Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La soga de les retallades sanitàries

Les reduccions pressupostàries en sanitat al conjunt de l’Estat espanyol i particularment a Catalunya –on van arrencar amb el tripartit  i es van intensificar amb el Govern d'Artur Mas– han aguditzat les desigualtats i comporten un augment de l'atenció deficient i de les defuncions

/ Pau Fabregat

Més enllà del funcionament del sistema de salut i la seva organització, hi ha una crua realitat que s’imposa any rere any i que sembla que no hagi de revertir-se atenent a les darreres partides pressupostàries. Mentre que l’any 2010, la Generalitat de Catalunya va dedicar el 30% dels pressupost a sanitat, el 2017 només va arribar a un 28,6%, mil milions menys i el percentatge més baix de l’Estat espanyol, només superat a la baixa per Navarra. La xifra situa la sanitat catalana a la cua pel que fa a revertir les retallades que van començar el 2010, quan el Govern del tripartit (PSC, ERC i ICV) va reduir un 5% el sou del personal sanitari i també la despesa farmacèutica, i es van aguditzar amb Artur Mas a la presidència. El Govern va disminuir en més de 1.500 milions d’euros el pressupost sanitari, va fer tancar quiròfans i plantes hospitalàries, va reduir horaris als centres d’atenció primària i es van deixar de cobrir baixes. En el conjunt de l’Estat, el 2012, la inversió va caure un 6%, es va implantar el copagament de fàrmacs i la sanitat va deixar oficialment de ser universal. El següent any, la partida de 70.000 milions d’euros ja havia caigut per sota els 62.000, i només s’ha recuperat fins als 65.000 els darrers anys.

CiU va disminuir en més de 1.500 milions d’euros el pressupost sanitari. CiU va tancar quiròfans i plantes hospitalàries, va reduir horaris als centres d’atenció primària o es van deixar de cobrir baixes

A la manca de recursos i, per tant, a l’empitjorament de les condicions de treball de les professionals de la salut, s’hi van sumar les dificultats per atendre el conjunt de la població, sobretot quan el 2012, el Govern espanyol va aprovar el Reial Decret 16/2012, que excloïa del sistema sanitari milers de persones: migrants irregulars, persones que no cotitzen i persones amb nacionalitat espanyola residents a d’altres països. Amb el darrer canvi de govern a Madrid però, el PSOE acaba d’aprovar un decret per restablir l’accés de totes les persones al Sistema Nacional de Salut (SNS) sense necessitat d’empadronament i ha retirat el recurs al Tribunal Constitucional que havia deixat suspesa tant la llei catalana d’assistència sanitària universal com la del País Valencià, que pretenien esmorteir els efectes de la llei espanyola.

Sigui com sigui, la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública assegura que, des de 2009, els serveis sanitaris de caràcter públic han patit un procés de retallades molt important que oscil·la entre els 15.000 i els 21.000 milions d’euros menys anuals. De fet, segons un informe d’aquesta entitat, el model sanitari català segueix excessivament centrat en l’assistència hospitalària en detriment de l’atenció primària –que cada cop compta amb menys professionals– inclús per al tractament de patologies no complexes que representen el 80% dels casos, la qual cosa fa el sistema més ineficient.


Menys recursos més negligències

L’any 2017, l’administració arreu de l’Estat va  rebre gairebé 14.000 denúncies relacionades amb l’atenció sanitària, de les quals 781 haurien acabat amb mort, una xifra similar a la del 2012 (692 morts registrades), però prou superior a la d’anys anteriors com el 2007, quan es van rebre 12.622 denúncies (amb 517 morts registrades). I Catalunya va ser el segon territori en número de denúncies l’any passat. L’increment de denúncies per negligències medicosanitàries guarda relació amb les retallades, segons les dades analitzades per l’Associació el Defensor del Pacient. Ho evidencia, per exemple, que 36 morts de l’any passat es van produir quan, després d’avisar al telèfon d’emergències 112, l’ambulància no va arribar al domicili o ho va fer amb més d’una hora de retard. D’altra banda, fins a 49 pacients van morir per infecció degut a que l’hospital no va complir amb les mesures d’asèpsia necessàries, un número ínfim al real, ja que segons la memòria de l’associació, a l’Estat espanyol anualment moren més persones per infeccions hospitalàries que per accidents de trànsit i la probabilitat de contraure-les se situa al voltant d’un 7%.

