“Ens diuen que ho hem de fer de pressa perquè estem perdent lo tren, però pensem que el que hem de fer és fer-ho bé. No pots culpabilitzar el pagès o la gent del territori d’una mala planificació per part del Govern”, es lamenta Jaume Pedrós, responsable d’energies alternatives d’Unió de Pagesos. Són veus precisament del sector agrícola i ramader les que s’han alçat amb més contundència els últims mesos davant dels macroprojectes fotovoltaics. La tardor de 2019 s’aprovaven tant a Catalunya com al País Valencià els decrets que regulen la implantació de nous parcs eòlics i fotovoltaics, amb l’objectiu d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per fer front al canvi climàtic. En pocs mesos van aparèixer centenars de projectes com bolets, la gran majoria impulsats per filials de societats mercantils energètiques o de la construcció. “És un decret que liberalitza el sector sense tenir en compte els plans que afavorien una implantació ordenada”, denuncia Ramon Queralt, consultor ambiental i portaveu de la Coordinadora les Garrigues per una Energia Renovable Sostenible. “Les empreses, per una qüestió d’economia d’escala, concentren les instal·lacions en unes determinades zones en funció del preu del sòl, de la facilitat de connexió i de l’accessibilitat”, apunta Queralt. En el cas de Catalunya, s’han concentrat a les Garrigues, el Segrià, l’Anoia, el Pallars Jussà i la Conca de Barberà. Al País Valencià, serien les comarques de la Vall de Cofrents, l’Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i La Foia de Bunyol les més afectades. “L’empresa estava buscant llocs assequibles i econòmics i els punts exactes els va escollir una immobiliària local, ja que el seu propietari està a la junta de la comunitat de regants. Tenen tots els contactes i la informació de qui són els propietaris de les terres on volen instal·lar-se”, detalla Vicente Serena, president de la Plataforma per a l’Estudi i la Conservació de la Serra de Xiva, un paratge a quaranta quilòmetres de la ciutat de València, on l’empresa italiana Falck Renewables Power vol desplegar 220.000 panells fotovoltaics, l’equivalent a una superfície de 560 camps de futbol. L’oposició al projecte ha aconseguit la unanimitat dels partits polítics amb representació al consistori i preveuen presentar una allau d’al·legacions. “Hem conclòs que és una de les zones amb major extensió de garrofers a escala mundial, que compta amb la concentració màxima d’arbres monumentals i singulars d’aquesta espècie: en el catàleg ens n’han sortit 158, de monumentals d’interès local, i 11 arbredes. 420 hectàrees de miralls tindrien un impacte gravíssim en una zona que és l’hàbitat d’espècies protegides com l’àliga reial, l’àliga cuabarrada o el mussol reial”, afegeix Serena al llistat de greuges.
“No pots culpabilitzar el pagès d’una mala planificació per part del govern”, critica Jaume Pedrós d’Unió de Pagesos
El moment greu que viu el clima de la Terra fa que s’hagin de prendre decisions i han de ser urgents. Aquest és un dels elements que planen sempre en els conflictes oberts arreu del territori per la construcció de parcs de molins de vent o d’energia solar. Nuri Palmada, responsable de l’àrea de generació de Som Energia, considera que “si hem de fer una transició energètica no hem de deixar que quedi en mans dels de sempre”, però afegeix que “estem en contra dels macroprojectes, però no podem anar a l’altre extrem i que només puguem posar plaques a les teulades. Hi haurà d’haver ocupació de territori, amb l’autoconsum no n’hi haurà prou”. I proposa exportar el model de Som Energia a l’àmbit local: “El que caldria és que les persones de cada municipi hi participin directament, amb autoabastiment i en presa de decisió, amb la creació de cooperatives i comunitats energètiques locals”. I destaca que “els projectes d’energies renovables són reversibles”.
