El Departament de Salut es proposa que els equips d’atenció primària no prescriguin un “excés” de dies de baixa a les pacients amb patologies de salut mental i osteomusculars. Un “excés” respecte als dies que un programa fixa segons patologia, edat, sexe i lloc de feina, d’acord amb uns barems estimats per la Seguretat Social.
La Directa ha pogut consultar el catàleg d’objectius per l’any 2026 de l’anomenada contraprestació per resultats del CatSalut –un mecanisme que condiciona fins a un 5% dels recursos econòmics de què disposa cada CAP– i, entre els nous objectius amb contraprestació econòmica per l’atenció primària, en consten dos dirigits a “adequar” la durada “òptima” de les incapacitats temporals. Concretament, en els casos de patologies de salut mental i osteomusculars. Metgesses de família denuncien que assolir o no aquests objectius afectarà el pressupost dels centres d’atenció primària (CAP).
En un comunicat conjunt, el Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) i La Capçalera alerten que incomplir-los implica “precaritzar i dificultar encara més la tasca dels equips d’atenció primària” i reclamen al Govern retirar-los.
“No donar altes en el temps considerat òptim, comprometrà el pressupost de tot l’equip”, critiquen les organitzacions de metgesses de família
“Per lumbàlgia i ansietat, normalment, el programa et proposa entre 30 i 40 dies de baixa, però l’experiència és que pràcticament sempre s’allarga la necessitat de la pacient. Ara sembla que, com més altes doni el personal mèdic sota la durada considerada òptima pel programa, més diners podrà tenir el CAP. O sigui, no donar altes en el temps considerat òptim, comprometrà el pressupost de tot l’equip”, critiquen aquestes organitzacions, en declaracions a la Directa.
Detallen que el percentatge de pressupost variable que tenen els CAP, condicionat a complir certs objectius, es fa servir per cobrir baixes, vacances i incidències: “Si cal contractar una metgessa o infermera, es fan servir aquests diners, i si els diners no hi són perquè els indicadors no surten bé, això no es podrà fer. També, si per exemple hi ha un escreix d’analítiques sol·licitades, pel tipus de població a la qual s’atén, el pressupost per cobrir-ho surt d’aquesta part variable de recursos econòmics”.
Des del CatSalut, es presenta la contraprestació per resultats com un mecanisme que afavoreix la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema
Des del Servei Català de la Salut (CatSalut), es presenta la contraprestació per resultats com un mecanisme que afavoreix la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema. Les professionals que formen part de La Capçalera, però, ho qüestionen i denuncien que incloure indicadors que tenen a veure amb el temps de prescripció d’una baixa mèdica “resulta encara més pervers”. “L’incentiu econòmic per a l’equip no hauria d’influir a l’hora de discernir la necessitat que té un pacient de prosseguir amb una baixa”, assenyalen des del FOCAP. El Departament de Salut no ha aportat la informació sol·licitada per aquest mitjà en el moment de publicar l’article.
El pes de l’INSS en Salut
En la sessió del ple del Parlament d’aquest dimecres, la consellera de Salut, Olga Pané, en resposta a una pregunta de la CUP, ha explicat que l’incentiu que hi ha fins ara relacionat amb les baixes té a veure amb registrar almenys una visita mèdica en els primers cinc dies des que s’ha reconegut la baixa. “És en això en el que hem indicit”, ha remarcat Pané, sense cap referència als nous indicadors d’“excés” de dies de baixa, que personal d’atenció primària alerta que està coneixent en les darreres setmanes.
La denúncia dels nous objectius pels equips d’atenció primària vinculats als dies de baixa es fa pública poc després d’una campanya de la conselleria de Pané cridant a un “ús responsable” de les baixes. El missatge va aparèixer en cartells als CAP, el mes de desembre, i ha estat molt criticat per sindicats i professionals. Pel Departament de Salut, la campanya es justifica amb una dada; la que feien constar els cartells en qüestió: Catalunya té el 17% de persones afiliades a la Seguretat Social del conjunt de l’Estat i concentra el 25% de les baixes laborals.
A final d’any, una campanya de la conselleria de Pané cridant a un “ús responsable” de les baixes va fer-se visible als CAP, i ha estat molt criticada per sanitàries i sindicats
La consellera, sobre aquesta campanya, ha refermat en la seva intervenció al ple del Parlament que “animar” la gent a fer un ús responsable de les incapacitats temporals “és coherent amb la política desenvolupada [pel Departament de Salut] amb la Seguretat Social”. Pané ha explicat que han tirat endavant “convenis per divulgar els drets i els deures que tenim tots” i ha problematitzat que Catalunya sigui la segona comunitat autònoma de l’Estat amb més baixes.
