Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Parar la manta amb Albert Batlle

La pressió policial fruit de l’operatiu anti-top manta del tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona ha reduït les hores en què poden vendre. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants titlla d’incitació al racisme vincular-los amb la inseguretat

La tarda del dissabte 14 de setembre a la rambla de Canaletes / Freddy Davies

L’arribada del setembre canvia la rutina de quasi tothom. Els manters de Barcelona no en són una excepció. El col·lectiu dedicat a la venda ambulant ha vist agreujada la seva particular tornada. Així és d’ençà que el tinent d’alcaldia de Seguretat de la capital catalana, el socialista Albert Batlle, exhibeix mà dura contra la venda ambulant des de finals del mes de juliol. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van dedicar cent policies més a “erradicar” el top manta. L’operatiu se sumava a la presència d’agents al centre de la ciutat, herència de l’anterior mandat de Barcelona en Comú.

Des de l’anunci de Batlle, Modou Niang no ha pogut sortir pràcticament cap dia a vendre en les hores de més llum, les de màxima afluència turística. Molt de tant en tant s’arrisca, però no vol ensurts. El grup de missatgeria que comparteix amb altres joves dedicats a la venda ambulant avisa, massa sovint, de l’extensa presència policial durant el dia, fet que impedeix poder plantar la manta. “Al matí, ara mateix és impossible. Fa uns mesos no passava”, lamenta el jove, pescador de formació que va arribar des d’una població rural del Senegal fins a Barcelona fa més d’un lustre.

Masses de turistes col·lapsen el corredor central de la Rambla de Barcelona. Només l’oferta verbal de diferents tipus de coffee shops, llançada per personal dels locals repartit al llarg del passeig, i l’estrident so dels xiulets que despatxen menys d’una dotzena de venedors ambulants, interrompen la passejada. La situació canvia a partir de la tarda. Els manters, que neguen cap pacte amb la policia, aprofiten el canvi de torn per situar-se a les escales de l’intercanviador de la plaça de Catalunya i de les parades de metro Liceu i Drassanes per sortir a vendre quan hi ha menys presència policial.

Una seixantena de venedors s’estableixen des del passeig de Gràcia fins al Maremàgnum, ja entrada la nit

Una seixantena de venedors s’estableixen des de la zona baixa del passeig de Gràcia fins al Maremàgnum, ja entrada la nit. La concurrència de turistes és més baixa, però són els únics moments del dia en què poden treure el material. La coreografia dels venedors –parar la manta, donar un cop d’ull i recollir-la per evitar que els la confisquin– cada cop és, diu Niang, “més ràpida”. “És millor un minut que res. Res significa no poder enviar diners a la família”. Dit i fet: el jove estén un grapat de samarretes de futbol i, abans que hagi pogut acabar de treure-li les arrugues, les ha de tornar a recollir. Una parella de la Guàrdia Urbana aparca les motos a l’alçada de la font de Canaletes.


Diversificar les zones

“El pla policial del govern d’Ada Colau no és un èxit. No han desaparegut els manters. Mai serà així. La venda no acabarà amb més policia, només es mourà de lloc”, afirma, amb to contundent, Lamine Bathily, un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Bathily, amb més de deu anys de venda al carrer a l’esquena, està convençut que la saturació policial només és un pedaç. “Els companys no poden vendre a Joan de Borbó? Doncs van cap a la Sagrada Família o cap al Parc Güell… I aniran on calgui per poder sobreviure”.

