Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El "centrisme d'extrema dreta" pren l'Ajuntament de Perpinyà

Louis Aliot, militant històric del Rassemblement National (Agrupament Nacional), es va imposar diumenge passat a les eleccions municipals de Perpinyà. És el final d'un cicle polític que durava des de 1959. Aquesta tarda pren possessió del càrrec. Les múltiples divisions a dreta i esquerra així com una situació social d'allò més complexa han catapultat el polític a la batllia de la capital nord-catalana. Ho ha aconseguit amb una estratègia divergent de la direcció estatal consistent a esborrar tota la simbologia que el vincula al partit i incorporant perfils coneguts de la societat civil

Cartells electorals del fins ara batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, i del guanyador de les eleccions, el lepenista Louis Aliot / Pablo Bonat

Louis Aliot va néixer l’any 1969 a Tolosa de Llenguadoc. El seu pare, originari de l’Arieja, fou mobilitzat durant la guerra d’Algèria. La seua mare, crescuda al barri de Bab El Oued d’Alger, va ser repatriada del país nord-africà l’any 1962 arran de la signatura dels Acords d’Évian que van implicar la independència d’aquell territori. L’èxode pied-noir (la població algeriana d’origen europeu retornada a l’Hexàgon) i la pèrdua de la guerra marquen políticament la família, que sempre ha estat molt propera a la dreta nacionalista. Aliot entra a militar al Front National arran de la profanació del cementiri jueu de Carpentras (Valclusa) l’any 1990 per la qual quatre skinheads neonazis van ser condemnats. Aliot considera que es pretén embrutar la imatge del partit i ràpidament s’implica en el mateix. A partir d’aquí comença una carrera política que el porta l’any 1992 a afrontar les seues primeres eleccions cantonals a l’Arieja i l’any 1995 esdevé alliberat del grup municipal del FN a l’Ajuntament de Tolosa.

Al tombant de segle, Jean-Marie Le Pen designa Aillot coordinador de la campanya presidencial i és aquí on comença a guanyar influència en el discurs del partit al mateix temps que va accedint a càrrecs de cada cop més importància fins a convertir-se, l’any 2012, en vicepresident de la formació. Professionalment, després d’uns anys com a professor universitari de dret públic a la Universitat de Tolosa, esdevé advocat l’any 2010.

Una estratègia que busca difuminar els límits del partit

Louis Aliot arriba a Perpinyà enviat per la direcció parisenca uns mesos abans de les eleccions municipals de l’any 2008 amb l’objectiu de rentar la cara a la formació evitant les proclames racistes i canviant la seua imatge. Aquestes són les seues primeres eleccions, on es presenta encara amb l’etiqueta Front National. Aconsegueix un 10.42% dels vots i accedeix amb el seu adjunt al Consell Municipal (ja que a l’Estat francès cal un mínim del 10% per passar a la segona volta). La legislatura fou molt curta a causa del conegut com l’afer dels mitjons, un cas de frau comès per membres de l’equip de l’aleshores batlle Jean-Paul Alduy que va fer anul·lar les eleccions i convocar-ne de noves un any després. En aquest cas, l’elegit frontista només va aconseguir el 9,42% de vots i va quedar fora del Consell Municipal.

Louis Aliot arriba a Perpinyà enviat per la direcció parisenca uns mesos abans de les eleccions municipals de l’any 2008 amb l’objectiu de rentar la cara a la formació evitant les proclames racistes i canviant la seua imatge

Paral·lelament Aliot sempre ha tingut un peu a l’estructura estatal del partit, ocupant càrrecs de rellevància. Després de les eleccions presidencials de 2012, en les quals Marine Le Pen obtingué el 18,5% dels vots, el seu director de campanya i parella sentimental, Aliot anuncia la creació d’una coalició de dretes amb satèl·lits del Front National anomenada Rassemblement Bleu Marine (referència al nom propi de Le Pen) amb l’objectiu de trobar noves candidates per les legislatives i apropar-se a militància propera que podia no sentir-se còmoda amb les sigles FN. Dos anys més tard, Aliot és uns dels pocs membres de l’FN que es presenta a les eleccions municipals amb l’etiqueta Rassemblement Bleu Marine. Els resultats són immillorables, ja que Aliot arriba en primera posició a la primera volta (34.20%) davant del batlle Jean-Marc Pujol (Les Républicains, 30.57%) i de Jacques Cresta (Parti Socialiste, 11.92%). Aquesta segona volta en forma de triangular no era una excepció a la costa mediterrània, ja que a Besiers la situació era prou similar. Però si a Perpinyà el PS va retirar-se per a barrar el pas al candidat ultradretà, a la ciutat occitana no. Mentre Pujol s’imposava a Perpinyà, Besiers veié com el frontista Robert Ménard, antic president de Reporters Sense Fronteres, s’imposava.

