Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Protesta al coll de Banyuls contra el tancament de passos fronterers entre Catalunya Nord i Sud

Un centenar de persones es concentren contra la decisió presa pel govern francès d'Emmanuel Macron de tancar indefinidament cinc passos fronterers amb el pretext de la 'lluita antiterrorista' i contra la 'immigració il·legal'

Protesta al coll de Banyuls contra el bloqueig dels passos fronterers / Albert Riera

Un centenar de persones s’ha reunit aquest diumenge 7 de febrer al coll de Banyuls (Rosselló-Alt Empordà) per denunciar el tancament indefinit de passos fronterers entre Catalunya Nord i Sud, una decisió presa pel govern francès d’Emmanuel Macron el passat 11 de gener en el marc de la “lluita antiterrorista” i contra la “immigració il·legal” que pretén relacionar la circulació de persones migrants amb el terrorisme.

L’acció va sorgir de la Coral Antifeixista i Feminista de Perpinyà, col·lectiu emergent nascut arran de la passada elecció de l’ultradretà Louis Aliot com a nou alcalde de Perpinyà. A través d’una convocatòria feta a partir de mitjans telemàtics interns i pel boca-orella entre diferents col·lectius i activistes de Catalunya Nord, l’acció ha acabat aglutinant gairebé cent persones al coll de Banyuls. Aquestes han mostrat el seu rebuig a aquest tancament de fronteres entre Catalunya Nord i Sud, centrant la protesta en un recital de cançons i finalitzant amb un pícnic de germanor en aquest mateix punt fronterer català, tallat amb pilones de formigó que impossibiliten la circulació de vehicles.

Des del passat 11 de gener, el govern de Macron ha col·locat murs de formigó per prohibir la circulació als cinc passos fronterers que connecten Catalunya Nord i Sud

En concret, des del passat 11 de gener, el govern de Macron ha col·locat murs de formigó per prohibir la circulació als cinc passos fronterers que connecten Catalunya Nord i Sud: el coll de Banyuls, el coll de Costoja, el coll de la Manrella, el Camí d’Aja entre Palau de Cerdanya i Puigcerdà i la carretera de la Vinyola d’Enveig. A la vegada, però, continuen oberts els passos fronterers principals per al manteniment de l’economia, com són l’autopista i l’N-II a La Jonquer-El Pertús, el coll d’Ares, el coll de Portilló i la carretera entre Puigcerdà i la Guingueta d’Ix. Aquesta incongruència evidencia, doncs, la posada en marxa d’una mesura més aviat propagandística i que, més que res, estigmatitza les persones migrants i provoca, in situ, perjudicis per a les habitants d’aquestes poblacions rurals, que necessiten aquestes vies de comunicació transfrontereres per al seu dia a dia i per a les seves economies locals.

Aquests tancaments, vigents des de principis de gener i sense un horitzó temporal definit, ja es van deixar entreveure a principis de novembre de 2020, quan Macron va anunciar diverses mesures emmarcades dins la “lluita antiterrorista” i contra la “immigració clandestina”, en una visita exprés al Pertús (Rosselló). Al coll de Banyuls es podien llegir pintades a l’asfalt, a les pilones de formigó o en pancartes, com “Les terroristes c’est pas elleux” (No són ells els terroristes), “Aucun être humain n’est illégal” (Cap ésser humà és il·legal), “Des papiers pour tous et toutes” (Papers per a tots i totes), “Nous sommes toutes migrantes” (Som totes migrants), “Ouvrez les frontières!” (Obriu les fronteres!), “El coll de Banyuls no és frontera” o “Ni França, ni Espanya, sem Països Catalans”.

 

Tot i que la idea va sortir de la Coral Antifeixista i Feminista de Perpinyà, aquesta s’ha estès a altres col·lectius nord-catalans. “A Perpinyà hi ha La Locale, un espai de convergència i suport de diferents lluites socials de Perpinyà i rodalia. La majoria va ser d’acord a fer aquesta acció i és, gràcies a aquest treball conjunt, que se n’ha fet difusió, on tothom hi ha participat de forma individual”, explica la Camille, membre de la coral. És per això que al coll de Banyuls també hi van ser presents activistes de col·lectius antifeixistes, de suport als sense papers, de la CGT, de la CNT, de la coral Voix Libres de Perpinyà, de l’Associació FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode) o militants independentistes, entre d’altres.