Oliveres o electricitat
La comarca de les Garrigues, amb l’excepció dels regadius de les Borges Blanques, Juneda, Castelldans i Arbeca, històricament havia estat de secà. El cultiu de l’olivera tenia gran dependència del cicle d’una pluja escassa, que supera per poc els 400 litres per metre quadrat anuals. La Generalitat de Catalunya i els municipis hi han fet recentment grans inversions per bombar i distribuir l’aigua a la zona sud de les Garrigues. La nova onada de projectes fotovoltaics ha generat estupefacció. “Ajuntaments, cooperatives i comunitat de regants han fet un gran esforç des de fa deu anys per revitalitzar l’economia al voltant de l’oli, i ara canviar el rumb amb un altre model seria un error. Si no tenim sobirania alimentària a Catalunya, utilitzar els sòls més fèrtils per posar-hi macroprojectes no té sentit”, denuncia amb contundència Victor Sas, enginyer agrònom i tècnic de la comunitat de regants Garrigues Sud. “Cal tenir en compte que parlem de terrenys que s’han modernitzat amb l’arribada del reg, s’hi ha densificat la plantació o s’hi han implantat sistemes més eficients, invertint-hi molts diners”, afegeix. De fet, tota l’economia de municipis com el Soleràs o la Granadella gira al voltant de l’oli. “No sabem què ens podria arribar a passar. Si traiem una part de la producció [per posar-hi plaques solars] no sabem si les cooperatives seran viables. Unes cooperatives que tenen una funció social al territori, són l’únic lloc on hi ha una botiga, on hi ha un servei bancari. En desaparèixer una cooperativa és com quan desapareix l’escola, acaba desapareixent el poble”, ens alerta en Sergi Seró Tomàs, de la cooperativa agrícola El Soleràs. Ens acompanya als seus camps d’oliveres, i ens assenyala amb cert orgull el nou sistema de reg i les emblemàtiques cabanes de volta rehabilitades, on històricament descansaven les mules. Es queixa de la manca de transparència i la desinformació que està envoltant tot el procés i, alhora, fa una previsió: “Al nostre poble havíem arribat a tenir vora 900 habitants, ara en tenim 330. Si fem això, no hi quedarà ningú. Només serà una ocupació de territori, no es generaran llocs de treball”. Sas, mirant al futur, assenyala que “hi poden haver persones amb edat avançada que ja no es dediquen a l’agricultura, que davant de promeses i cants de sirena de diners fàcils puguin pensar que sigui una bona cosa. Però compte, si afectem el sector primari, que és la base de la nostra economia, tota la piràmide laboral en quedaria afectada: bars, tallers, ferreries, escoles… començarien a caure. Si no hi ha base agrícola, hi haurà despoblament”.
Carlos Gibert Bernaus, alcalde de la Granadella entre el 2011 i el 2019 i actual diputat de transformació econòmica de la Diputació de Lleida, apunta que “un dels problemes és que aquí gairebé no hi ha vots i des del Govern no s’han acabat de creure massa la diversificació de l’economia. Hem de ser conscients que tenim un territori i un paisatge que cal cuidar, cal conscienciar els consumidors de les grans urbs”. I dona un toc d’atenció respecte a la visió barcelonacèntrica del país: “Els terrenys d’aquí tenen un preu més baix que els del Vallès o del Baix Llobregat i això és una de les causes de la concentració eòlica i fotovoltaica a les Garrigues. El que no pot ser és que aquí produïm un 20% de les renovables de Catalunya”.
“Hi haurà d’haver ocupació de territori, amb l’autoconsum no n’hi haurà prou”, alerta Nuri Palmada de Som Energia
Per últim, Gibert valora els elements d’una comarca oleícola que “porta associada una cultura, un patrimoni i un paisatge, i tot plegat pot donar lloc a turisme, però també a cooperatives d’elaborats amb qualitat màxima”, i considera que seria un sense sentit que “si estem modernitzant les cooperatives agràries, si hem fet el centre de la cultura de l’oli de Catalunya per poder explicar als professionals i a la canalla les seves qualitats saludables i medicinals, si hem ampliat les zones de reg per garantir les collites, si hem aconseguit fixar població i que no marxi, la pèrdua de sòl agrícola ens aniria a la contra de tot això”.
Autopista elèctrica al Pallars
El Pallars Jussà preserva grans baluards de la nostra història, el nostre medi i les nostres infraestructures estratègiques. Al capdamunt de la comarca, a l’extrem nord dels espadats muntanyosos de la Vall Fosca, una enorme cavitat excavada a la roca amaga una de les joies del sistema elèctric del país, la central reversible de Sallente-Estany Gento, que bomba aigua amb l’excedent de les nuclears i genera energia en les puntes de demanda. Tota aquesta electricitat circula –amb grans torres
i cablejats d’alta tensió– en direcció a Barcelona i a les zones industrials a través de les conques de Tremp i d’Isona. Precisament aquí, a la part baixa de la comarca, és on empreses com Urbasolar España, Energia Inagotable de Crater (Forestalia) o Energies Renovables Terra Ferma pretenen desplegar-hi desenes de milers de panells solars. El pla preveu també la construcció d’una subestació i l’abocament de l’energia produïda a la xarxa d’alta tensió existent. Segons Jaume Soler Colom, portaveu de la Plataforma contra l’autopista elèctrica al Pallars, “hem d’anar al màxim d’energies renovables possibles, però el model és el que no ens agrada: no han de ser les empreses de l’Ibex-35 les que ho facin, hi ha moltes formes de generar energia renovable sense entrar al joc de l’especulació”. Jaume Gelonch Roca, pagès i membre de la plataforma Salvem lo Pallars-Aturem el Megaparc Solar, ens explica a peu de finca que “a principis d’estiu es començava a rumorejar que havien vingut empreses que estaven interessades a instal·lar parcs solars. Diverses empreses, però principalment Forestalia, que volia projectar unes 700 hectàrees amb deu o dotze parcs solars”. I detalla el seu argumentari explicant-nos que “el municipi d’Isona té unes 5.000 hectàrees conreables i segons han projectat se’n podrien perdre unes 500 en parcs de plaques, un 10% del total conreable. Si perdem aquests terrenys els plans d’extensió del reg i la reparcel·lació agrària quedarien aturats”.
