Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Previsió i pedagogia abans de l'eclosió del conflicte capital vs. veïnat

Les autores, membres de l'assemblea veïnal Cuidem Benimaclet i de la xarxa EntreBarris de València, expliquen quina ha estat la seua estratègia per avançar-se a l'esclat del conflicte urbanístic que estan vivint i afrontar-lo amb prou ferramentes per a garantir l'èxit de la mobilització i de les seues reivindicacions. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la ‘Directa’ posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

| Sergi Bertran Martínez

Rememorant els inicis i la intenció que teníem llavors. Un cop més, l’organització diversa, heterodoxa i decidida d’un moviment popular, ha fet eixir a la palestra un conflicte veïnal que ha impactat de ple en la institució. El barri de Benimaclet, amb la seua oposició al Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Benimaclet promogut per la gran mercantil Metrovacesa, que pretén la construcció de 1350 nous habitatges sobre l’antiga horta de Benimaclet, ha estat impulsor dels eixos previsió i pedagogia, i tot, abans de res, i abans de tant. Frenar un projecte amb una inversió milionària, com ho és aquest pretès Nou Benimaclet, emparat en un planejament de finals dels anys huitanta, fa imprescindible una forta resposta veïnal. Llicència de parcel·lació, Pla General d’Ordenació Urbana, declaració responsable, Programa d’Actuació Integrada, desclassificació, patrimonialització, sòl urbanitzable programat, agent urbanitzador… Per fi, l’urbanisme i el seu entramat juridicoadministratiu ha baixat al barri, i no voluntàriament.

En aquest sentit, cal enaltir com a forma de lluita la previsió i la visió més enllà de l’escalf, la desfeta i els fets consumats. Aquesta vegada no veurem el tren passar. Tímides portades anunciaven en 2014 que l’alcaldessa de València resolia el programa del PAI de Benimaclet i cancel·lava l’agent urbanitzador, Urbem. En 2016, l’actual alcalde feia el mateix, un cop que els tribunals del Contenciós donaven la raó en 2015 a l’antiga urbanitzadora. En 2017, BBVA i Santander lliuraven desenes de milers de metres quadrats de terrenys –embargats i considerats actius tòxics– de la zona est de Benimaclet. Això no obstant va fer que, a pas de formiga i sovint des de la clandestinitat, un barri es començara a instruir en urbanisme, en propostes i en anàlisis jurídiques i socials, per tal d’avançar la solució a un conflicte que encara no havia esclatat.

La lluita pel territori i la defensa d’un poble-barri enfront del setge urbanístic que a totes afecta no sols esdevé una qüestió tècnica, l’organització del veïnat és fonamental i Benimaclet compta amb anys d’experiència

Cal recordar i remarcar que la lluita pel territori i la defensa d’un poble-barri enfront del setge urbanístic que a totes afecta no sols esdevé una qüestió tècnica, l’organització del veïnat és fonamental i Benimaclet compta amb anys d’experiència. En definitiva, parlem d’un projecte urbanístic nascut dels anys del “tot s’hi val”, que no troba la necessitat de ser en les previsions de creixement demogràfic real de la ciutat, i que únicament queda legitimat en una fitxa urbanística i en una llei autonòmica, quan València havia de ser la Gran València amb quasi dos milions d’habitants. El resultat és una ciutat destarotada, amb zones consolidades plagades de solars i ruïnes imminents, amb nous barris que anul·len la comunitat i qualsevol classe de relació veïnal, més enllà del salut forçat al portal. Torres i blocs entre grans avingudes i espais públics de pas, una ciutat allunyada de l’escala humana que inverteix a ocupar més terra fèrtil mentre deixa de costat la regeneració urbana del seu teixit.

La legislació urbanística valenciana va nàixer ja amb la voluntat de consolidar un model econòmic basat en l’especulació amb el territori; la riquesa ecològica i paisatgística dels pobles i ciutats del litoral valencià ha quedat sepultada sota el formigó després d’anys de creixement urbà i consum irracional del sòl. L’urbanisme l’han fet les grans promotores i les ciutats han estat construïdes sense comptar mai en les persones que les habitem.

El PAI de Benimaclet ha quedat impugnat completament gràcies a la pedagogia practicada en cada mercat setmanal, en cada formació duta a terme per un equip que ha servit d’avanç per a preparar les següents respostes jurídiques, en cada mestra de Benimaclet ensenyant a escola com era el Benimaclet de la porta a l’horta… Així s’ha fet palès que cada veïna que s’interessa per aquest moviment contra el PAI no es conforma, opina i es fa ressò, en cada “escoltar” i en cada “preguntar”.

Ací es reclama el dret a conéixer una de les polítiques més lesives de qualsevol ajuntament, com és ara l’urbanisme, i que afecta i transforma de manera definitiva el nostre entorn, els nostres hàbits, les formes de relacionar-nos i les nostres vides. Més enllà dels pretextos legals hem d’assegurar que hem fet el que mai ha volgut cap poder, que un veïnat conega i entenga com es fa la ciutat per així legitimar les seues pròpies propostes i alternatives urbanístiques. Es tracta, en definitiva, de donar les ferramentes a la ciutadania perquè no es quede mai més al marge d’aquests processos i puga ser, per fi i de manera efectiva, partícip i agent primordial en la València de demà.

Un entorn de formació i de pedagogia esdevé un element imprescindible per a qualsevol moviment popular i pot esdevindre la base per al seu èxit

Un entorn de formació i de pedagogia esdevé un element imprescindible per a qualsevol moviment popular i pot esdevindre la base per al seu èxit. Ningú mai podrà dir que no es va avisar, que no es va ficar tenacitat, que no es va estendre la idea i que no vam proposar. El principi de Cuidem Benimaclet el situem en 2017 amb jornades de formació i actes de petita dimensió, anomenades “MAI PAI”, no teníem res i ho teníem tot. Durant aquells mesos, la militància més propera començava a entendre, després de més de trenta anys de programació urbanística, què era allò que es gestava al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de València. El coneixement es va anar estenent com la pólvora pel barri a mesura que avançaven les reunions veïnals, la desclassificació dels terrenys és el reclam. Les figures jurídiques per fi han quedat introduïdes al discurs col·lectiu i s’han entrellaçat amb els conceptes propis de la defensa del territori. L’estratègia era clara, utilitzarem el seu llenguatge i ens mourem en dos escenaris diferents: als seus despatxos i als nostres carrers.

Les veïnes demanen ser escoltades i que no se’ls tracte com un agent a qui consultar l’opinió per complir amb l’expedient administratiu, Benimaclet vol prendre part i decidir. És aleshores quan naix Repensem Benimaclet, el procés participatiu amb perspectiva feminista impulsat per diversos col·lectius de la ciutat per oferir una alternativa als terrenys del PAI basada en la vida de les persones que habiten Benimaclet. Després de tot, la participació ens l’hem de fer nosaltres si no volem que parlen en el nostre nom.

“Als inicis t’ignoren, després se’n riuran, més tard et menysprearan i finalment et respectaran”, i aquesta frase-gènesi s’ha fet patent un cop més. Ens trobem ara mateix en una fase superada de pedagogia, el conflicte bull i el respecte és notori, no hi haurà cap pla nou a Benimaclet sense el seu veïnat, sense Cuidem Benimaclet i sense els moviments i grups que han donat suport, que han donat caliu i que han fet saó.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!