Una de cada tres persones connectades a la xarxa mira porno. Potser tu has estat mirant porno, o la teva parella, criatura, el veí, ta mare. El fàcil accés al porno gratuït fa que, per força, avui sigui una font d’educació sexual. Per força i perquè l’educació sexual, com moltes altres educacions, al nostre territori ni és present ni se l’espera. Així que davant del desig pel descobriment del cos, de l’altri i d’una de les fonts de plaer més primàries de la humanitat… porno.
No us parlarem del porno gratuït dels tubes. Mostrarem porno que cerca qualitat, estètica, diversitat i la transformació de la nostra societat. Entrevistem quatre directores de primera –i diem directores, amb e de dones, i la coincidència no és casualitat– d’arreu: la sueca Erika Lust, establerta a Barcelona i abanderada del porno feminista; Irina Vega, de Xàbia, que des de fa quinze anys lidera el portal de porno de creadores alternatives AltPorn4U; Paulita Pappel, resident a Berlín i creadora de la plataforma amateur Lustery, i finalment la internacionalment reconeguda Vex Ashley, establerta al Regne Unit, fundadora de Four Chambers, una de les productores de films eròtics més estètiques i arriscades del panorama.
I comencem amb la frase clau de Lust: “Necessitem una anàlisi significativa de la manera com les dones, les BIPOC (negres, indígenes i persones de color) i les persones LGBTQ+ estan representades, no només en la pornografia, sinó en altres mitjans, com la literatura, el cinema o la televisió. El porno no és una entitat monolítica, sinó que reflecteix la nostra societat i mostra descaradament el neguit i la representació errònia del plaer i del consentiment”. Avui us convidem a veure un altre porno.
I si el porno fos ètic…
Coneixem roba ètica, banca ètica, comerç just. I el porno ètic està en boca de taules de cafè, llibres progres i multitud de cerques a internet. Què s’entén per porno ètic? Hi ha cap segell, etiqueta o certificat que demostri que el porno és ètic?
A AltPorn4U “ens autoetiquetem com a porno ètic com una manera de reafirmar que existeix un altre tipus de porno al convencional, que fem les coses bé”. Al manifest del web expliquen de manera molt concisa però sense entrar en profunditat que el seu porno és ètic, feminista; que el contingut és tècnicament i emocionalment de qualitat; que hi ha diversitat de cossos, gèneres, edats, o que el plaer de totes les actrius compta. Lust juga a una lliga similar: “Porno ètic significa que els performers són pagats justament, tractats amb dignitat i respecte, que no s’espera que participin en actes contra la seva voluntat i que la seva sexualitat és reconeguda com a diversa, una experiència individual”.
Al web Four Chambers es publica un relat minuciós dels drets i deures de les treballadores sexuals a les seves pel·lícules
I si el porno fos feminista…
Erika Lust és, entre les entrevistades, la més etiquetada com a feminista. Quan li demanem com ha evolucionat el seu porno (ha passat de fer pelis de “pizzero visibilitzat com a home guaperes folla amb noia rossa estupenda quan entrega la pizza i no es queda a dormir” a documentals en què demana a les performers de tot tipus d’edat, gènere, color de pell… com els agrada el sexe, què volen fer i què no, per passar a l’acció després), ens contesta que definitivament és una qüestió de dades: “El meu equip és un 90% femení i això ajuda a crear un altre ambient al set”. Les pel·lícules d’XConfessions i LustCinema són projectes col·laboratius on els desitjos i el consentiment de les performers són escoltats i respectats. Qualsevol escena de sexe ha de ser parlada amb anterioritat i consentida amb la performer. “La meva major responsabilitat és assegurar la salut mental, emocional i física de tots els actors”, tanca Lust.
Sembla que parlar-ne és clau. Paulita Pappel ens fa referència a la seva comunitat sex-positive a Berlín: “És la ciutat per excel·lència de l’exploració sexual des dels anys trenta fins avui. Moltes persones venen a Berlín escapant d’idiosincràsies religioses, conservadores i amb visions i actituds negatives respecte al sexe. La comunitat sex-positive és una comunitat informada sobre temes de sexualitat, tolerant, que promou la cultura del consens i del respecte, i que genera espais i esdeveniments relacionats amb el tema”, i d’aquí és d’on la creadora afirma que va néixer el portal de porno amateur feminista Lustery. Aquesta plataforma ofereix un espai a diferents parelles per mostrar el seu amor i luxúria a la resta del món. Les parelles poden oferir els seus vídeos porno, seguint una sèrie d’indicacions tècniques i de guió, a canvi d’un import que oscil·la els 400 i els 1.200 euros. El web cerca oferir porno amb emoció i intimitat vertadera a través d’amants reals.
Però hi volem aprofundir. Demanem a Irina Vega per una escena que hem vist al seu portal, on una parella heterosexual manté un coit sobre la taula d’una cuina. D’entrada, el prejudici ens diu que és porno mainstream. “A AltPorn4U busquem diversitat: diferents tipus de persones, estètiques, gèneres… Aquest vídeo en concret és de Carel i Ria, una parella de la República Dominicana, de les poques persones que produeixen porno dominicà, un país on el porno segueix sent un gran tabú. Graven amb molt bona qualitat i sempre dins del corrent de porno alternatiu. ‘Don’t need social approval’ (‘No necessito aprovació social’), resa un dels tatuatges que recorren el cos de Ria. Carel tampoc es queda curt; el seu cos està cobert de tinta. Això tampoc és gaire habitual en el porno convencional, que no vol veure tatuatges a les seves produccions”, ens detalla Vega.
I si el porno fos artístic…
Vex va començar el projecte Four Chambers el 2011: “Treballava com a webcammer i model porno alternatiu mentre estudiava a la universitat. Tot va començar com una passió: volia veure si podia posar el focus en treballar conceptes de forma estètica en films amb sexe explícit, tal com estava fent en els meus projectes artístics. Volia fer del porno un mitjà creatiu, basat en un ethos propi. La resposta va ser increïble i en sis anys tot va créixer com mai m’havia imaginat”.
Ashley opina que tot aquest “altre porno” ha estat possible perquè “les xarxes socials han donat accés a la gent a una percepció més completa de les treballadores del porno, com a persones més enllà de les seves actuacions. Cada vegada més, la gent vol saber d’on ve el porno, qui el fa i el benestar de les persones involucrades. Paral·lelament hi ha la qüestió de la representació: la indústria del porno s’ha descentralitzat i ara més que mai està en mans de creadores petites i independents que fan contingut propi. No hi ha un agent o una productora decidint què és marquetinguià. Veiem una gran representació de la naturalesa complexa i expansiva del sexe, encara que tenim un llarg camí per recórrer, donat que la prevalença dels tubes prioritza un tipus de contingut molt limitat i estereotipat”.
“La meva major responsabilitat és assegurar la salut mental, emocional i física de tots els actors”, assevera Erika Lust
I si el porno és ètic, feminista i artístic, potser no és porno, sinó cinema? Erika Lust somnia en el dia en què “el porno s’estreni en l’entorn del cinema, veient les meves pel·lícules i les d’altres directors alternatius projectades als principals cinemes i rebent crítiques dels crítics de cinema”. Fem unes crispetes abans de veure la pel·lícula sexual de la nostra vida?