Gelonch creu que s’ha d’apostar per un model d’autoconsum i que “ha de ser la ciutadania qui s’apoderi d’aquesta tecnologia, amb unes dimensions d’acord amb el territori. No ens hem de vendre al primer postor, perdrem l’oportunitat de fer la transició d’una manera més acordada”.
Soler Colom, també denuncia “el doble discurs des del món polític. El conseller Tremosa ha pujat a inaugurar plaques solars quan des del seu partit diuen que s’ha de protegir la pagesia”. En aquest sentit, hem pogut confirmar que un dels assessors que ha desembarcat al Pallars Jussà en els últims mesos en qualitat d’assessor de l’empresa Blueprom, una de les societats administradores d’Energies Renovables Terra Ferma SL, és Josep Grau i Seris, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca durant l’últim mandat de Jordi Pujol. El mitjà Som Garrigues, el passat mes de desembre ja havia informat de la visita de Grau a quatre consistoris de les Garrigues amb el mateix propòsit.
RAMON QUERALT, consultor ambiental i portaveu de la Coordinadora de les Garrigues per una energia renovable sostenible
“Si permetem acumular, l’hi posem en safata a les grans elèctriques”
Del 2010 al 2020, la tecnologia s’ha abaratit moltíssim, i ens trobem el 2019 amb un decret que liberalitza el sector sense tenir en compte els plans que afavorien una implantació ordenada. Un decret afavorit per les patronals del sector. D’entrada, tothom estem a favor de les energies renovables, però hem d’estar a favor d’energies que tinguin en compte tot un llistat de qüestions justes. Quan parlem de sobirania energètica no podem fer que confronti la sobirania alimentària. Estem parlant de comarques on el producte derivat de l’oli va lligat al paisatge, un paisatge-mosaic fet d’un tros de bosc, un tros de vinya, un tros d’oliveres, un tros d’ametller, un camí, un tros de cereal… Hi estem col·locant un macroelement [un molí de 200 metres d’alçària o superfícies de plaques equivalents a cent camps de futbol] davant d’una suma de microelements, i això té un efecte paisatgístic: convertim un entorn rural en un entorn semiindustrial. I en tot cas, com en totes les coses, és la massificació el que provoca la distorsió. Si totes les granges i magatzems agrícoles de les Garrigues es concentressin en el mateix municipi, tindríem una línia de 200 granges de porcs i aquell municipi perdria tot l’atractiu. Amb la concentració de molins i plaques passa el mateix. L’actual decret el que fa és simplificar els tràmits, però necessitem afegir-hi l’efecte acumulatiu, que ara no es té en compte. Si permetem acumular, l’hi posem en safata a les grans elèctriques, només elles poden instal·lar les grans subestacions. Si això ho disseminem pel territori, serien els ajuntaments, petites empreses, cooperatives, les comunitats de regants, qui ho podria fer.
