Enmig d’una crisi estructural de l’habitatge, les persones que es troben en situació administrativa irregular o són catalogades com a migrants pel seu color de pell, el seu origen o el seu nom encara ho tenen molt més difícil. La llei d’estrangeria i el racisme dificulten encara més l’accés a una llar. L’activista antiracista i pel dret a l’habitatge de Salt Aliou Diallo no es cansa de denunciar l’impacte del racisme institucional. Jurista i politòleg de formació, en l’actualitat, Diallo és investigador i docent a la Universitat de Girona.
Un nombre rellevant de persones sense llar es troben en situació administrativa irregular. Com afecta la llei d’estrangeria?
La llei d’estrangeria és un instrument de les institucions pensat per generar fronteres internes, per aturar el que no s’ha aconseguit aturar a la frontera sud. Per tant, impossibilita el desenvolupament vital de moltes persones estrangeres en aquest país. A més de la llei d’estrangeria, també hi ha altres instruments que juguen un paper determinant, com la policia o el sistema penitenciari.
Per tenir una llar és imprescindible poder treballar, però la llei d’estrangeria ho impedeix.
“El racisme estructural primer les empobreix en origen i després, quan venen a buscar-se la vida, les obliga a viure fora dels límits legals”
És totalment contradictori i, com deia, impossibilita que una persona es pugui desenvolupar. Però no és un error sinó el funcionament natural d’un sistema que expulsa les persones alteritzades que no formen part de l’hegemonia, en gran manera, d’origen estranger. Tenen en comú el fet de patir un racisme estructural contundent que primer les empobreix en origen i després, quan venen a buscar-se la vida, les obliga a viure fora dels límits legals. Si no pots treballar i no tens xarxa, només et queda trobar mecanismes fora de la legalitat. Ara, això comporta un rèdit electoral. Hi ha una sèrie de mecanismes per excloure les persones en situació irregular i utilitzar-les per guanyar vots. L’extrema dreta aprofita aquestes situacions per assenyalar-les i transmetre que si la resta no arriba a finals de mes o no troba un lloguer, és perquè una Fatima o un Mamadou s’han empadronat al teu barri. Alhora, tenim els altres partits que també juguen a les polítiques de la por: o ens votes a nosaltres o vindrà el llop. Avui dia, governar s’ha convertit en una mera gestió de danys.
La inseguretat que genera viure al carrer encara s’agreuja més quan et trobes en situació administrativa irregular?
Conviure amb la por de ser tancat en un Centre d’Internament d’Estrangers aprofundeix les dinàmiques d’exclusió. Però, a més, a Catalunya els centres penitenciaris s’han convertit en fronteres internes. La proporció de persones preses de nacionalitat estrangera és més del 50% i això no és una casualitat. En general, els delictes que cometen aquestes persones tenen a veure amb la supervivència: furts, contra el patrimoni, o contra la salut pública. Però a més, quan les detenen, acaben complint tot el còmput de la presó preventiva perquè no tenen diners per pagar la fiança o l’advocat. Un cop entren a la presó, pel mateix delicte, una persona d’origen estranger ho té molt més difícil per accedir a uns permisos que depenen d’un programa de tractament que els costa molt més de superar per diferents barreres, com la lingüística. A més, si et condemnen per desordres públics o atemptat –que podria passar arran de retreure a un policia que s’aturi per identificar-te per tercera vegada–, et poden obrir un procés administratiu i expulsar-te.
La situació administrativa irregular aboca al carrer i el carrer dificulta la regularització. És un peix que es mossega la cua?
“Ningú s’integra si no arriba a final de mes, es digui Mamadou, Fatima o Jordi”
Ho impossibilita, pràcticament. Per regularitzar sempre hi ha un criteri segons si és la primera regularització o una renovació que té a veure amb l’arrelament. Com es pot arrelar si no tens formes de subsistir, si no saps com viuràs demà. Això té a veure amb el relat que les persones immigrants no s’integren. Sempre dic: ningú s’integra si no arriba a final de mes, es digui Mamadou, Fatima o Jordi. La manca de cobertura de les necessitats bàsiques impossibilita regularitzar-se, desenvolupar-se vitalment i aportar al conjunt de la societat. Hi ha una voluntat política clara, calculada i assumida per les institucions.
El racisme en l’àmbit de l’habitatge va més enllà del fet d’estar en situació administrativa irregular.
El racisme immobiliari és una forma de discriminació que afecta les persones que pel seu color de pell o el seu origen estan catalogades com a pobres. A Catalunya tenim estudis que ho contrasten: més del 90% de les immobiliàries practiquen el racisme. A Girona, vam fer un estudi fa un parell d’anys i ens vam fer passar per propietaris. El 25% de les immobiliàries ens van dir que no calia que els prioritaris fessin una proposta discriminatòria, sinó que directament no atenien persones negres o migrades. El racisme immobiliari no és una anomalia sinó la manera de funcionar del mercat.
Les enquestes de l’INE estimen que mig milió de persones han estat víctimes de racisme immobiliari en els darrers cinc anys al conjunt de l’Estat. Però no ha estat fins fa unes setmanes, quan la Generalitat de Catalunya ha imposat la primera multa per racisme immobiliari des que es va aprovar la llei el 2020. Què significa aquest decalatge?
La llei sanciona, però és complicat recollir les proves. Mai et diuen que no t’atenen perquè ets una persona gitana, negra o migrant sinó que et donen llargues i finalment et comuniquen que el pis ja està reservat. Si mirem la correspondència entre la legislació i la pràctica és fàcil arribar a la conclusió que les lleis que s’apliquen al peu de la lletra només són les que protegeixen la propietat privada. Per poder fer més efectiva la llei, almenys caldria informar del procediment i acompanyar els col·lectius afectats per denunciar.
“La riquesa a Europa no s’explica sense els 400 anys d’esclavitud i colonització, i ha seguit amb la globalització”
Amb tot, falta entendre i afrontar les causes estructurals de les migracions?
Si volem canviar aquesta realitat hem d’entendre’n l’origen, que té a veure amb un passat colonial d’espoli, usurpacions i extractivismes del sud global que explica la riquesa del nord global. La riquesa a Europa no s’explica sense els 400 anys d’esclavitud i colonització, i ha seguit amb la globalització que no deixa de ser una continuïtat. Tenim uns governants que no tenen en compte aquesta realitat, és a dir, veuen les arribades a les fronteres com una amenaça i no com una resposta natural. A Europa, és molt fàcil veure el llegat històric de Grècia i Roma, però costa molt i hi ha certa actitud defensiva quan es parla del llegat colonial i esclavista, que no té ni un segle. Primer s’ha de reconèixer aquest pes de la història, que el racisme existeix, que té conseqüències, que afecta tota la societat. A les persones que pertanyem a col·lectius històricament oprimits ens perjudica i als blancs els col·loca en una posició d’avantatge.
* A la Directa 598 pots llegir el reportatge d’obertura de la secció Sota Focus sobre els desallotjaments de persones sense llar i com afecta el racisme institucional.
