orgànica necessària per als sòls agraris. L’ECB planteja que el 67 % de totes les dejeccions ramaderes de Catalunya es derivin a les plantes de biogàs, quan actualment, segons la mateixa ECB, el 84 % ja s’aplica directament pels pagesos com a adob per als seus sòls. El procés de producció del biogàs implica la transformació de la matèria orgànica de fems i purins en metà, entre altres gasos, i això va contra la conservació de la fertilitat dels sòls
i posa en perill la sobirania alimentària del país. Sol·licitarem que quedi prohibida la utilització d’aquestes matèries orgàniques en fermentacions anaeròbiques.
Com ja ha succeït en més d’un cas, les plantes de biogàs poden acabar tractant tota mena de residus, amb la qual cosa el digestat resultant és de pitjor qualitat que un compost orgànic, perquè pot arrossegar residus de fangs de depuradora o d’indústria cap a la terra de cultiu, perjudicant la fertilitat d’aquesta i convertint-la en un abocador extens. En qualsevol cas, les plantes de biogàs no solucionen la qüestió dels nitrats perquè aquests romanen dins dels digestats obtinguts al final del procés de producció.
Exigim un debat social per clarificar les necessitats reals d’aquesta tecnologia, el nombre de centrals i els volums màxims de residus a tractar per comarca, les distàncies màximes que poden viatjar els residus i el nombre màxim de residus no locals admissibles. Mentre això no es produeixi, reclamem una moratòria en l’aprovació de nous expedients.