Robert Ménard i Aliot i la via del “centrisme d’extrema dreta”

Louis Aliot ha trobat en Robert Ménard una font d’inspiració per la seva campanya del 2020. Primer de tot, les dues ciutats tenen similituds: dues metropolis de l’antiga regió Llenguadoc-Rosselló que han patit el desenvolupament de la seva capital, Montpeller. Si Perpinyà és la cinquena ciutat més pobra de l’Estat francès i  és la quarta ciutat on el desequilibri entre rendes altres i baixes és més fort, mentre que Besiers la cinquena. Últimament els dos homes han compartit diversos actes oficials i conferències polítiques. Comparteixen un desig comú: reagrupar un màxim de polítics en una lògica d’obertura, un projecte d’unió de les dretes.

Louis Aliot en un míting l’any 2015. Tot i haver estat ja candidat del Front National l’any 2008, progressivament s’ha anat desmarcant de les sigles històriques i desenvolupant la seua pròpia marca |Arxiu

L’historiador Nicolas Lebourg defineix l’estratègia d’Aliot com la d’un “centrista d’extrema dreta”. Així, durant els últims mesos, Aliot ha organitzat xerrades a Perpinyà amb Eric Zemmour (tertulià de CNews condemnat per “provocació a l’odi racial” l’any passat) o Thierry o Mariani, antic ministre de Nicolas Sarkozy que va deixar el partit Les Républicains i és eurodiputat escollit amb una llista del Rassemblement  National.

Ménard i Aliot no han deixat de donar-se suport mutu des de fa sis anys i han mantingut una estratègia allunyada de la direcció de París. Quan Ménard aconsegueix revalidar la batllia a la primera volta amb el 68.74% dels vots, Aliot confirma que és l’exemple perfecte de gestió política per incorporar a la seva campanya.

Aliot ha anat esborrant progressivament l’etiqueta del partit en el qual ha militat des de l’any 1990, mentre el fins ara batlle Pujol també ha fet evolucionar la seva política cap a posicions securitaristes

Si, per una banda, Aliot ha anat esborrant progressivament l’etiqueta del partit en el qual ha militat des de l’any 1990 ocupant-hi càrrecs rellevants, per l’altra, el fins ara batlle Pujol també ha fet evolucionar la seva política condicionat per la incipient presència del líder del RN a la ciutat, que a poc a poc ha anat empenyent el batlle sortint a endurir la seua política amb l’objectiu de recuperar vots. Un dels pilars del relat frontista és el discurs contra la immigració. En aquest sentit, Gabriel Llesta, militant de l’ASTI (Association de Soutien aux Travailleurs Immigrés), explica que fa uns anys l’associació rebia uns 4.000 euros de subvenció municipal per a la seua activitat de suport i formació per a persones migrades. Actualment tan sols en rep 500 després d’haver estat objecte de diversos atacs per part d’Aliot al ple de l’Ajuntament.

De la mateixa manera, tant Pujol com Aliot han basat bona part del seu discurs en la qüestió de la seguretat. L’estratègia del batlle sortint ha estat invertir en el que va proclamar com “la primera Policia Municipal de França” contractant agents i armant-los amb pistoles semiautomàtiques arran dels atemptats de Niça. En el mateix sentit, Perpinyà és la cinquena ciutat de l’Hexàgon pel que fa al nombre de càmeres de videovigilància per cada 100.000 habitants (210).

