Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sis mirades als reptes socials i nacionals per la Diada de Mallorca

Amb motiu de la manifestació d'aquest dilluns 30 de desembre per celebrar la Diada de Mallorca, la 'Directa' recull sis mirades sobre la situació actual de Mallorca, la valoració dels darrers anys de pacte al Govern i els reptes de futur

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Pere Perelló, Iñaki Aicart, Alma Vives, Nofre Fullana, Margalida Mestre i Marusia López / Arxiu

Els encontres reivindicatius anuals ineludibles de les mallorquines no són més de tres. D’aquestes trobades, l’única endèmica, exclusiva d’aquest bocí de terra al mig del mar, és la manifestació de la Diada de Mallorca. El dia gran de Mallorca serveix de revetlla de la festa de l’Estendard, on es commemora l’entrada del rei Jaume I el darrer dia de l’any 1229 a Madina Mayurqa -nom que rebia l’actual ciutat de Palma en la seva etapa musulmana- i per tant l’entrada de Mallorca, i posteriorment de les Illes, a la confederació de regnes de la Corona d’Aragó. Aquesta data no ha escapat de crítiques pel fet de celebrar un esdeveniment bèl·lic especialment sagnant. Amb motiu de la manifestació d’aquest dilluns per celebrar la Diada de Mallorca, la Directa ha demanat sobre la situació actual de les sobiranies a Mallorca, la valoració dels darrers anys de pacte al Govern Balear entre PSIB, MÉS i Podem i els reptes de futur a sis persones representatives de diversos àmbits professionals i activistes d’arreu de l’Illa.

 

IÑAKI AICART Membre de l’Assemblea de Docents

“Els partits anomenats d’esquerres i els seus acords pel canvi van sembrar la desmobilització”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a les Balears?

Decisions com la de construir l’autopista de Campos o projectes com el d’ampliar l’aeroport, la promoció turística, el problema amb l’habitatge i etc. ens recorden que a les Balears la sobirania política no existeix. La política està al servei d’interessos econòmics de determinades persones i grups empresarials. Patim una forta dependència energètica de l’exterior amb una taxa de producció de renovables mínima i amb un sistema energètic poc descentralitzat. Quant a l’alimentació, també hi ha una forta dependència del que arriba d’altres terres a la vegada que existeix l’entrebanc de la dificultat d’accés a la terra per posar en marxa projectes agraris. La terra ha passat de ser bressol d’aliments a gallina d’ous d’or a través d’usos turístics i processos especulatius. La mateixa especulació que posa en dubte el dret a l’habitatge amb una escalada de preus insuportable. Un habitatge al qual és difícil fer front per la pèrdua de poder adquisitiu que ha experimentat la població i per la precarietat laboral en què viuen immerses les classes populars. La sanitat i l’educació es mantenen al ralentí. Llistes d’espera i manca de recursos; aules massificades i falta d’infraestructures… La violència masclista també ens recorda que en això, les coses haurien de ser ben diferents: assassinats, violacions o maltractaments són lectura habitual a les pàgines dels diaris.
El tema lingüístic també pot formar part d’aquesta radiografia. Hi ha un retrocés tant en l’ús com en el coneixement del català respecte a dècades passades.


Com valores aquests quatre anys de “pacte d’esquerra” a les Illes?

El pacte d’esquerres es va conformar després d’una legislatura, la del govern Bauzà, amb una forta mobilització social contra unes polítiques i unes retallades que havien crispat molt l’ambient. Els partits anomenats d’esquerres i els seus acords pel canvi van sembrar la desmobilització. Ara hi ha moviments socials organitzats però que són molt ignorats des del poder. A més, més enllà de les grans mobilitzacions feministes, hi ha hagut convocatòries que si haguessin estat fetes en temps del PP, haurien estat molt massives i ara hi poden participar centenars o milers de persones, però milers de persones més es queden a casa perquè ara no és el moment. Dos exemples són la marxa contra l’autopista de Campos a Llucmajor i la manifestació que posava en qüestió el model turístic, totes dues el 2018. Quant als fets, no es pot negar que en alguns aspectes va haver-hi canvis. Per exemple, en educació es va acabar amb el clima inquisitorial del Govern anterior, es va millorar en temes com les substitucions (sense arribar-ne al que es demanava)… Però no s’ha complit en altres assumptes cabdals com la construcció de noves escoles i instituts, el finançament està per davall de la mitjana estatal, existeixen ràtios il·legals, no s’ha fet front a la problemàtica de les escoles segregades a Palma… M’arriben missatges semblants des d’altres lluites socials que treballen pel medi ambient, la defensa del territori, l’habitatge, la llengua… La meva valoració és que la desmobilització ha afeblit algunes lluites socials, impedint que aquestes hagin estat més influents.


