Treballa en el sector del cooperativisme per desenvolupar propostes d’empoderament i acompanyament en l’àmbit de la comunicació, la participació ciutadana o el disseny de polítiques públiques. Coautora del llibre Fer el salt: Cooperativisme i economia solidària (El grillo libertario, 2013) i sòcia treballadora de la Cooperativa Transversal.
Micaela Chalmeta, pionera del feminisme cooperativista, deia que “cooperar és assecar en les seues fonts el capitalisme dominador”. És fàcil treballar per assolir aquest objectiu en un sistema capitalista?
És difícil. Per exemple, quan ens plantegem quin preu posem al nostre treball, fem un càlcul de les hores que hi dedicarem, el cost que té per ser sostenible amb el medi ambient… Tot això ho encareix. Qui paga pel teu servei s’ho ha de creure. A més, per a ser una alternativa al capitalisme, hem de poder cobrir totes les necessitats de la població, i encara queda camí per a aconseguir-ho.
Tot i que un dels principals valors del cooperativisme és l’assemblearisme, creus que en la pràctica es generen jerarquies?
Si no tens consciència i ho treballes, sí. Com en qualsevol espai humà, hi ha privilegis. No venim del no-res. Nosaltres, a poc a poc, hem anat introduint mecanismes per a prendre’n consciència. Per exemple, no és el mateix el poder que té una persona que hi està des del principi que quan s’incorpora més tard.
Quina ha de ser la resposta col·lectiva?
Formar-nos i introduir mecanismes. Quan es va incorporar més gent a la nostra cooperativa, vam establir un dia de coordinació per explicar-nos el que feia cadascú. També s’ha d’intentar que la gent nova assumisca a poc a poc tasques i responsabilitats, que no siga un nucli reduït el que controla la part econòmica o estratègica. I hem d’evitar també que, de sobte, una persona s’ho vulga deixar perquè no se sent satisfeta.
Un altre principi és el de posar les persones al centre. Es posa a la pràctica? Ens falten aprenentatges?
Internament, en Transversal, sí que les tenim en compte. Introduïm espais per explicar com estem, en el treball o fora. Però què passa amb les cures externes? Si tenim criatures, persones majors, una col·lega que està malament… Ens hem de dotar d’una sèrie de mecanismes, com millorar permisos, excedències, no tenir en compte si és un familiar de primer o segon grau, etc.
Costa posar damunt la taula les desigualtats de gènere en la distribució de les tasques?
“Per tendència de socialització, les dones acabem fent tasques administratives, cures de l’espai i gestió emocional, mentre que els homes tenen la representació externa i la part més estratègica”
Costa. Per tendència de socialització, les dones acabem fent tasques administratives, cures de l’espai i gestió emocional, mentre que els homes tenen la representació externa i la part més estratègica. En la nostra, per sort, no passa, perquè hem repartit les tasques estructurals. Si en prens consciència i ho treballes, es pot fer, però no et pots relaxar.
Hi ha diversitat en les cooperatives?
No, ni en les cooperatives ni els moviments socials, els sindicats. Hi ha cooperatives que sí que intenten posar fi a això i atraure altres perfils. Per exemple, demanen parlar àrab en una oferta laboral; però és un altre tema pendent. Treballem al costat de l’oficina de vida independent, i ha fet que ens adonem de situacions discriminatòries. Anem a esmorzar i ens fixem que no poden entrar al bar perquè hi ha un graó. Si no ho tenim molt present, serem quatre blancs de classe mitjana fent coses.
Aleshores, s’està fent un cooperativisme per a tothom o només pot participar qui té un capital social, cultural, de temps
i econòmic de base?
El segon, totalment. Sé que s’està prenent consciència sobre això i s’estan fent moltes formacions i algunes accions incipients. S’anirà cap ací, però ara mateix no ho veig.
Com definiries les condicions laborals en el món cooperatiu? Ens autoexplotem?
Sí, totalment. Crec que s’ha de generar consciència de la necessitat d’apostar per aquest tipus d’iniciatives. Si pagues un poc més, és per algun motiu, i entre nosaltres no hem d’abaixar els preus. No només perquè vulguem cobrar un poc més, sinó per incloure tots aquests col·lectius que hem dit i ser una alternativa al capitalisme. Si erosionem les nostres condicions laborals, el cooperativisme juga al mateix joc que el capitalisme.
Hem d’aprendre a gestionar la diversitat de mirades?
“El cooperativisme i els nous moviments socials estan tendint més cap al treball en xarxa, i això no és només bo èticament, sinó molt més eficaç per a la transformació”
Sí, la diversitat és fonamental en tot, en el cooperativisme, en els moviments socials, etc. El cooperativisme i els nous moviments socials estan tendint més cap al treball en xarxa, i això no és només bo èticament, sinó molt més eficaç per a la transformació. De la diversitat de mirades i del conflicte també se n’aprén. S’ha d’entendre el conflicte com a una tensió evolutiva.
Quins reptes de futur tenim?
Arribar a altres sectors, perquè, si no, estem fent el mateix que el capitalisme. Imagina’t que el cooperativisme va molt bé, cobrem bé, tenim en compte les cures… Però que això haja sigut a força d’explotar a altres territoris no és coherent.
