Aïllat. Una habitació individual, si es té sort, de dos metres per tres. Un llit, una taula i una cadira clavades a terra. Una càmera que vigila 24 hores al dia. Un funcionari que també vigila, però amb qui només s’hi pot tenir contacte a l’hora de menjar. A vegades ni això. Una visita al mes d’una hora. Pot ser un familiar directe o l’advocada. Cap contacte físic: amb un vidre de separació. Una telefonada al mes. Cap objecte enviat des de l’exterior està permès, i les cartes que s’envien o es reben passen censura. Una o dues hores d’aire lliure al dia, en un pati on, com a màxim, hi ha tres persones en la mateixa condició. No es pot assistir presencialment a vistes, audiències ni altres tràmits judicials; només per videoconferència. Sense dret a participar en cap programa de reinserció social.
Aquestes són les principals condicions de l’anomenada “presó dura” a Itàlia, el règim carcerari tècnicament anomenat 41 bis, que s’aplica principalment a persones condemnades per delictes d’associació mafiosa. Però, entre la població actualment sotmesa a aquest codi disciplinari, hi ha també Alfredo Cospito, un militant anarquista, que des del 19 d’octubre s’ha declarat en vaga de fam a la presó de Sàsser (Sardenya). La seva protesta neix del fet que des de l’abril anterior, tot i haver ja complert sis anys de condemna, es troba en règim 41 bis. A més, la seva condemna a vint anys de reclusió podria transformar-se en el que, en l’argot penal italià, s’anomena “ergastolo ostativo”, un model de cadena perpètua amb aïllament estricte que es va introduir gràcies a una modificació legal en els anys noranta, arran de les accions mafioses que van costar la vida als magistrats Giovanni Falcone i Paolo Borsellino. Una forma de condemna que no preveu cap possibilitat de segon o tercer grau, ni permisos, ni llibertat condicional.
El pes de la justícia
El quid de la qüestió és lligat a la proporcionalitat de la pena que recau sobre Cospito. El reu, de 55 anys, va néixer a Pescara, però vivia a Torí amb la seva companya. Va ser condemnat a deu anys i vuit mesos de presó per haver ferit amb un tret de pistola a les cames Roberto Adinolfi, gerent de l’empresa Ansaldo Nuclear, l’any 2013 a Gènova. Un cop detingut, va ser acusat també de col·locar dos artefactes explosius de baixa intensitat davant de l’escola de formació dels Carabineri de Fossano, a prop de Cuneo, la nit del 2 al 3 de juny 2006. Les explosions no van causar danys personals i van ser provocades per un aparell format per una olla de pressió i un tub de metall carregat amb 800 grams de pólvora. Però a partir d’aquí el tema es complica. De fet, a partir de la instrucció del cas, els jutges van dictaminar que Cospito era membre de la FAI-FRI (Federació Anarquista Informal – Front Revolucionari Internacional), organització tipificada com a “terrorista”. Segons la defensa de Cospito, aquesta acusació tenia com a única prova un document que era una mena d’acta d’una reunió en la qual vuit persones feien una radiografia de les activitats dutes a terme per la FAI. Amb aquestes raons, les jutges van ampliar la pena a cadena perpètua i van aplicar el règim 41 bis.
Els jutges van determinar que Cospito era membre orgànic del grup FAI-FRI, tipificat de terrorista, però ell es declara “anarquista individualista”
Sis anys després, el 19 desembre, un tribunal penitenciari va rebutjar el recurs presentat per la defensa de Cospito que demanava la cancel·lació del règim 41 bis. Considerant que la pròxima revisió del cas no està prevista fins d’aquí a quatre anys, a l’activista anarquista se li aplicarà aquest règim penitenciari tan restrictiu durant gairebé un altre lustre. La raó esgrimida pel tribunal és que “l’estatus de detenció, tot i ser d’alta seguretat, no permet contrastar correctament el risc de comportament d’Alfredo Cospito en el seu rol de vèrtex de l’associació a la qual pertany”. Traduït al llenguatge no jurídic, se li ha prolongat el 41 bis perquè el tribunal pressuposa que Cospito està en condicions de donar ordres a altres membres de la seva organització anarquista. Aquest règim penitenciari, de fet, va ser creat específicament per impedir que els capos mafiosos poguessin continuar exercint el control de les organitzacions criminals des de les presons o centres de detenció.
“Cospito és el primer anarquista al qual se li aplica el 41 bis”, ha afirmat Flavio Rossi Albertini, advocat defensor de Cospito. “A més, ell mateix es defineix com un anarquista individualista, una total contradicció respecte al rol d’exercir cap càrrec en cap organització que se li pressuposa”.
Una eina contra la màfia
L’article 41 bis figura en l’ordenament penitenciari italià des del 1986, però va ser després de la mort dels jutges Falcone i Borsellino en accions armades de Cosa Nostra, la màfia siciliana, quan es va començar a aplicar de forma més sistemàtica. La intenció era trencar els lligams de relacions entre les organitzacions mafioses i les presons, perquè, en les dècades anteriors, s’havia constatat que, quan es detenien els líders, aquests mantenien el control de les bandes criminals.
L’article 41 bis del codi penitenciari es va activar arran dels assassinats dels jutges antimàfia Falcone i Borsellino, per aïllar els capitostos dels clans empresonats
L’activitat dels capos mafiosos dins dels centres penitenciaris, amb una gran facilitat per corrompre el funcionariat judicial, provocava escenes increïbles. Als anys setanta i vuitanta, la presó de l’Ucciardone, a Parlerm, era anomenada entre els clans mafiosos amb el sobrenom de Gran Hotel Ucciardone. La xarxa de corrupció era tal que, segons els testimonis dels mateixos integrants d’organitzacions recollides en el macroprocés antimàfia de Palerm, les ampolles de xampany i ostres entraven a les presons amb total normalitat.
Més enllà d’aquesta anècdota, els clans criminals també tenien el control total de què passava dins de les presons on estaven reclosos els seus dirigents. Un exemple és el que va passar la nit del 23 de novembre 1980 a Nàpols. Raffaele Cutolo, boss de la Nuova Camorra Organizzata (NCO), va dirigir una matança des de la mateixa presó a Poggioreale. Aprofitant la confusió provocada per un terratrèmol a la regió de la Campània, va donar l’ordre de colpejar els afiliats de la família rival. El resultat va ser tres morts i vuit ferits greus, i un missatge clar: dins o fora, tant és; mana la Camorra.