Les 36 morts de l’any passat es van produir quan, després d’avisar al telèfon d’emergències 112, l’ambulància no va arribar al domicili o ho va fer amb més d’una hora de retard

Entre les principals causes de morts, l’Associació assenyala en primer lloc l’error de diagnòstic i la pèrdua d’oportunitat terapèutica, vinculades a la manca de temps dedicat a les visites i la pressió assistencial, però també les intervencions mal realitzades, les altes precipitades, l’atenció deficient, les infeccions hospitalàries o els retards en ambulàncies.

En aquest sentit, professionals com Anna Cartanya, metgessa i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP), l’augment de les denúncies no només es pot atribuir a negligències mèdiques, sinó també a errors en els circuits de seguretat i supervisió, i “la deixadesa” d’alguns professionals no sempre sanitaris. Totes les decisions mèdiques, concreta Cartanya, “es gestiona a través de personal de gestió i serveis, i també hi ha qui supervisa i decideix si el que hem demanat les professionals és correcte o no”. Les demores diagnòstiques, que poden derivar en complicacions si no s’actua a temps, explica la metgessa, “es van resolent a través circuits preferents que s’han creat o  intensificat degut a les retallades, però sempre s’escapa algun cas.” Enric Feliu, un dels portaveu de la plataforma Marea Blanca, ho exemplifica així: “El procés no és unitari sinó que es descompon en fragments i a sobre, el sistema no preveu que la situació de la persona en el transcurs va canviant, la malaltia evoluciona i normalment té tendència a agreujar-se.” De tota manera, Cartanya considera que “gràcies a la implicació personal de molts professionals, malgrat que suposi càrregues de feina, major estrès i sensació de desbordament, s’aconsegueix suportar i pal·liar les necessitats dels pacients, que no en tenen la culpa.”


En espera per operar-se

Les llistes d’espera per operar-se en la sanitat pública catalana han estat les grans afectades per les retallades. Els pitjors anys en aquest sentit va ser entre el 2011 i el 2013, però l’any passat encara no s’havia tornat als nivells d’abans de la reducció de pressupost. Un total de 157.000 persones estaven pendents d’una intervenció amb una demora mitjana de 173 dies i un 25% de les pacients van esperar més de mig any a ser operades.

Concentració de la Marea Blanca a l’Hospital Vall d’Hebron el passat 1 de febrer |Freddy Davies

 

La Marea Blanca, que agrupa activistes de centres d’assistència primària i de l’Hospital del Mar, el Clínic o Vall d’Hebron de Barcelona segueixen detectant casos d’endarreriments a través de les taules informatives setmanals que munten per donar conèixer els drets als pacients i tramitar denúncies. Trini Cuesta, infermera jubilada i activista del col·lectiu d’entitats del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya, explica que cada dimecres posen una taula informativa al vestíbul de l’Hospital Vall d’Hebron: “rebem molta informació de pacients i professionals, i totes les reclamacions que cursem aconsegueixen adelantar l’atenció sanitària, però és un problema polític. No som una ONG i estem assumint un paper que no ens toca, seguim picant pedra a tots nivells: entre pacients, veïnat i gestors sanitaris.” Allà on fa més temps que actuen hi ha millor comunicació amb el personal i la direcció i tenen major incidència. Per exemple, a l’Hospital Vall d’Hebron han vist com es recuperava el servei de  traumatologia que estava externalitzat o com s’agilitzaven les primeres visites d’oftalmologia per la bona feina dels coordinadors. Enric Feliu té clar que el que busca el pacient és seguretat i que “collant a través del col·lectiu i del servei d’atenció a l’usuari, el sistema s’acaba reordenant una mica en la mesura del possible. Molts col·lectius el que han fet ha sigut acompanyament i amb la pressió han canviat els terminis inicials en força casos.”

Fa poc, la Marea Blanca va poder cursar la reclamació d’una pacient a qui van fer unes proves diagnòstiques el desembre de 2018 per una raquis d’esquena i però no donaven la primera visita amb el  traumatòleg fins al cap d’un any, el desembre de 2019. La portaveu Trini Cuesta explica que “vam fer la reclamació, vam parlar amb la gerència de traumatologia d’aquest cas i ens ho van reconèixer i es van comprometre a fer un esforç per avançar-li”. Segons Feliu, va passar el mateix amb un embaràs de risc d’una persona que prèviament ja havia avortat quatre vegades. Després d’una derivació del seu ambulatori a l’hospital corresponent per al cap de quinze dies i fer dues reclamacions al servei d’atenció es va aconseguir que li avancessin la visita una setmana.”