“Aquells que diuen que els manters guanyen molts diners al carrer menteixen. De fet, està augmentant la precarietat entre els venedors. Ha estat un estiu molt dur i molts venedors ho estan passant molt malament. Tenen problemes per sustentar-se a Barcelona i s’endeuten amb el seu entorn”, assegura Bathily, que preveu unes condicions encara més dures amb l’arribada dels mesos més freds. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants tem que els operatius policials s’estenguin fins als nivells de l’exercici de govern del convergent Xavier Trias. “En aquell moment ens esperaven a l’entrada del metro Besòs-Mar, a casa nostra, i ens confiscaven el material sense saber què en faríem”. “És molt fàcil trobar solucions des del poder. Més policia i ja està. No, no. Calen més plans socials, perquè els actuals són totalment insuficients”, critica Bathily, que recorda que cada vegada són més les persones dedicades a la venda ambulant a Barcelona que no viuen a Barcelona, fet que impossibilita a “molts manters accedir als plans d’ocupació”. “Cal un pacte entre els diferents ajuntaments. Per coordinar les policies sí que es posen d’acord, però per donar sortides socials, no”.

Venedors ambulants entrant al metro de plaça de Catalunya per protegir-se de la policia |Freddy Davies

 

La nova casuística de la venda a Barcelona obliga el sindicat que representa Bathily a fer un esforç de captació de nous membres, que els dificulta –destaca el jove– la cerca pròpia d’alternatives a la manta. Tot i això, el col·lectiu no s’atura. Actualment Lamine Bathily fa un curs de cuina per poder participar de la cooperativa, en vies de formalització, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Ja hi ha una persona contractada i volen sumar-ne dues més per seguir amb els encàrrecs de la marca de roba Top Manta i fer sopars populars. La idea darrere de la cooperativa del Sindicat és “garantir l’autonomia”, més enllà de les iniciatives municipals.


Atiar el racisme

“Jo no he robat mai, ni tan sols permeto que robin davant meu. Els manters som ciutadans d’aquí, més enllà de la nostra situació administrativa, i lluitem contra el carterisme”, rasa Pape Diop, un dels fundadors del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i també manter a Barcelona. Diop només surt a vendre al passeig de Gràcia a partir de les nou del vespre, uns metres amunt, uns metres avall de la botiga del Barça. I s’enfada davant la vinculació d’inseguretat amb venda ambulant. “Porto quasi deu anys a Barcelona. Deu! I és molt lleig que se’m segueixi posant al mateix sac que els delinqüents de la ciutat. Això fa mal als meus. Però si fins i tot em vaig proposar per anar a declarar com a testimoni per un robatori a una parella de turistes alemanys!”. Diop assegura que els manters han col·laborat de forma continuada amb la policia per evitar furts al metro. “Molts companys han hagut d’aguantar que, tot i voler ajudar, se’ls digui a ells que eren els lladres”, afegeix. “Als més joves sempre els dic: ‘Aquí no es roba’. Aquesta també és la vostra ciutat i no volem que ningú robi”.

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants, en paraules de Lamine Bathily, manifesta que l’estratègia de vincular la inseguretat amb la venda ambulant només fa “augmentar el racisme cap al col·lectiu”. “Som els negres, els més fàcils d’assenyalar. Però nosaltres no ens podem fer càrrec de tots els problemes que es generin en aquesta ciutat. Els autèntics responsables, els polítics, prefereixen el conflicte: sempre que se’ns miri a nosaltres, no se’ls mirarà a ells”.

“Volen enemistar-nos amb veïns i amb altres col·lectius que venen al carrer”, adverteix Pape Diop

Segons destaca Pape Diop, les informacions dels partits polítics i els mitjans no només volen “enemistar-los amb els veïns de Barcelona”, sinó també amb altres col·lectius que treballen al carrer. “No hi ha més venedors d’altres nacionalitats que fa uns mesos; els venedors senegalesos seguim sent majoria al carrer, però no tenim cap problema amb els pakistanesos o els indis”, diu el portaveu, en referència a una informació d’El Periódico, d’uns dies enrere, que alertava que la varietat de perfils al carrer dificultava els operatius contra el top manta. Diop nega el caràcter de novetat de la informació. “Fa anys que hi ha migrants venent al carrer en aquesta ciutat, siguin d’on siguin. Una cosa està clara: són els més pobres. I sobreviuen, com nosaltres. I participen, com els deixen, del desenvolupament d’aquesta ciutat”.

Article publicat al número 484 publicación número 484 de la Directa

Articles relacionats