Un cartell lluminós en l’autopista de Bolonya anunciava que el dissabte 22 d’octubre hi hauria la possibilitat de problemes en la circulació a causa d’una manifestació. En efecte, el dia anunciat, a la tarda, per uns vials on cada dia passen milers de cotxes, no n’hi havia cap, sinó un riu de gent amb cartells i pancartes.
La manifestació, convocada per alguns grups ecologistes de Bolonya i d’arreu d’Itàlia (com ara Fridays For Future) i per altres entitats com el col·lectiu de la fàbrica Gkn de Campi Bisenzio (Florència), volia posar en evidència la contradicció que suposa la construcció de carrils nous a una autopista que no queda lluny del centre de Bolonya. Però el que podria semblar una qüestió local ha acabat sent part d’una mobilització que té a veure amb aspectes com les condicions laborals i amb el dret a l’habitatge, just en el dia que el nou govern de dretes presidit per Giorgia Meloni acabava de prendre possessió.
Les eleccions legislatives del 25 de setembre han permès que els partits de dreta (Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, la Lliga de Matteo Salvini i Forza Itàlia de Silvio Berlusconi) obtinguin la majoria d’escons al parlament italià i, un cop format el nou executiu, la presència capdavantera dels nous ministeris i altres càrrecs institucionals d’exponents molt lligats a posicions ultraconservadores ha portat moltes persones a percebre la nova situació com un canvi radical de paradigma en el panorama polític italià, tot i que tant el partit de Salvini com el de Berlusconi ja van formar part del govern sortint de Mario Draghi. A més, l’oposició parlamentària, encapçalada per un grup centrista com el Partit Democràtic de Matteo Renzi i Carlo Calenda, i pel Moviment Cinc Estrelles, té una constant tendència a la divisió. Així doncs, l’actual pot semblar una ocasió perfecta perquè el nou govern pugui portar endavant les seves reformes, com la revisió de la Constitució en sentit presidencialista.
El 22 d’octubre, una marxa contra l’ampliació de carrils a l’autopista de Bolonya aglutinava el moviment Fridays for Future amb la lluita de la plantilla de la fàbrica Gkn
Així i tot, el gir institucional ha coincidit amb una nova fase de mobilitzacions que podria ser un dels obstacles més rellevants a l’acció del govern de Meloni. Mitjançant una organització autònoma, els moviments ecologistes i els que s’ocupen de reivindicacions socials i laborals han entès que cada lluita té sentit si aconsegueix traçar una perspectiva més àmplia.
“Volem una vida bella”
Un dels punts de partida d’aquest plantejament ha sigut el cas de la fàbrica Gkn, dedicada a la producció de components per vehicles. A principis de juliol de 2021, la propietat de la fàbrica va anunciar un acomiadament massiu de treballadores que de seguida van aixecar un campament que fa guàrdia permanent davant de la seu industrial. Va ser el principi d’una lluita per defensar els llocs de treball, però també per formular una nova forma de producció industrial que generi menys impacte mediambiental i que impliqui formes de diàleg amb el territori, també a escala més general. Això ha portat a organitzar manifestacions a Florència i a una difusió de pràctiques de lluita que ha connectat experiències diferents en l’àmbit estatal, amb l’objectiu d’assolir una confluència més amplia possible. Tot això és el que recull l’eslògan “Insorgiamo!” (Ens aixequem!).