CARME FERRER, alcaldessa de Senan (Conca de Barberà) i vicepresidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya
“Reivindiquem que l’energia que generem es quedi al territori”
Els primers projectes arriben a Senan cap al 2003 i des del municipi es fa un front comú. Es presenten un miler d’al·legacions i s’aconsegueix aturar el model extractiu energètic. Volíem deixar clar, però, que estem d’acord amb les energies renovables i per això es va construir una pèrgola fotovoltaica a la plaça Antoni Saltó, amb una instal·lació que injecta energia a la xarxa, i els diners que s’aconsegueixen van a parar al pressupost municipal. Fa anys que treballem en la sobirania energètica: canvi de l’enllumenat, calderes de biomassa… i estem a punt de fer-nos tota l’energia necessària a escala municipal. Pensem que el nostre model és perfectament reproduïble en altres municipis. Vivim la nova onada de macroprojectes amb desconcert: al Parlament de Catalunya s’està treballant una llei de transició energètica, però no existeix una planificació territorial de les energies renovables i, de cop i volta, surt un decret llei que dona via lliure a l’oligopoli energètic. No s’ha preguntat al territori quin model i quina energia volem acollir. Ens estan tractant com un solar. De retruc, estem perdent sobirania alimentària, en un país deficitari en producció d’aliments. A més, s’han demostrat com a falsos tots aquells arguments que això incentivava el repoblament, que era una oportunitat econòmica, que creixia el PIB… Creix, però centralitzat en una única empresa. En resposta, constituírem l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP), que el que pretén és democratitzar la xarxa elèctrica. Una de les coses que reivindiquem és que l’energia que generem al territori es quedi al territori.
MERITXELL BERNADÓ, membre de la Plataforma Salvem lo Pallars- Aturem el megaparc solar
“El propietari mira el seu benefici, però hem de mirar més enllà”
Es van programar unes reunions informatives per part de l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà, i aleshores és quan ens vam assabentar del que estava passant a tota la comarca. Salta la preocupació entre veïns i veïnes, perquè es tracta de 700 hectàrees, que equivalen a tota la superfície del pantà de Sant Antoni. El projecte confronta totalment amb el model de territori que volem i que s’ha estat fomentant des del Consell Comarcal. La única manera que tenim d’aturar això és fer pinya com a poble. El propietari mira el seu benefici econòmic, però hem de mirar més enllà. Posem en risc la certificació StarLight del Pallars Jussà [territori idoni per a l’observació de les estrelles], posem en risc el Geoparc [territori avalat per la Unesco per a l’estudi dels orígens de la vida a la terra], i la garantia dels propietaris de que cobraran, la poso en dubte: tenim exemples d’aquesta incertesa a Figuerola i a Comiols. Aquesta no és la manera de generar renovables, perquè no té res a veure amb el benestar de la persona ni de la comunitat. Potser ho hauríem fer amb comunitats energètiques, tal i com proposem a la pancarta de la rotonda d’accés al nostre poble: “Plaques als teulats, fora del sembrats”. Entenc que la inversió seria major i que és més fàcil posar plaques en un camp on no hi ha res, però fer-ho sobre terrenys agrícoles per mi és destruir el territori amb l’excusa de salvar el medi ambient. Sentim la paraula renovables i ens agrada, perquè entenem que és una cosa bona, però ens n’hem d’informar molt i molt bé. Si ets propietari d’un terreny, informa’t bé del què hi faràs i pensa amb els que vindran després, els nostres fills i les nostres filles.
VICENTE SERENA, President de la Plataforma per a l’estudi i la conservació de la serra de Xiva
“Ens neguem a que es faci aquí, per l’impacte natural, cultural i paisatgístic”
Ens volen instal·lar un macroparc fotovoltaic al peu de la serra de Xiva, un paratge municipal protegit. És zona de garrofers, uns cultius molt especials, perquè són les últimes deveses valencianes, els corredors verds que donen vitalitat i, fins i tot, tenen la biodiversitat més gran de tota la serra. Hi fem estudis i formació mediambiental per a les escoles. Ens neguem que es faça aquí, per l’impacte mediambiental i per l’impacte cultural i paisatgístic. A la Mediterrània gairebé no queden boscos de garrofers. Fa anys que estem fent un estudi de catalogació i hem conclòs que és una de les zones amb major extensió de garrofers en l’àmbit mundial i on hi ha la màxima concentració d’arbres monumentals i singulars d’aquesta espècie. A més, d’aquest hàbitat en depenen moltes espècies protegides: àliga real, àliga cuabarrada, mussol real… I és lloc de pas d’aus migratòries. Us imagineu com els afectarien 420 hectàrees de miralls? Les plaques amenacen el nostre municipi, però el cablejat d’evacuació i la subestació també impactaria Godelleta. Vam presentar una moció al ple municipal de Xiva i es va aprovar per unanimitat. Per més inri, l’empresa Falck Renewables Power estava buscant terrenys assequibles i econòmics, però els punts exactes els va escollir una immobiliària local, ja que el seu propietari està a la junta de la Comunitat de regants i té els contactes i la informació de qui són els propietaris de les terres on volen instal·lar-se les plaques. Ens queixem que l’administració local i la ciutadania ja no és que no puguem escollir on van els projectes, sinó que tampoc podem decidir on no volem que hi vagen en bé del desenvolupament social i econòmic del poble.
