Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Quan l'exclusió agafa la càmera

La cinquena edició del festival CineMigrante porta fins al pròxim diumenge a diversos espais de Barcelona 29 mirades des de dintre sobre la realitat de les migracions

L’exclusió econòmica, institucional i cultural que pateixen les persones migrants, la joventut dels barris marginals i les minories ètniques interpreten els papers protagonistes en la cinquena edició del Cinema Migrant -el Festival Internacional de Cinema i formació en Drets Humans de les persones migrants, segons la denominació oficial completa– que fins aquest dissabte 6 d’octubre s’està celebrant en diversos espais de la ciutat de Barcelona.

La mostra, que compta amb 29 títols en projecció, es va inaugurar el passat dimarts al Centre Civic Pati Llimona amb el documental I’m not your negro (No sóc el teu negre) de Raoul Peck, que fou guardonat amb l’Oscar al millor documental el passat any 2017. L’acte d’inauguració va comptar també amb una actuació de la performer i activista antiracista Ivonne González, que va posar en escena l’espectacle que va titular Black Guiris, amb la qual va voler visibilitzar “les diferents maneres de ser negre en una ciutat de blancs”. De l’esperit d’aquesta pel·lícula inaugural, que fa un repàs a la vida de l’escriptor i activista afroamericà James Baldwin i fa un viatge per la història recent de l’Amèrica negra més combativa (de Malcolm X a Medgar Evers), ha servit de “declaració d’intencions i de leit motiv” de tot el certamen, segons l’equip organitzador: “Amb les meves mans negres faig cinema”.

 

La realitat migrant mirada des de dintre, relatada i filmada per les mateixes migrants, protagonitza bona part de la programació del CineMigrant 2018, i també algunes de les figures invitades que assistiran a les sessions per presentar els seus treballs: cineastes forjats en la mateixa realitat migrant que compaginen en la seva mirada la doble d’artistes i activistes. És el cas, per exemple, d’Abd-al Malik i César González que, tal com està programat, impartiran conjuntament una master class el dissabte dia 6 al cinema Zumzeig del barri d’Hostafrancs, dos autors que filmen els entorns urbans marginals i que han sofert l’estigma de no ser blancs en els seus països.

El raper i cineasta Abd-al Malik ha presentat al festival Qu’Allah bénisse la France! (Que Al·là beneeixi França), adaptació d’un relat d’ell mateix en el qual retrata la realitat de la migració  crescuda que ell mateix ha viscut a la perifèria d’una ciutat considerada símbol d’Europa com Estrasburg

Al Malik ha presentat al festival Qu’Allah bénisse la France! (Que Al·là beneeixi França), adaptació d’un relat d’ell mateix en el qual retrata la realitat de la migració crescuda a la perifèria d’una ciutat considerada símbol d’Europa com Estrasburg, filmada als carrers on va créixer i amb els mateixos companys de colla de barri com a intèrprets circumstancials. Només els principals protagonistes són actors professionals Més enllà de la seva faceta cinematogràfica, Malik és conegut sobretot com a músic i raper, amb una sòlida carrera discogràfica que va inciar l’any 2007.

Al seu torn, l’argentí César González (Morón, 1989) porta al festival la pel·lícula ¿Qué puede un cuerpo?, i el curmetratge Guachines. En el primer projecte, trasllada les reflexions del filòsof humanista Spinoza a la realitat de les anomenades villas miseria de l’Argentina, amb una mirada a l’estigma social a través de la retòrica corporal. També es projectarà Atenas (que mostra la realitat d’una dona vilera acabada de sortir de la presó), d’aquest cineasta que s’emmarca en el corrent del Cinema pobre llatinoamericà.

A part de el vessant estrictament cinematogràfica, la mostra també compta amb una branca més divulgativa a través de l’organització de xerrades, ponències i altres activitats. En una d’elles, titulada Migració, treball i racisme, amb l’objectiu de reflexionar el lucre econòmic que el capitalisme extreu dels fluxos migratoris, hi ha participat Aboubakar Soumahoro, promotor de sindicats de base als camps agrícoles del sud d’Itàlia que reivindica la memòria del malià Soumaïla Sacko, temporer assassinat a Calàbria el juny passat.

L’argentí César González, un dels invitats internacionals del certamen

 

La mostra es clourà diumenge vinent, dia 7, amb un homenatge al suís Pierre Alan-Meier, considerat principal productor i divulgador del cinema africà, que durà a Barcelona la pel·lícula Hyènes, rodada el 1992 pel senegalès Djibril Diop Mambéty, i que va obtenir el premi de la Crítica del Festival de Cannes.

Les sessions incloses a la programació del festival es reparteixen entre els esmentats Cinema Zumzeig i Pati Llimona, el casal de barri del Pou de la Figuera, el Casal de Joves Palau Alòs, l’Ateneu del Raval, l’Institut Francès, el Goethe Insitut, la Facultat de Geografia i Història de la UB, la sala de cinema de la UAB (a Bellaterra), i també alguns espais a l’aire lliure, com la places de Sant Felip Neri i del Pou de la Figuera. Totes les activitats són, tal com proclama l’organització, “lliures i gratuïtes”.