Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Setge repressiu al moviment contra els desnonaments de Mallorca

El portaveu de la plataforma Stop Desnonaments Mallorca, Joan Segura, s’enfronta a una sanció de més de 3.000 euros per intentar mitjançar en el desnonament d’una família al barri de Santa Catalina de Palma. Durant els mesos previs a l'esclat de la pandèmia, una desena d'activistes pel dret a l'habitatge van ser multades amb sancions d'entre 100 i 200 euros durant el transcurs de diverses concentracions

Una acció d'Stop Desnonaments Mallorca | Arxiu

Era el cinquè intent. Òscar Kacper encara era menor i el seu cas havia generat força rebombori mediàtic per les diverses malalties cròniques que pateix. Sobre la seva cadira de rodes de 200 quilos va exercir sempre de portaveu de la seva família davant la premsa, als plens de l’Ajuntament de Palma i a les portes del Parlament. Fins que el 3 de desembre de 2019, Kacper i els seus pares foren finalment desallotjats del pis on havien viscut els darrers catorze anys –al barri palmesà de Santa Catalina– la propietat del qual era d’un gran tenidor particular. Havien aconseguit aturar fins a quatre intents anteriors de desallotjament, motivat per l’impagament de cinc mensualitats. Des del 2015, la família havia demanat ajuda institucional i estava a la llista d’espera per accedir a un habitatge públic adaptat del qual encara avui no disposen.

El dia del desnonament definitiu, el portaveu de la plataforma Stop desnonaments Mallorca, Joan Segura, intentava iniciar un procés de mediació a primera hora quan va ser detingut per resistir-se a abandonar l’habitatge. Fou acusat de desobediència i resistència a l’autoritat. Quedà en llibertat amb càrrecs el mateix dia a la nit. El desnonament s’allargà fins a les 14.30 h, gràcies a la presència d’una cinquantena de persones concentrades i que el pare d’Òscar Kacper s’atrinxerà a l’habitatge rere una barricada improvisada. L’hora no és poc rellevant, ja que l’executiva judicial hauria d’haver plegat abans i per aquest fet la plataforma denuncià la intervenció.

La plataforma va declinar un pacte amb la fiscalia, que proposava una rebaixa en la multa reclamanda, i exigí l’absolució per tal de no crear un “greu precedent dins la lluita antidesnonaments de l’illa”

El primer judici contra Segura va ser el dia 16 de juny, tot i que va quedar ajornat per força major relativa als jutjats. La plataforma va informar aquell dia que la fiscalia els havia oferit una rebaixa de la condemna en cas que l’activista es declarés culpable. Dels 3.650 euros de multa inicials a 540. La plataforma va declinar l’oferta i exigí l’absolució per tal de no crear un “greu precedent dins la lluita antidesnonaments de l’illa”. Durant els mesos previs a l’esclat de la pandèmia, i paral·lelament al procés del portaveu, van multar una desena d’activistes antidesnonaments amb sancions d’entre 100 i 200 euros durant el transcurs de diverses concentracions.

Joan Segura, a la dreta, amb el seu advocat abans de la vista oral del judici |Arxiu

 

El segon judici fou el 31 d’agost i l’activista i la seva defensa van tornar a rebutjar la rebaixa econòmica proposada pel ministeri fiscal i van apel·lar de nou a l’absolució. El judici va quedar vist per sentència. La plataforma expressà que en cas de condemna presentarà un nou recurs. Per fer front a les despeses d’aquest cas i a les multes rebudes durant aquests anys, el col·lectiu ha anunciat que començaran a realitzar actes lúdics i reivindicatius.

El preu de l’habitatge va créixer a les Illes un 7,9%,  i se situa així, junt amb les Illes Canàries, com la comunitat autònoma on ha pujat més

El preu de l’habitatge va créixer a les Illes Balears un 7,9% el 2020 segons l’informe publicat per la societat de taxació Tinsa i se situa així, junt amb les Illes Canàries, com la comunitat autònoma on ha pujat més, mentre que la mitjana espanyola és del 5,4%.

En el primer trimestre del 2021, segons un informe del Consell General del Poder Judicial, els desnonaments han crescut un 34,5 % en relació amb el mateix període de l’any passat. La majoria de desnonaments són a causa de lloguers impagats, quatre al dia de mitjana. Balears és la comunitat on més desnonaments es produeixen, 0,36 per cada 1.000 habitants, per damunt de Catalunya (0,31). Neus Truyol, regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat a l’Ajuntament de Palma informà que el 2020 va haver-hi 461 llançaments de desnonament per part dels jutjats i que durant gener-abril del 2021 hi ha hagut 229 casos, segons dades de l’Oficina Antidesnonaments. La plataforma Stop Desnonaments alerta quasi cada dia de l’execució d’un llançament. El 2019, al voltant de 400 famílies de l’illa van sol·licitar el suport del col·lectiu.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!