La situació política sorgida a l’Argentina amb la victòria electoral de Javier Milei ha portat a la repressió dels moviments d’esquerres. De fet, el president de la Comissió de Pressupost de la Cambra de Diputats, el mileista José Luis Espert, ha fet de la consigna “presó o bala” el seu eix polític. La superministra de Seguretat, Patricia Bullrich, ho ha posat en pràctica mitjançant un suposat “protocol”, segons el qual les manifestacions al carrer no poden interrompre el trànsit. L’aplicació d’aquesta directriu ha desencadenat a tot el país en general, però a Buenos Aires en particular, la repressió de desenes d’actes de protesta, amb gent ferida, detencions arbitràries i múltiples processos penals contra els participants.
El cas més sensible per a l’opinió pública ha estat el dels jubilats i pensionistes; ancians reprimits sistemàticament que lluiten contra “l’ajust més gran de la història”, segons paraules del Milei. De fet, una quarta part de les retallades que suposadament havien de dirigir-se contra la “casta política”, segons el relat llibertari dels qui ocupen el poder, en realitat s’han focalitzat en el sistema de pensions. La resta es reparteix entre una reducció substancial dels salaris estatals –amb desenes de milers d’acomiadaments–, la suspensió de tota l’assistència alimentària destinada als menjadors populars i el congelament dels plans d’ajuda social, l’eliminació gairebé total de l’obra pública, que ha provocat la pèrdua de més de 100.000 llocs de treball només en el sector de la construcció i la reducció dels fons estatals destinats a les províncies argentines, fet que ha comportat igualment ajustos als governs regionals i municipals amb impacte en els treballadors.
L’ofensiva repressiva i judicialitzadora ha tingut el seu episodi més greu en una operació d’intel·ligència del govern, combinada amb la justícia federal que es va desfermar durant la primera manifestació d’oposició al nou govern convocada el 20 de desembre de 2023. Es va habilitar una línia telefònica de denúncia que hauria rebut 13.000 trucades, de les quals ningú té coneixement. D’aquestes, es van seleccionar tres “testimonis d’identitat reservada” que constitueixen la base d’una causa penal per extorsió, coacció i defraudació contra l’Estat –delictes que poden comportar fins a quinze anys de presó– contra algunes manifestants. En aquesta causa està inculpat el dirigent del Pol Obrer Eduardo Belliboni, així com més d’una dotzena de membres d’aquesta organització i d’altres com Barrios de Pie i el Front d’Organitzacions en Lluita. Les causes es multipliquen arreu del país i s’han dut a terme fins a 150 escorcolls a militants de totes les organitzacions socials.
A finals de 2023, el govern ja va advertir que “qui es mobilitzi, perdrà el pla social”, ajut exigu que reben 1,3 milions de persones que passen fam
La diputada nacional Vanina Biasi, representant del Partit Obrer en el Front d’Esquerres i Treballadors – Unitat, pateix un procés penal per donar suport a la causa palestina, i el dirigent Alejandro Bodart, del Moviment Socialista dels Treballadors, ha estat condemnat a sis mesos de presó amb llibertat condicional pel mateix motiu. Fins i tot dirigents del poderós sindicat de transportistes Camioneros han estat portats a judici per “accions gremials” durant una vaga de fa quatre anys. Les burocràcies sindicals pacten, però són arraconades pel règim.
Tot i això, el moviment obrer i popular no ha abandonat els carrers. De fet, s’han dut a terme dues mobilitzacions massives d’un milió de persones en defensa de les universitats públiques a tot el país, entre moltes altres reivindicacions. L’1 de febrer, després del nefast discurs del president Macri al Fòrum de Davos, en el qual va atacar el que anomena “agenda woke” o progressista, els drets de les dones, de les diversitats sexuals i dels migrants, altre cop milers de persones vam conquerir els carrers, en aquest cas “contra el feixisme i el racisme”.
Indubtablement, la persecució política a qui dona suport als més vulnerables té com a objectiu limitar, mitjançant els processos judicials i les seves eventuals condemnes, una lluita que no s’ha aturat davant la creixent misèria social. Cal recordar que el 20 de desembre del 2023 es van desplegar tropes mitjançant 700 operatius a la capital i a l’àrea metropolitana de Buenos Aires, sota un alt nivell d’extorsió. “Qui es mobilitzi perdrà el pla social”, va advertir el govern, referint-se a un benefici alimentari exigu que cobria 1,3 milions de persones que passen fam a l’Argentina. La pobresa afecta quasi la meitat de la població argentina, fins al punt que un milió d’infants se’n van a dormir cada dia sense sopar. Tot i això, durant l’any passat, es van produir manifestacions de tota mena i el moviment piqueter va continuar la seva lluita en unes condicions molt difícils. Es tracta dels qui, durant tot el govern d’Alberto Fernández, van ser als carrers, fins
i tot en plena pandèmia, lluitant contra l’ajustament pressupostari imposat pel Fons Monetari Internacional.
Ara mateix hi ha 140 denúncies penals i tres peticions de Judici Polític contra el president pel cas ‘criptogate‘, que demostra la continuïtat en la corrupció entre els amos del poder
El procés accelerat –de només set mesos– contra treballadors l’únic delicte dels quals és organitzar la seva classe social, contrasta agudament amb la impunitat de les nombroses causes de corrupció de tots els sectors polítics, que s’allarguen des de fa dècades. Ara tenim 140 denúncies penals i tres peticions de Judici Polític contra el president –entre els quals, un de les diputades del FITU– pel cas criptogate, que demostra la continuïtat en la corrupció entre els amos del poder.
En canvi, quan es tracta de militants de base, s’han violentat totes les garanties de defensa: s’ha denegat la presentació de testimonis, s’han ocultat proves de l’acusació, s’han ignorat documents presentats davant el Ministeri de Desenvolupament Social, s’han desestimat nul·litats flagrants en els procediments judicials, s’ha impedit als defensors conèixer i interrogar els testimonis d’identitat reservada i s’han efectuat escorcolls il·legals en seus com la del Partit Obrer, amb quarta anys d’història com a organització política legal.
En els darrers temps, milers de manifestants hem acompanyat la lluita contra les retallades massives aplicades al museu de memòria en què s’ha reconvertit l’ESMA (el centre de detenció i tortura més gran durant la dictadura del general Videla), on s’ha acomiadat un miler de treballadors de la Secretaria de Drets Humans. Els Espais de la Memòria estan sent atacats. El negacionisme sobre la dictadura genocida de l’actual administració és funcional per a una política de fons que busca la participació de les Forces Armades en qüestions internes, un objectiu proclamat directament pel règim de Milei. S’està construint un govern per decret, autocràtic, com un peó al servei del capital financer, amb la incompareixença –quan no complicitat– de l’oposició. És una democràcia d’infanteria.