La pancarta “Volem una vida bella” era una de les primeres de la manifestació de Bolonya i sembla resumir bé totes les implicacions de la mobilització. Bolonya, ciutat amb tradició universitària, es troba també en una de les regions més productives i riques d’Itàlia. Famosa per la vitalitat de l’activitat estudiantil, en els últims anys, la pressió turística s’ha incrementat moltíssim, i ara trobar un lloguer a un preu assequible s’ha convertit en una empresa àrdua per moltes persones, mentre proliferen les residències privades per a estudiants a preus molt restrictius. A més, tot el pla padà és considerat una de les zones més contaminades d’Europa i la sequera que ha caracteritzat l’estiu encara no s’ha acabat. Els partits de centreesquerra, que governen gairebé sense interrupció des de fa molts anys la ciutat i la regió, sembla que ara tinguin dificultats per enfrontar el context. Al mateix temps, la junta comunal, liderada pel jove alcalde Matteo Lepore, reivindica la “sostenibilitat” com a centre de la seva acció de govern i, paradoxalment, el projecte de l’ampliació de l’autopista forma part d’aquesta línia d’acció política.
Col·lectius universitaris han ocupat edificis buits i una residència estudiantil privada per denunciar el problema de l’habitatge a una Bolonya cada cop més abocada al turisme
“La junta ens diu que l’ampliació ajudaria a fer que el tràfic sigui menys intens, però nosaltres pensem que no farà més que portar encara més cotxes a prop de la ciutat i acabarà sent un missatge que incrementi l’ús del transport privat. A més, encara no se sap quines serien les conseqüències d’aquesta obra sobre la salut de la ciutadania que viu al voltant de l’autopista. Ens han dit que el projecte contempla obres específiques per reduir l’impacte ambiental, però no ens sembla que això pugui compensar una presència massiva de cotxes. Ens semblaria molt més útil invertir en l’impuls de transport públic en l’àmbit local”, ens diu durant la manifestació un activista Bolonya per la Justícia Climàtica, un dels grups organitzadors de la mobilització. Així i tot, la Junta encara defensa el projecte i, després d’obtenir l’aprovació del consistori, preveu l’inici de les obres pels primers mesos de 2023 i que s’estenguin durant cinc anys.
Mentre les primeres iniciatives del govern de Meloni es concentren en l’àmbit de la justícia i la limitació de festes i trobades no autoritzades, les mobilitzacions no s’han aturat. A Bolonya, els col·lectius universitaris han ocupat uns edificis buits en la ciutat i una residència estudiantil privada per denunciar precisament el problema de l’habitatge, mentre que a la universitat de Roma La Sapienza, després de les protestes contra la presència al recinte docent de dos dirigents dels Germans d’Itàlia, que hi havien de pronunciar una conferència, i que va acabar amb la intervenció de la policia, les estudiants han ocupat durant alguns dies la facultat de Ciències Polítiques.
De nord a sud
El 5 de novembre, una nova manifestació va aplegar al carrer treballadores de la Gkn i altres col·lectius als carrers de Nàpols per reivindicar el reddito di cittadinanza, un subsidi per a les persones amb menys recursos, que el govern voldria –en el millor dels casos– reduir, i per donar suport a diverses lluites del sud d’Itàlia, tant en l’àmbit ambiental com el social. La manifestació, convocada des de feia temps, va esdevenir també un clam contra la guerra, mentre a Roma, una altra manifestació d’associacions, sindicats i partits per reclamar que s’acabi el conflicte rus-ucraïnès i que s’obri una negociació internacional per aturar-lo obtenia molt més interès mediàtic.
L’endemà de la manifestació de Bolonya, en una de les assemblees obertes d’avaluació, un treballador de Gkn reconeixia que un procés de confluència demana moltes energies. El col·lectiu d’afectades de la planta Gkn ha estat una de les propulsores de les mobilitzacions, precisament quan el futur de la fàbrica es complica cada cop més: una nova propietat no ha presentat encara, després de molts mesos de comprometre-s’hi, un pla industrial i, just un dia abans de la manifestació de Nàpols, ha amenaçat de fer desmantellar el campament de treballadores. Al mateix temps, l’Estat italià no s’ha volgut implicar massa en trobar una solució a aquest conflicte laboral. Les treballadores pensen que aquest podria ser un acte per a buidar la fàbrica i culminar el projecte de tancament començat el 2021.
