Fa tres anys d’ençà que va reclamar per escrit que el govern francès disminuís les taxes sobre la benzina. L’èxit d’aquella petició va fer que convoqués amb el transportista Éric Drouet una marxa per París el 17 de novembre de 2018. Així és com Priscillia Ludosky –batejada com la “Pasionaria de les Armilles Grogues” per la revista Elle– va esdevenir el rostre més popular d’un moviment que, segons el filòsof Jacques Rancière, va cristal·litzar en “un gran exercici d’acció col·lectiva en defensa del dret de qualsevol persona a decidir sobre els assumptes que l’afecten”. Tot i que les han reprimit amb duresa, les mobilitzacions de les Armilles van evidenciar la necessitat d’assolir una democràcia directa i avançar cap a la justícia ambiental. Així ho analitza Ludosky (Clamart-Alts del Sena, 1985) en el llibre Ensemble, nous demandons justice – Pour en finir avec les violences environnementales (Massot Editions, 2020), que amb l’eurodiputada Marie Toussaint planteja les bases d’un nou ordre basat en la protecció del medi i les llibertats col·lectives.
El 29 de maig de 2018 vas presentar una petició en línia per exigir que el govern d’Emmanuel Macron reduís l’impost sobre els carburants. Què et va empènyer a fer-ho?
Considerava que era una mesura injusta i punible, perquè agreujava la carestia de les classes populars i no responia a cap mostra de transparència ni d’exemplaritat per part de l’executiu.
Haver treballat al banc BNP Paribas va fer-te adonar de l’impacte d’aquella decisió?
Ja n’era conscient, perquè provinc d’una família de Martinica, on les desigualtats són majors que en altres indrets, i visc a Savigny-le-Temple, un departament dels suburbis de París on la pobresa es viu de prop. Però haver estat en una entitat financera va ratificar-me en la idea que, qui més diners té, més privilegis gaudeix per decidir sobre els nostres afers.
Augmentar l’impost als combustibles fòssils no era positiu per pal·liar els seus impactes nocius?
“És fals que no vulguem pagar impostos, però volem saber on van, ja que a molts municipis no tenim serveis bàsics”
La qüestió és que perjudicava els residents de les petites ciutats franceses, que depenen dels seus cotxes per viure. Per això la petició proposava distribuir la taxa entre els principals actors de la contaminació, com són els aeris i marítims, reduir l’IVA als automobilistes –es pretenia apujar-lo un 60 %– i, en paral·lel, desenvolupar un pla per afavorir el transport públic. És fals que no vulguem pagar impostos, però volem saber on van, ja que a moltes localitats no tenim enllumenat públic, escoles bressol o altres serveis bàsics.
D’alguna manera, doncs, la petició impugnava les polítiques de l’Estat francès?
Sens dubte, perquè davant de l’actual crisi climàtica, cal enderrocar el mite del creixement il·limitat que els explotadors de la Terra han alimentat segons la teoria que la riquesa pot escampar-se de forma infinita. Enfront d’això, cal transitar cap a una energia més neta sense empobrir les capes més precàries de la població. Podem penalitzar els ecocides, aturar la producció de vehicles amb petroli i, alhora, oferir programes a les escoles perquè els joves es comprometin amb aquest horitzó de justícia ambiental.
La teva petició, sostinguda per un milió de signatures, no va ser corresposta amb mesures prou ambicioses i això va desencadenar el moviment Armilles Grogues, símbol de la indumentària que cal posar-se quan tens un incident viari. Estàs satisfeta dels resultats?
Vam aconseguir que entre l’octubre de 2019 i el juny de 2020 se celebrés la Convenció Ciutadana pel Clima (CCC). Una experiència democràtica sense precedents que, de la mà d’un grup d’experts en ecologia, economia, democràcia participativa i assumptes socials, va llançar fins a 149 propostes, entre les quals que el 2030 s’hagi reduït un 40 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle. De la Convenció ha nascut una entitat que fiscalitza i pressiona perquè s’implementin aquestes propostes.
La qüestió rau en la manca de poder deliberatiu de la ciutadania?
Aquest és el debat de fons, i en relació amb això, les Armilles Grogues exigim eines democràtiques com el referèndum d’iniciativa ciutadana, assemblees obertes on la població pugui adoptar acords vinculants i que, en els mètodes d’elecció, es reconegui l’abstenció, el vot en blanc
i la implantació de jurat popular en la majoria de judicis. Ara bé, per assolir aquestes victòries, les lluites han d’estar connectades. I avui no ho estan prou.
El darrer any, el moviment ha tornat als carrers per reclamar una sortida justa a la crisi sanitària. En el teu cas, quin paper hi tens?
Ara estic més centrada en un projecte de productes d’aromateràpia, he obert la consultoria Nexus, que dona suport a activistes i denunciants, i amb l’eurodiputada Marie Toussaint organitzem xerrades per difondre els principis de la justícia ambiental.
