Dos membres de l’Organització Juvenil Socialista (OJS) del Vallès Oriental-Baix Montseny han presentat aquest dimecres una denúncia a la Fiscalia de Catalunya contra Pilar Rahola. Segons l’escrit d’acusació, la periodista hauria comès dos delictes: un d’incitació a l’odi i un de complicitat amb el delicte de genocidi. En aquest sentit, acusen Rahola de realitzar comentaris “negant, banalitzant i justificant” el genocidi que pateix la Franja de Gaza i de tenir “vincles amb el sionisme i Israel”, en un moment en què l’Estat espanyol reconeix que s’ha comès un genocidi als territoris palestins.
Els dos denunciants són els mateixos joves acusats per haver llançat pintura vermella a l’exdiputada durant la conferència inaugural de la Fundació Universitària Martí l’Humà a La Garriga, el 8 d’octubre de 2024. En aquella ocasió, la periodista, la fundació i l’ajuntament vallesà governat per Meritxell Budó (Junts) van interposar una querella contra els integrants de l’OJS que el jutjat d’instrucció investiga per delictes de tracte degradant, danys i amenaces, amb l’agreujant de “motivació racista, antisemita, contra les persones gitanes o altres classes de discriminació”.
Va ser la Unitat de delictes d’odi dels Mossos d’Esquadra qui va determinar que Pilar Rahola era “un personatge públic que defensa les polítiques actuals del govern d’Israel” i que, per tant, els delictes comesos pels militants de l’OJS tenien “l’agreujant d’orientació política i antisemitisme”. Tanmateix, un informe posterior de la policia catalana determina que no consten “dades objectives de polarització o motivacions d’odi o discriminatòries, respecte a les persones investigades”. Actualment, el procés es troba a les darreres passes de la fase d’instrucció.
“Negació i banalització” del genocidi
Són diversos els organismes que reconeixen que l’Estat d’Israel està cometent un genocidi a Gaza. Des de la Cort Internacional de Justícia fins al mateix Estat espanyol així ho consideren. No obstant això, la denuncia impulsada per l’OJS presentada aquest dimecres assenyala que les ocasions en què Rahola ha negat aquest fet serien nombroses.
El 2024, la periodista va fer referència al nombre d’infants morts a la Franja afirmant que “els palestins saben cada dia que avui han mort 581 persones de les quals 700 són nens”
El 24 de febrer de 2024, per exemple, durant una conferència, la periodista va fer referència al nombre d’infants morts a la Franja afirmant que “els palestins saben cada dia que avui han mort 581 persones de les quals 700 són nens, més o menys, perdonin l’acudit”. El 7 de setembre 2025, en un article a El Nacional, donava per bona la cita del filòsof francès Bernard-Henri Lévy quan deia que, en realitat, “si Israel hagués volgut fer un genocidi hauria tardat tres dies i no tres anys” en cometre’l. El 13 de setembre del mateix any, a la xarxa social X, Rahola acusava la relatora especial de l’ONU per als territoris ocupats palestins, Francesca Albanese, de ser una propagandista de l’odi per haver dit que s’estava cometent un genocidi a Gaza, es detalla a la denúncia.
Els dos integrants del Moviment Socialista assenyalen que Rahola “persegueix l’objectiu de generar un marc mediàtic d’hostilitat i incitació a l’odi contra la comunitat palestina a través de la seva deshumanització”. Per aquest motiu l’acusen d’incitació a l’odi.
“Portaveu del sionisme internacional”
Més enllà de negar el genocidi, l’acusació de l’OJS també considera que Rahola hauria comès un delicte “de complicitat amb el delicte de genocidi” pels seus vincles amb l’estat d’Israel i pel seu rol de “col·laboradora mediàtica” amb la negació de la situació d’emergència humanitària a Gaza. En aquest sentit, l’escrit considera que la periodista és “la principal portaveu del sionisme internacional de l’estat d’Israel, de parla catalana i castellana”.
Segons assenyala l’acusació presentada pels dos integrants de l’OJS, “l’any 2010, el Fons Nacional Jueu, una de les principals organitzacions sionistes, va batejar un bosc plantat en territori ocupat amb el nom de Pilar Rahola, en homenatge a la seva aferrissada defensa de l’estat d’Israel”. En aquest sentit, el responsable del fons a l’Estat espanyol va dir que amb aquesta acció es volia “eternitzar la tasca” de Rahola.
“L’any 2010, el Fons Nacional Jueu va batejar un bosc plantat en territori ocupat amb el nom de Pilar Rahola, en homenatge a la seva aferrissada defensa de l’Estat d’Israel”, denuncia l’OJS
Alhora, des de l’OJS consideren que el govern israelià, en la seva tasca de “generar un marc mediàtic que blanquegi el delicte de genocidi i l’ocupació il·legal del territori palestí” ha destinat 32 milions d’euros per influir periodistes internacionals i Rahola en seria “beneficiària”. El 14 de desembre de 2023 va ser nomenada presidenta del Consell Assessor per l’Amèrica Llatina de l’organització Combat Antisemitism Movement. Aquesta entitat està vinculada amb el govern d’Israel a través de Natan Sharansky, que va ser ministre en diferents carteres entre 1996 i 2003, i a través de Sima Vaknin-Gil, que és general de l’exèrcit d’Israel. Segons l’OJS es tracta d’una iniciativa que “promou la propaganda supremacista” i afegeix que Rahola ha realitzat “viatges a Israel, on ha participat en esdeveniments d’institucions públiques i privades en defensa del sionisme i s’ha entrevistat amb diferents personalitats polítiques”.
“Totes les atrocitats necessiten els seus portaveus: persones mediàtiques que, aprofitant la seva presència mediàtica, les justifiquin, les neguin o les banalitzin per tal de deshumanitzar les víctimes i blanquejar els victimaris”, argumenta la portaveu de l’OJS, Judith González.
Sis anys de presó i 40.000 euros de multa
Han passat més de dos anys d’ençà que els dos militants de l’OJS van llançar pintura a Pilar Rahola. Tanmateix, la data en què la justícia dictarà sentència queda lluny. Tot just ara, el cas enfila les darreres passes d’una fase d’instrucció en la qual s’han plantejat penes que podrien arribar als tres anys de presó i als 20.000 euros de multa per cadascun dels joves. La pena es dedueix de la suma dels tres delictes que se’ls imputen amb l’agreujant del delicte de motivació antisemita. Així, a banda del que els acusats haurien de pagar en concepte de pena multa si són declarats culpables, l’Ajuntament de La Garriga els reclama 13.211 euros per la pintura que va caure sobre l’equip de so i Pilar Rahola 1.319 euros per la roba i la bossa de mà tacades.
“Quan d’aquí a 50 anys ens preguntem què vam fer per evitar el genocidi, podré estar orgullós dels meus actes”, afirma en Víctor, un dels denunciants
Un dels acusats, en Víctor, es mostra ferm davant l’acusació i considera que després de tot aquest temps i de tot el que ha succeït a Gaza, el seu acte té més sentit que mai. “Quan d’aquí a 50 anys ens preguntem què vam fer per evitar el genocidi, podré estar orgullós dels meus actes”, afirma per afegir que tant ell com el seu company són només “la punta d’un iceberg de repressió que s’està desfermant contra el moviment propalestí”. Així mateix, considera que el cas de Gaza mostra la deriva actual de la geopolítica. “En aquest context de manca de llibertat i drets que vivim, volen portar la classe treballadora cap a un escenari futur de guerra”, sentencia.