Un total de 157.000 persones estaven pendents d’una intervenció amb una demora mitjana de 173 dies i un 25% de les pacients van esperar més de mig any a ser operades

Les patologies relacionades amb la cirurgia general, ginecologia, otorinolaringologia i traumatologia són les que acumulen major desfasament. L’abril de 2017, un cop aprovats els pressupostos a Catalunya, es posava en marxa un pla de xoc per revertir la situació que, com explica Cuesta, “si bé és veritat que ha aportat diners i ha contribuït a fer més intervencions per patologies on hi havia llistes de fins a dos anys d’espera, el problema és més global i cal racionalitzar.” Per Enric Feliu, és necessària una “nova dotació pressupostària que alleugereixi  llistes d’espera i deixar-les en els terminis que estan previstos legalment”, però també apunta que no hi ha un estàndard d’espera que serveixi de referència: “el que hi ha són previsions en funció de cadascun dels centres sanitaris i per cada especialitat”, i afegeix que “no són del tot fiables, ja que es calculen mitjanes.” En aquest sentit, des de Marea Blanca creuen que les mitjanes no s’ajusten a la realitat de les denúncies que reben. Malgrat que les seves dades no coincideixen mai amb les que els facilita el Govern, els consta que el Departament de Salut s’ha reestructurat recentment i en els propers mesos tenen pendents noves reunions per abordar la situació i obtenir noves dades. Feliu reconeix que s’estan fent esforços, «inclús programant tacs de matinada i avançant visites en casos en que reclamen. S’està sostenint per l’esforç de treballadors i treballadores.”

La Marea Blanca apunta que la caòtica situació pels col·lapses dels serveis d’urgències dels principals hospitals catalans s’ha alleugerit endarrerint operacions, mentre que hi ha centres d’atenció primària on es produeixen sis dies de marge i en alguns casos fins a tres setmanes per obtenir una cita amb el metge de família. Feliu recorda que el Consorci de Sanitari del Maresme i l’Hospital de Mataró continuen intervinguts i que cap pla de viabilitat ha funcionat. En l’àmbit rural, allunyat dels principals centres hospitalaris, l’activista considera que “la situació és molt més complexa. Només cal veure les dificultats que han tingut per reforçar el transport sanitari a les terres de l’Ebre o l’ambulància pediàtrica de la Bisbal d’Empordà.”

A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona han augmentat els llits infrautilitzats. Segons els càlculs del Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, n’hi ha una cinquantena no utilitzats i sis quiròfans tancats

Per altra banda, a la darrera Comissió de Salut del Parlament, la consellera Alba Vergés anunciava que es realitzarà un estudi per revisar els terminis màxims de referència que pot esperar una persona quan se la inclou en la llista d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o consultes amb l’especialista a Catalunya. Segons el Servei Català de Salut (CatSalut), l’estudi considerarà “criteris clínics” i vol comptar amb la participació tant de professionals expertes en la matèria i d’usuaries com a observadors, analitzant l’impacte que té l’espera en la persona i el resultat final del procés.

Mentre el problema de les llistes d’espera persisteix, al Camp, la Marea Blanca denuncia una sobresaturació dels professionals de l’atenció primària, degut al “poc marge pressupostari per contractar nou personal”. A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona han augmentat els llits infrautilitzats, segons els càlculs del Grup de Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona, n’hi ha una cinquantena de no utilitzats i sis quiròfans tancats, a banda de la greu situació de les llistes d’espera. Per aquest motiu, exigeixen públicament la reobertura immediata dels llits, quiròfans i serveis com les urgències dels CAP amb dotació econòmica i personal sanitari suficients per revertir la situació, unes mesures que tindrien un efecte directe sobre les llistes d’espera. Arran de la visita de la consellera a principis de setembre, una setmana abans del previst, van obrir una de les dues plantes tancades de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, i han recuperat onze llits per a traumatologia.

D’altra banda, el passat mes de juliol van tenir lloc una sèrie d’aturades de la plantilla dels Centres d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla a Tarragona. A localitats com Calafell i El Vendrell -poblacions on a l’estiu es dispara la població flotant fins a 250.000 habitants i, per tant, la ràtio d’usuàries que ha d’atendre el personal sanitari- i d’altres com l’Arboç, Torredembarra o Vila-seca, van denunciar una sobrecàrrega de feina per manca de personal, a més de les retallades retributives.