Dels convenis entre Salut i l’INSS, en depenen milions. Segons consta en el document d’objectius de la contraprestació per resultats de l’any 2022 (un dels únics anys consultables de manera pública), “l’assoliment del temps òptim mitjà en les incapacitats temporals per a un determinat codi diagnòstic té una gran repercussió econòmica a partir del conveni signat entre el Departament de Salut i el Ministeri de Treball i Seguretat Social (2021-22), atès que aquest objectiu afavoreix l’indicador del conveni referit com a dies en incapacitat temporal/persona afiliada, el qual no ha d’estar per damunt de la mitjana espanyola o bé ha de mostrar una reducció en relació amb l’any anterior”. I, en el mateix document, consta que assolir aquest objectiu implicaria uns ingressos anuals d’uns 6 milions d’euros.
Segons consta en el document d’objectius de la contraprestació per resultats de l’any 2022, “l’assoliment del temps òptim mitjà en les incapacitats temporals té una gran repercussió econòmica” pel conveni amb la Seguretat Social
A preguntes d’aquest mitjà, el Departament de Salut va negar fa uns mesos que els recursos econòmics vinculats al conveni amb l’INSS, amb el qual l’Estat delega a Catalunya l’actuació d’inspecció laboral –a través de la Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques (SGAM), anteriorment ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques)– depenguin del nombre i el temps de les incapacitats.
El conveni de l’INSS amb el Departament de Salut i l’actuació que en deriva són qüestionats des de fa anys per sindicats, advocades laboralistes i personal mèdic. Adverteixen que es basa en criteris economicistes i provoca que persones en males condicions de salut quedin desprotegides sense l’accés a una incapacitat laboral. El 2016, l’exconseller de Salut Toni Comín havia reconegut l’existència d’objectius de l’acord entre Salut i l’INSS que contravenen la funció assistencial que hauria de tenir la inspecció mèdica.
“Interessa sobretot a les patronals”
Al març farà un any que diverses metgesses alertaven a la Directa que entre els objectius de qualitat pel personal d’atenció primària –associats a incentius econòmics de les professionals– un dels que preveia introduir el Departament d’Olga Pané era aprovar entre un 60 i un 80% de les propostes d’alta fetes per les mútues. Després de fer-se pública la confirmació per part de Salut a Catalunya Ràdio i les crítiques que va arrossegar, el Govern va fer un pas enrere.
Al març farà un any que diverses metgesses alertaven que Salut pretenia introduir incentius econòmics per tal que les professionals aprovessin la majoria de propostes d’alta fetes per les mútues
“La majoria de vegades la percepció de les professionals és que aquestes propostes d’alta són precoces i moltes vegades no estan justificades clínicament perquè la persona segueix limitada per treballar”, recorden des de La Capçalera.
Davant la nova aposta contra “l’absentisme”, aquest col·lectiu de metgesses i també el FOCAP denuncien, en un comunicat conjunt, que el Departament de Salut transmet “desconfiança cap al criteri professional de les metgesses de l’atenció primària”, alhora que “introdueix més factors economicistes a la consulta”. Consideren que introduir els indicadors d’excés de dies de baixa per salut mental i patologies osteomusculars “vulnera el dret a què la baixa sigui valorada sota criteris de necessitat”; i dificulta la “ja difícil” valoració de la durada de les baixes: “La codificació de les malalties i de les ocupacions professionals té múltiples limitacions, amb la dificultat que això suposa per calcular realment quina serà la durada òptima d’un procés de baixa”, exposen.
Des del sindicat Metges de Catalunya, demanen no perdre de vista que la incapacitat temporal “és un acte clínic davant el qual respon cada professional”
Des del sindicat Metges de Catalunya, demanen no perdre de vista que la incapacitat temporal “és un acte clínic davant el qual respon cada professional”. “El sistema públic de salut té molts altres problemes que són bastant més prioritaris que no pas aquest, que sobretot interessa a les patronals”, exposen. Critiquen una mesura que posa en qüestió el criteri clínic: “El personal mèdic no regala les baixes. Hi ha un procés de diagnòstic i seguiment”.
Afegeixen, a més, que és “socialment injust”, que pot afectar especialment als CAP de les zones amb nivell socioeconòmic més baix. “És on hi ha més incidència de patologies de salut mental i en què hi ha professions amb més implicació física i més baixes per causes articulars i motores, així que es penalitza les poblacions més fràgils”.
Ahir mateix, en un acte a Madrid, PIMEC reclamava als grups parlamentaris “canvis legislatius urgents” per fer front a les baixes i també més intervenció de les mútues que les empreses tenen contractades en els processos d’alta de les pacients. Un informe de la patronal fa constar que les hores de baixa per incapacitat temporal “s’han més que duplicat” des del 2013 i que l’impacte econòmic equival a un 10% del PIB, si s’inclouen les prestacions a la Seguretat Social i els costos de les empreses. Segons l’informe, el nombre de processos d’incapacitat temporal iniciats ha crescut vora el 145% en deu anys i més del 50% de les treballadores han tingut dos o més processos de baixa l’últim any. La patronal destaca l’augment de les baixes per problemes de salut mental, així com la seva durada mitjana, superior als tres mesos.