La petjada ‘pied-noir’

Perpinyà és una ciutat fortament marcada per l’èxode pied-noir de l’any 1962. Els tres darrers batlles de la ciutat s’han destacat per les estretes relacions amb aquest sector, tradicionalment marcat per un perfil reaccionari. Jean-Paul Alduy va autoritzar la instal·lació al cementiri nord de Perpinyà d’un monòlit dedicat als caiguts de l’OAS (Organisation de l’Armée Secrète, un grup paramilitar d’extrema dreta que es va combatre amb les armes el moviment d’emancipació algerià), que Jean-Marc Pujol s’ha negat sempre a retirar malgrat les reclamacions de col·lectius anticolonials. També va plantejar dedicar un carrer a Pierre Sergent, legionari, exmembre de l’OAS i candidat del Front National a la batllia de Perpinyà, ciutat on va morir el 1992. I el seu successor, Jean-Marc Pujol, inaugurava l’any 2012 el Centre de Documentació dels Francesos d’Algèria, una iniciativa fortament contestada a nivell historiogràfic. Per a reblar el clau, cal dir que encara ara Perpinyà és la sola ciutat de l’Estat francès que cada 19 de març posa les banderes a mitja asta en senyal de dol per la “pèrdua” d’Algèria.

Encara ara Perpinyà és l’única ciutat de l’Estat francès que cada 19 de març posa les banderes a mitja asta en senyal de dol per la “pèrdua” d’Algèria

Durant més de 60 anys Perpinyà ha estat governada per una dinastia familiar, els Alduy, i la seua xarxa d’influències. El pare, Paul Alduy, fou alcalde entre 1959 i 1993. El fill, Jean-Paul Alduy, entre 1993 i 2009. I el delfí d’aquest darrer, Jean-Marc Pujol, entre 2009 i 2020. La cita electoral d’enguany ha suposat la fi d’un cicle polític que es tanca amb la ciutat amb una taxa de pobresa del 32% (mentre que a l’Estat és del 14%) i amb la taxa d’atur cronificada al 25,4%.

Una candidatura sense etiqueta i amb suports heterogenis

Amb aquest paisatge, Aliot ha anat augmentant progressivament la seva xarxa local, fent forat particularment entre el món econòmic i la burgesia local. Si històricament aquesta donava suport a Les Républicains, el 2020 altres candidatures es repartien els seus vots, entre el macronista Romain Grau, Clotilde Ripoull (ex-CDC i Modem) o el batlle Pujol. Pel que fa a l’empresariat local, el millor exemple és el d’Alain Cavalière (encarregat del programa econòmic del macronista Romain Grau). Dies abans de la segona volta va decidir rebutjar el Front Republicà articulat entre diversos excandidats a favor de Pujol i es va afegir als suports de Louis Aliot. Cavalière no ha estat l’únic en rebutjar aquest Front Republicà. Olivier Amiel, tresorer departamental, del partit Les Républicains i ex-MRC (esquerra) també es va negar a donar el seu suport a Pujol.

La fragmentació de la dreta, on l’espai polític del fins ara batlle es dividia en tres llistes, i la incapacitat de l’esquerra per a unir-se juntament amb la inexistència de cap projecte alternatiu i seductor per a la ciutat, han propiciat que el mediàtic Louis Aliot s’emporti la batllia recollint un vot d’allò més transversal que l’ha dut a imposar-se tant als barris més benestants de la ciutat com en els més empobrits.

La fragmentació de l’espai polític de la dreta tradicional i la desunió històrica de l’esquerra han permès Aliot endur-se la batllia amb un vot transversal que l’ha dut a imposar-se des del barris més benestants als més pobres

Els resultats del passat 28 de juny han tingut ressò molt més enllà del territori nord-català pel seu caràcter atípic, pel fet de tractar-se d’una ciutat de més de 120.000 habitants que passa a mans d’un polític d’extrema dreta. A Perpinyà l’estupefacció és molt més relativa i afecta sobretot els entorns més militants. Louis Aliot ha estat capaç de capitalitzar a la capital nord-catalana el desig de regeneració de batllies (com s’ha vist en ciutats com Marsella, Lió o Bordeus), un sentiment especialment fort a Perpinyà després de 61 anys de govern de la mateixa família política. L’estratègia progressiva de moderar la seva imatge per arribar al 2020 a portar una candidatura sense etiquetes per tal de poder reagrupar més gent i diferents sectors al seu voltant, també ha tingut un paper clau. Arreu de l’Estat francès es mirarà la gestió que fa el nou batlle de Perpinyà per tal de poder convertir la capital rossellonesa en un model per Rassemblement National a les municipals de 2026.

Després d’un últim mandat de Pujol molt marcat a la dreta, Aliot ja té terreny favorable per posar el seu govern en plaça. Si a l’oposició el candidat frontista no ha tingut menester de discursos grandiloqüents, no sembla que ara tingui intenció de fer grans canvis radicals. Louis Aliot sembla inscriure’s en la continuïtat de la política que ha conegut Perpinyà els últims anys.