“Amb el toc de queda a les 18 h que tenim a l’Estat francès i la crisi social arran de la COVID, els estats aprofiten per fer més retallades de drets i llibertats i ens vam adonar que calia prendre més consciència i, per exemple, fer una acció com la que hem fet avui”, exposa la Miren, membre de la coral.

“Nosaltres som catalans i ens solidaritzem amb els qui són de l’altre costat o que són de pas per diferents circumstàncies, i aquests blocs de formigó no els volem”, explica una membre de la coral

D’una banda, “l’assimilació entre terrorisme i immigració és molt preocupant”, diu la Camille. I continua, “estem en un moment on hi ha una asfíxia general, on tots som cada cop més confinats: tancament dels estats des d’un principi, confinaments perimetrals dins del teu poble o zona, toc de queda… per tant, menys possibilitats de solidaritat. I nosaltres som catalans, vivim en un territori que compartim, fraternitzem i ens solidaritzem amb els qui són de l’altre costat o que són de pas per diferents circumstàncies, i aquests blocs de formigó no els volem”, sentencia.

A l’Arlet, militant feminista de Perpinyà, li sembla “un escàndol” que es pretengui reduir el moviment migratori “posant unes pilones a uns passos fronterers secundaris”, i posa de relleu que es tracta, més aviat, d’una mesura sensacionalista per omplir titulars i crear un clima d’opinió concret.

Per d’altres, això també guarda relació amb el passat: “El meu pare va passar per aquesta frontera l’any 1939 i avui dia encara posen traves i problemes als migrants, als refugiats… El mateix perill que hi havia el 1939 encara hi és perquè encara hi ha l’extrema dreta a Europa”, remarca una membre de l’Associació FFREEE (Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode) que també participa en l’acció. “La diferència és que abans hi havia camps de concentració, però ara també deixen els migrants a la intempèrie”, remata.

Protesta pel bloqueig del coll de Banyuls |Albert Riera

 

La crida també es va fer córrer de manera interna per diferents col·lectius i organitzacions de la Catalunya Sud, però el cert és que la voràgine de la campanya electoral per a les eleccions autonòmiques del 14F a Catalunya ha frenat la participació de sud-catalans a la convocatòria. “Dins del que cap, és normal, perquè la convocatòria s’ha fet amb poc temps i, al mateix temps, el focus al Principat està centrat ara en les eleccions del 14F”, creu la Miren. A l’Arlet li “sap greu que no hi ha hagut participants sud-catalans, si ens creiem el marc territorial dels Països Catalans i ens tanquen fronteres d’una manera tan evident, amb unes pilones”.

“Sap greu que no hi ha hagut participants sud-catalans, si ens creiem el marc territorial dels Països Catalans i ens tanquen fronteres d’una manera tan evident”, afirma una activista

En qualsevol cas, la convocatòria –feta en temps rècord i per canals interns– de cent persones al coll de Banyuls, ara barrat, és satisfactòria per a les convocants i participants. “És enormement reconfortant poder fer aquesta acció en un moment precisament molt difícil per a les persones que militem i, sobretot, en un moment tan difícil on hi ha un toc de queda tan d’hora, on la gent treballa i hi ha poc marge per trobar-se”, puntualitza la Camille. L’Arlet també veu “positiu i esperançador” que des de Catalunya Nord hi hagi “un bullici de lluita social amb ganes de fer coses per combatre les polítiques neoliberals i antisocials d’Europa, en general”.

La intenció de la Coral Antifeixista i Feminista de Perpinyà i d’altres col·lectius que han participat en l’acció és poder repetir les mobilitzacions pròximament als passos fronterers tallats, a l’espera de la participació de catalans tant del nord com del sud.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU