Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sexe, amor i política: poetesses a Bagdad que trenquen tabús

Amb les paraules com a arma, escriptores iraquianes lluiten pels drets de les dones i la justícia social

És una càlida tarda de principis de març i un grup de poetesses es troben al Ridha Alwan, una cafeteria cultural situada al barri bagdatí de Karrada. Es tracta d’una zona comercial de la ciutat, un districte de classe mitjana on conviuen diferents ètnies barrejades i, per la qual cosa, ha estat objectiu de molts atacs de l’organització Estat Islàmic. Mobles de fusta, prestatgeries plenes de llibres antics, i, adornant les parets, imatges de poetes i artistes de l’Iraq. Un ambient familiar i nostàlgic que recorda els vells temps. I és que el Ridha Alwan, obert des dels anys 60, va ser el primer local de Bagdad a servir cafè torrat i es va convertir en un lloc freqüentat per l’escena política i cultural de la capital iraquiana.

El Ridha Alwan va ser el primer local a servir cafè torrat i es va convertir en un lloc freqüentat per l’escena política i cultural 

Encara avui és un dels pocs espais que atreu intel·lectuals, artistes i poetesses. S’hi presenten llibres, s’hi organitzen debats i s’hi celebren lectures col·lectives. Però, a diferència dels vells temps, les reunions culturals actualment es convoquen a través de Facebook. “Ens vam conèixer a les xarxes socials fa tres anys”, explica Lamiaa Alnasiry, de 30 anys i amb un pírcing al nas, “de seguida vam començar les col·laboracions i publicacions col·lectives”. Bida Ahmad està asseguda al costat d’Alnasiry, és una dona de mitjana edat i de caràcter alegre. Porta les parpelles arreglades, un hijab [vel tradicional islàmic] de color taronja i vesteix una jaqueta que imita la pell del pitó. Abans de començar a parlar, s’encén una cigarreta. “Aquest país m’asfixia”, diu gesticulant. “Estic casada però mai he trobat el veritable amor; per això vaig començar a escriure, per refugiar-me en les històries d’amor creades en la meva imaginació”. I continua: “El veritable problema a l’Iraq és la pressió social, que et roba la llibertat”.

S’hi presenten llibres, s’hi organitzen debats i s’hi celebren lectures col·lectives, actes que es convoquen a través de Facebook

Alnasiry la mira en silenci, mentre assenteix amb el cap i arrufa les gruixudes celles negres. “Si estigués a la presó tindria més llibertat, perquè aquí sempre hem de fer cas d’allò que la comunitat vol, especialment en temes d’amor”, assegura aquesta jove. “Per a mi, no hi ha cap problema si dues dones o dos homes s’estimen, però si digués a la meva família que estic enamorada d’una altra dona probablement em matarien”.

La seva obra Em van preguntar de quina sang sóc és realment un himne a l’amor homosexual i al desig imperiós i apassionat de dues dones. Cada pàgina alterna estrofes turmentades amb romàntiques, en què l’autora trenca tots els tabús i desafia les comunitats confessionals més conservadores. “No m’importa el que diguin. Vull viure com una persona i una poetessa lliure d’escriure allò que vol”, diu colpejant amb el puny sobre la taula.

 

El carrer dels llibres

Durant segles, al món àrab hi ha hagut una forta tradició literària i poètica. Al-Mutanabbi és el vell carrer del llibre de Bagdad, la més viva mostra de l’amor d’aquesta ciutat per la paraula escrita. Ple de llibreries i paradetes, la seva impressionant arquitectura data de l’era abbàssida, entre els segles VIII i XIII. Avui és un dels carrers més concorreguts de la capital. Amb una oferta gairebé inesgotable de llibres, el carrer Al-Mutanabbi ha estat testimoni dels canvis polítics i culturals que han succeït a l’Iraq al llarg dels segles. A la dècada dels 50, la majoria dels llibres en exposició eren escrits marxistes que després van ser substituïts per obres nacionalistes panarabistes. I durant més de tres dècades, els comerciants només podien vendre llibres que glorificaven Saddam Hussein i la ideologia baasista.

