Quan pensem en el concepte d’empresa recuperada, sovint ens ve al cap el moviment de fàbriques sense patró sorgit a l’Argentina arran de la crisi de 2001 i popularitzat mitjançant documentals com La toma. En tenim exemples més propers amb el teló de fons de la reconversió industrial de la dècada dels vuitanta: Numax, fàbrica de l’Eixample barceloní que es va tornar a posar en marxa sota control obrer (i que el realitzador Joaquim Jordà va immortalitzar al documental Numax presenta), o Mol-Matric, sorgida del tancament de Talleres Alá a Barberà del Vallès.
Avui, gran part de la producció industrial s’ha deslocalitzat a territoris amb salaris més baixos i menys protecció laboral, i l’economia ha basculat cap als serveis. A banda, la llei concursal vigent dificulta que les assalariades puguin conservar la feina i alenteix els cobraments vinculats al Fons de Garantia Salarial. Per tot plegat, és complicat que plantilles àmplies prenguin el control dels mitjans de producció. “El context ha canviat. El repte actual és que l’administració i les institucions cooperatives arribin a temps als centres de treball perquè la gent pugui plantejar-se recuperar una empresa en crisi”, explica Jesús Carrión, advocat del Col·lectiu Ronda. En tots aquests casos, els col·lectius de treballadores han d’iniciar un procés per veure si és factible continuar amb l’activitat econòmica i planificar el traspàs. També han d’analitzar les possibilitats d’accedir a recursos com la capitalització de l’atur, les potencials indemnitzacions i les subvencions a la creació de cooperatives.
Durant els últims anys, s’estan impulsant accions per difondre aquesta opció des del mateix moviment cooperatiu a escala local. En aquest sentit, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya, amb catorze nodes arreu del territori, ha organitzat xerrades per difondre el model i ha publicat guies amb els passos que cal seguir. També destaca una desena d’exemples inspiradors, com Musicop, escola de música de Mataró fundada arran del tancament d’una antiga societat limitada, i Nou Indret, cooperativa de mobles de Santa Coloma de Farners. En aquest cas, les treballadores van assumir l’activitat quan la propietat es va jubilar.
Missatgeria i falses autònomes
Tal com hem vist, la casuística és variada i depèn del context. En algunes ocasions, són les mateixes acomiadades d’una empresa les que inicien un nou projecte en el mateix sector d’activitat. És la història de les missatgeres de Mensakas, nascuda a l’ombra de l’explotació laboral promoguda per les plataformes de repartiment de menjar a domicili. Ara són una cooperativa de treball formada per 19 sòcies. “A la ciutat de Barcelona hi ha milers de repartidores i molt poques treballen esporàdicament, perquè no et surt a compte pagar-te els autònoms. Les persones que fa més de sis mesos que s’hi dediquen acaben fent unes 50 hores setmanals. A Mensakas volem ser una alternativa a tot això”, explica Nuri Soto, sòcia de la cooperativa i portaveu de Riders x Derechos, plataforma vinculada a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).
Mensakas neix a l’ombra de l’explotació laboral que promouen les plataformes de repartiment de menjar a domicili
Totes les sòcies eren falses autònomes que treballaven per a cinc plataformes: Deliveroo, Glovo, Stuart, Take it Easy i Shargo. El seu cicle de lluita va començar amb la demanda de millores laborals, després es van sindicar i, finalment, van convocar una vaga. Tot seguit, van arribar els acomiadaments o les desconnexions, si preferim emprar la terminologia d’aquestes empreses. En paral·lel a la gestació de la cooperativa, es va anar desenvolupant la batalla judicial. Recentment, nou antigues repartidores de Deliveroo han guanyat un judici: se’ls ha reconegut l’existència d’una relació laboral amb la plataforma. A més, hi ha una sentència que obliga Glovo a pagar les cotitzacions a la Seguretat Social endarrerides, ja que es considera que les repartidores eren treballadores per compte d’altri.
Del cercapersones al telèfon mòbil
El conflicte actual ens transporta al que va viure el sector de la missatgeria a la dècada dels vuitanta. Una de les diferències és que abans les repartidores anaven amb walkie-talkies i cercapersones, i ara depenen d’una aplicació instal·lada al telèfon mòbil. Precisament, de la lluita del col·lectiu d’acomiadades de l’empresa Mensajeros Radio (després MRW) va sorgir Trèvol, l’any 1984, cooperativa pionera en missatgeria ecològica. I també se’ls va reconèixer la situació falses autònomes als tribunals. Per a Soto, “és un tema cíclic: cada cop que surt un avenç tècnic, s’intenta fer servir com a excusa per vulnerar els drets laborals. Creiem que es poden fer servir noves tecnologies i, al mateix temps, garantir drets”.