La urgència d’actuar davant “l’absentisme”, en referència al temps de baixa, és un missatge que reitera PIMEC, Foment del Treball i la patronal de les mútues, AMAT, i que s’ha fet lloc al debat públic
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha dit en presentar les dades que “no actuar amb rapidesa posa en risc la competitivitat del país”. És un missatge que també reitera Foment del Treball, i la patronal de les mútues, AMAT, i que s’ha fet lloc al debat públic a Catalunya i al conjunt de l’Estat.
Les baixes mèdiques convertides en problema d’absentisme
Les baixes o incapacitats temporals es plantegen com a “absentisme” laboral per part de les patronals, les seves mútues i, ara també, entre part dels representants polítics. És el terme amb què anomenen el temps de baixa mèdica que consideren reduïble o injustificat, i que està a primera línia de les queixes de les organitzacions d’empresaris.
“La durada mitjana de les baixes s’ha mantingut a Catalunya, de 30,29 dies el 2012 a 29,85 dies el 2025; és molt més baixa que a escala espanyola (de 37,12 a 43,27). Per contra, sí que ha augmentat la prevalença de les baixes. La catalana també més baixa que l’espanyola”, posen damunt la taula, en un comunicat, el FOCAP i La Capçalera. Més enllà de les xifres, demanen al Govern deixar d’analitzar i respondre “de manera simple” l’augment del nombre i el temps de les baixes, “sense atendre la relació amb la precarització del mercat de treball, l’empitjorament dels indicadors de salut laboral, l’envelliment de la població treballadora i la insuficient actuació de la inspecció de treball”.
El FOCAP i La Capçalera demanen al Govern deixar d’analitzar i respondre “de manera simple” l’augment del nombre i el temps de les baixes
Per la seva banda, Metges de Catalunya planteja que el nombre de baixes també pot estar relacionat amb les “mancances” del mateix sistema de salut públic: “Si no som prou accessibles, àgils i eficients amb la resolució de les malalties, una de les conseqüències pot ser l’empitjorament de l’estat de salut i la necessitat de prescriure una incapacitat temporal”.
“La baixa no és absentisme; no s’hauria d’incloure en aquests càlculs, perquè és un dret laboral i està justificat clínicament. Del que hauria de preocupar-se el Departament de Salut és de vetllar per la salut laboral, i del fet que les mútues laborals no reconeixen el 75% de les malalties professionals, el 95% de les malalties respiratòries i el 99% dels casos de càncer d’origen laboral; i totes aquestes malalties que no es reconeixen estan anant a carregar l’atenció primària, sense garantir-li els recursos per fer-ho”, denuncien des de La Capçalera.
Les patologies mentals i osteomusculars són les principals notificades de manera voluntària per les metgesses d’atenció primària al registre català de malalties relacionades amb el treball
Els diagnòstics de trastorns d’ansietat i depressió i de patologies osteomusculars, com les lumbàlgies, són al capdamunt dels motius d’incapacitat temporal per treballar i, també, al capdamunt dels casos que les mútues col·laboradores de la Seguretat Social –jurídicament, associacions empresarials sense ànim de lucre– rebutgen reconèixer i atendre com a problemàtiques de salut derivades del treball. Recauen, llavors, en l’atenció primària com a malalties comunes. Aquests dos àmbits de danys a la salut són les principals patologies notificades de manera voluntària per les metgesses d’atenció primària al registre català de malalties relacionades amb el treball.
“Presumpció de frau per part de les treballadores”
El FOCAP observa una tendència a amplificar la “presumpció de frau per part de les treballadores”, quan, asseguren, com a molt suposen entre un 2% i 5% dels casos de les incapacitats temporals, i lamenten que es “qüestioni la perícia” del personal de l’atenció primària a l’hora d’atendre-ho.
De fet, en sentit contrari a desconfiar de la ciutadania, els tres col·lectius mèdics consultats coincideixen a demanar la implementació de l’autodeclaració responsable per a les baixes laborals de curta durada per als casos de malalties lleus, com es va fer durant la pandèmia, per descarregar l’atenció primària d’unes atencions innecessàries.
Del total de persones que han estat malaltes durant els darrers dotze mesos, més de la meitat ha anat a treballar, com a mínim un dia, malaltes
No es problematitza com l“absentisme”, perquè no s’hi atribueixen costos econòmics, però el fet és que més de la meitat de la població treballadora a Catalunya (el 51%) declara que ha patit presentisme. És a dir, del total de persones que han estat malaltes durant els darrers dotze mesos, més de la meitat ha anat a treballar, com a mínim un dia, malaltes, segons les dades de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball, del 2025.
El presentisme té més incidència entre les dones i els nivells formatius baixos. També hi ha més concentració en sectors com l’educació, l’hostaleria, l’agricultura i les activitats sanitàries i serveis socials.
Segons les dades de l’Enquesta de qualitat i condicions de treball, gairebé una de cada cinc persones treballadores (19,1%) està en risc de patir algun trastorn mental. Per grups poblacionals, dones, joves i persones que treballen en l’hostaleria presenten un benestar mental sensiblement inferior a la mitjana de Catalunya.
