“Tot va començar l’any 2016, quan em va trucar per demanar-me si volia anar a fer les fotos per l’obertura de la fossa 113 de Paterna. Eren uns familiars que volien documentar els fets i a la vegada, necessitaven un suport gràfic per a la difusió de les notes de premsa que volien fer. Després de veure el que va passar allà em vaig enganxar totalment al tema.” Així explica la fotògrafa valenciana Eva Máñez l’origen del projecte “Guardianes de la memòria” que serà exposat a partir d’aquest 14 d’abril, a la Sala Contraforts del Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) de València, en una mostra titulada “Paterna: la memòria de l’horror”. El dia de la inauguració no s’ha triat a l’atzar. “Volem justament resignificar també aquesta data, parlar de les persones represaliades pel franquisme el dia en què es va proclamar la Segona República Espanyola”, assenyala la fotoreportera.
Com s’ha dit, aquest complex projecte va començar cobrint un esdeveniment concret, l’obertura d’una de les fosses comunes on hi havia sepultades persones repressaliades pel règim franquista a la ciutat de Paterna (Horta Nord) l’any 2016. Es tracta del que en el seu dia s’anomenava popularment paredón de España, el lloc on es calcula que més de 2.000 persones van ser assassinades entre 1939 i 1956, en la zona també coneguda com El Terrer. Considerant la importància del moment, alguns familiars de persones que hi eren enterrades, van contactar amb Eva Máñez. Coneixien la seva trajectòria com a fotoperiodista fortament implicada en la defensa dels drets humans.
“L’exhumació va ser impactant, però vaig veure que el que feia era inicialment massa literal, i em faltava una part més documental –afirma la fotògrafa–. Amb la mirada feminista posada, vaig veure de seguida un element important: que hi havia moltes dones presents. I em vaig fixar en elles. Eren les filles, les netes, les familiars de les persones que estaven en la fossa. Allà mateix vaig començar a fer-los retrats, i a poc a poc la cosa es va fer més gran, i ja eren elles les que em cridaven per ser retrades i així es va construir Guardianes de la Memòria“.
Segons que detalla Máñez, el projecte recollit a l’exposició “Paterna: la memòria de l’horror” és, de fet, “un relat en dos actes. La primera part és la documentació de l’exhumació de les fosses de Paterna, mitjançant treball periodístic sintètic i eficient. En la segona, he intentat fer una reconstrucció més documental del significat més humà del que va passar”. El resultat és una sèrie de retrats a familiars que sostenen una fotografia dels avantpassats morts. Aquestes fotografies s’acompanyen del testimoni de què va passar, reconstruir a partir d’allò que van poder veure les que van sobreviure. “Per a mi és important aquesta memòria vicària. Perquè hi ha tres generacions, la que va viure la repressió, la que es va quedar callada per por i ara la que està començant a recuperar aquestes històries de passat, per construir un nou relat. I és important recordar que aquestes dones, perquè la majoria de les retratades tenien dos estigmes; el fet de ser roges i les d’estar fora de la societat”, assenyala la fotògrafa.
“Per a mi és important aquesta memòria vicària, perquè hi ha tres generacions: la que va viure la repressió, la que es va quedar callada per por i ara la que està començant a recuperar aquestes històries de passat, per construir un nou relat”, assenyala Eva Máñez
De la seva iniciativa, la Conselleria de Memòria Democràtica de la Generalitat valenciana va editar un fotollibre que aplega seixanta retrats i testimonis de les dones documentades, exhaurit des de fa dos mesos. L’estructura expositiva de la mostra del Centre del Carme es planteja com una única peça de prop de 18 metres de longitud en forma d’acordió que permet conèixer de manera individualitzada les històries que ha recollit Máñez en la seva recerca. Per a qui no pugui anar a veure l’exposició de forma presencial també es pot resseguir el treball en una pàgina web específica on l’element testimonial s’amplia. No només compta amb textos i fotografies, sinó també amb arxius d’àudio on les mateixes persones retratades expliquen el seu testimoni. Però algunes d’elles ja no tenen veu, i són les seves filles les qui ho fan.
L’exposició, que ha estat comissariada per Maribel Acosta, ja s’ha pogut veure a la Fototeca Nacional de Cuba, i també preveu viatjar fins a Argentina, per seguir teixint llaços internacionals en la construcció d’un nou relat de la memòria històrica.