Ara és complicat que les plantilles prenguin el control d’una gran empresa com en la reconversió industrial dels anys vuitanta
Ara, la cooperativa està ultimant una aplicació de codi obert finançada gràcies a una campanya de micromecenatge. Amb vista al futur, Mensakas es vol centrar en la missatgeria per donar vida al comerç local i de proximitat, però també té l’objectiu de promoure la inserció laboral i poder oferir un lloc de feina a més expulsades de Glovo. Durant el procés de muntar l’empresa, les sòcies es van anar apropant al món cooperatiu i sindical, fet que “ens ha aportat una enorme consciència social i un munt d’aprenentatges”, afirma Soto.
Cooperatives i participatives a la Catalunya Nord
Molts cops, les qüestions més ideològiques passen a un segon pla quan el que està en joc és el lloc de treball. Sol é Vie és una empresa de serveis d’atenció a les persones de Perpinyà que, a finals de 2013, es va declarar en suspensió de pagaments. El juliol de l’any següent, 26 de les 31 treballadores van decidir recuperar l’empresa per constituir una societat cooperativa i participativa (SCOP) i van fer aportacions al capital social d’uns 20.000 euros per cap. Això els va permetre salvar 34 llocs de feina, un aspecte clau, tal com reconeixen les mateixes cooperativistes. En un context com el nord-català, amb un atur crònic i elevat, les treballadores defensen que les cooperatives són un bon antídot que genera ocupació. Malgrat tot, lamenten que les institucions públiques tenen més línies de subvenció per a les associacions que competeixen en el mateix àmbit social.
D’altra banda, Sol é Vie també reivindica el fet diferencial que les caracteritza respecte d’altres formats empresarials: implicació equitativa de la plantilla i una dimensió més humana. Les treballadores expliquen que molta gent gran les contracta perquè són una cooperativa, ja que els recorda les iniciatives obreres de la postguerra. Com a repte de futur, a les sòcies (majoritàriament dones) els agradaria augmentar la intercooperació amb les empreses de l’entorn.
Un món rural viu
Els processos de transformació cooperativa també es produeixen fora de les àrees urbanes i poden servir per dinamitzar el món rural. La Gavassenca, formatgeria de la Guingeta d’Àneu, al Pallars Sobirà, n’és un exemple. Un dels socis fundadors és David Gay, vinculat a l’Escola de Pastors de Catalunya, que va conèixer la Rosa i en Jesús quan estaven a punt de jubilar-se. En lloc de tancar l’establiment, van acabar acordant un traspàs perquè l’activitat continués amb saba nova. “Ara, com a cooperativa, ens encarreguem de tot el procés productiu: gestionem el ramat, tenim cura dels prats, elaborem artesanalment els formatges i els comercialitzem”, explica Gay. Porten les cabres als terrenys del Parc Natural de l’Alt Pirineu, segueixen criteris de ramaderia ecològica, ajuden a gestionar els boscos i afavoreixen la sobirania alimentària de les comarques pirinenques.
La recuperació d’empreses mitjançant la fórmula cooperativa permet aplicar alternatives laborals i econòmiques
Al País Valencià, el relleu cooperatiu té recorregut en l’àmbit educatiu: l’escola Mestres de la Creu, a Mislata (l’Horta), es va reconvertir en cooperativa mitjançant una cessió dels fundadors; Som Escola (València) és gestionada per 12 sòcies i Ele Aleph (també a València) va néixer del tancament d’una acadèmia d’idiomes després que el propietari els deixés a l’estacada. En el sector de les noves tecnologies, Akra Informàtica va sorgir d’un ERO d’extinció d’una empresa a Alacant, després que els quatre socis capitalitzessin l’atur i invertissin la indemnització. Es tracta d’alguns dels casos més recents que esmenta la Federació Valenciana d’Empreses Cooperatives de Treball Associat (FEVECTA).
Tot i els obstacles existents, la recuperació d’empreses permet posar en pràctica alternatives laborals i econòmiques des del mateix moviment cooperatiu. A banda del manteniment dels llocs de treball i la implicació amb la comunitat més propera, també s’han de tenir en compte els processos relacionats amb l’aprenentatge i l’autogestió a la feina. És fàcil imaginar que, si el model pogués accedir a més recursos, finançament i difusió, el seu potencial de transformació es multiplicaria.