Avui, a les estanteries d’aquesta biblioteca a l’aire lliure, a la riba esquerra del riu Tigris, hi ha llibres de tota mena, inclosos els de Tamara Shaker. La portada de la seva primera novel·la, El conte de Nay, mostra una dona amb els pits nus i coberts d’ocells moribunds. És la història d’una noia violada pel segon marit de la seva mare. “Quin és el propòsit de l’escriptura?”, es pregunta la jove de 28 anys. Musulmana, de llargs cabells negres i mirada penetrant, compagina la seva feina com a farmacèutica amb una escriptura que considera imperant. “Necessitem explicar certes històries per canviar la mentalitat de la societat. Si una persona ho llegeix, potser canvia d’opinió
i no jutja una dona víctima de violència”. També en la seva última novel·la, El dolor latent: cinc històries, cerca de desafiar la mentalitat conservadora i patriarcal, abordant en cada un dels capítols diferents temes tabú per a la societat com la pedofília, el divorci, els assassinats d’honor, el matrimoni forçós o les tradicions tribals, tan difícils d’erradicar.

La poesia iraquiana sempre ha respost a una necessitat urgent de parlar de problemes socials i dels esdeveniments actuals, explica Elena Chiti, del Departament d’Estudis Culturals i Llengües Orientals de la Universitat d’Oslo: “Moltes poetesses iraquianes, com Nazik al-Mala’ika o, més recentment, Dunya Mikhail, Amal al-Juburi i Manal al-Sheikh, no tenien un discurs polititzat. El més important era transmetre quelcom”. I prossegueix: “Per exemple, escrivien sobre pobresa, malalties, la guerra, les vídues o altres temes que afecten la societat iraquiana. Avui trobem la mateixa tradició en les poetesses més joves”.

Es respira moviment cultural i la recent Fira Internacional del Llibre és la primera després de la suposada derrota d’Estat Islàmic 

Es respira moviment cultural a la ciutat i la recent Fira Internacional del Llibre, la primera després de la suposada derrota de l’autodenominat Estat Islàmic, demostra, una vegada més, la capacitat de resiliència de la població iraquiana i la seva societat civil. I les eleccions parlamentàries del passat 12 de maig, que es temia que poguessin derivar en una nova onada de violència sectària entre comunitats confessionals, no han causat tal sisme. Tanmateix, la participació de només un 44% de votants mostra la insatisfacció de la societat envers una classe política acusada de corrupció i incapaç d’administrar el país a la vegada que generar oportunitats econòmiques. De fet, durant el mes de juliol, hi va haver protestes arreu del país però especialment al sud de la capital, que demanaven millores en serveis bàsics com l’aigua o l’electricitat i més llocs de treball; protestes que van ser reprimides amb violència per part de les autoritats.

A les eleccions del maig hi va participar només el 44% de la població, insatisfeta per una classe política acusada de corrupció

Quan ja queden només les restes del cafè a les tasses de les poetesses, s’uneix a la trobada la periodista i escriptora Nawal Ali Alazzawi. Porta sota el braç un feix de diaris. Treballa per a diverses capçaleres locals i recentment ha obert una editorial. “No comptem amb cap suport del govern per a tot allò relacionat amb l’art i la cultura”, subratlla Alazzawi. “El govern iraquià no es preocupa de la seva ciutadania. Els polítics, els últims anys, han instrumentalitzat la religió per manipular la mentalitat de les persones. Això ha provocat l’exclusió de les dones de l’espai públic. En canvi, el meu desig és fer sentir les veus de les dones. Hi ha tants talents femenins ocults que cal escoltar
i mostrar! Només d’aquesta manera podem canviar la societat iraquiana. O almenys intentar-ho”.

 


 

A l’Iraq, hi ha 19 milions de dones i representen el 49% de la població

Hi ha una quota del 25% d’escons al Parlament reservada per a dones

Segons un informe d’UNICEF de 2011, 975.000 noies s’havien casat abans dels 15 anys, el doble que el 1990

El 2014, els moviments de dones van bloquejar el projecte de llei Jaafari, que pretenia legalitzar la violència domèstica i el matrimoni infantil

Article publicat al número 460 publicación número 460 de la Directa