Quins reptes de futur es tenen com a poble?

Tenim tants de reptes al davant que caldria fer un treball més extens per donar resposta a la pregunta. Un d’aquests podria ser saber explicar i visibilitzar millor la substitució cultural i lingüística que s’està donant sense caure en victimismes. Al contrari. S’ha de saber prestigiar la nostra llengua per assegurar i augmentar l’ús social. Més enllà d’ideologies, hem de saber transmetre la importància dels moviments socials per aconseguir que no siguin valorats simplement com un instrument útil pel desgast quan governa la dreta i una puça molesta quan governa l’esquerra. No ha d’anar d’això. Cal saber transmetre la necessitat i la importància dels moviments socials per ells mateixos com a gèrmens del canvi social, més enllà de les polítiques de torn. Aquesta passa és necessària per poder reorganitzar-nos socialment en el plànol de les sobiranies. Amb un sistema polític que no està al servei dels interessos i les necessitats del poble, el que fa falta és que el poble s’organitzi i construeixi els mateixos mitjans per anar guanyant cotes de sobiranies. Per això, també és necessari anar recuperant l’economia i la proposta de l’economia solidària és quelcom a tenir en compte. Una proposta per una nova economia i per un nou model social ha de servir per desterrar el sistema patriarcal i per incloure les cures des de la base de tot. D’igual manera ha de passar amb tot allò relacionat amb l’emergència climàtica.

 

MARGALIDA MESTRE Doctora en Geografia

“Se segueix sent còmplice d’un sistema no transformador en el qual no es toquen qüestions de fons”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a Mallorca?

La qualificaria de bona, encara que crec que li costa tenir moments esplèndids. Com a moment esplèndid qualific la mobilització contra el TIL. Pens que costa arribar a aquests moments extraordinaris perquè quan va començar a governar l’esquerra molts van guardar la samarreta verda a l’armari i ens vam relaxar, perquè de certa manera governaven els nostres. Qui diu samarreta verda diu moltes altres reivindicacions que puguin venir d’aquests espais de reivindicació de drets socials i sobirania. No podem deixar d’estar actius perquè la dinàmica del sistema que ens regeix no ens beneficia, sinó que tot el contrari. No guardar les samarretes és important per reforçar les tendències de progrés i canvi dins el propi sistema


Com valores aquests quatre anys de “pacte d’esquerra”?

Les valor positivament, quan pens que si no estaríem pitjor. Ara bé, quan al Parlament PSIB, Podem i VOX es posen d’acord en mantenir un plus pels càrrecs que tenen residència fora de les Illes podem veure que alguna cosa del pacte no funciona. De l’autopista no cal ni que en xerrem… és una política més d’aquest sistema continuista. Crec que en certa manera se segueix sent còmplice d’un sistema no transformador en el qual no es toquen qüestions de fons, no es volen atacar els problemes d’arrel. No es pot generalitzar, però entenc que, per exemple en l’habitatge, el pacte no ho aborda en el conjunt. Està molt bé donar ajudes si, a mitjà i llarg termini, es té l’objectiu de fer una gestió de l’habitatge perquè tothom hi pugui tenir accés. A curt termini les ajudes són útils però a la llarga s’han de fer polítiques pel dret universal de l’habitatge.


Quins reptes de futur es tenen com a poble?

“El principal repte és treballar al carrer, treballar la presa de consciència de classe, fer moviments reivindicatius, aprofundir en la cultura popular i compartir iniciatives i reflexions”

Per mi el principal repte és treballar al carrer, treballar la presa de consciència de classe, fer moviments reivindicatius, aprofundir en la cultura popular i compartir iniciatives i reflexions. No podem quedar-nos a casa, hem d’ajuntar-nos i fer poble. Pens que si aconseguim tenir els carrers actius, hi haurà una conseqüència directa a les urnes. Hem de generar aquest poder transformador al carrer, i segur que després arribarà a les institucions.

 

PERE PERELLÓ Escriptor i poeta

“L’impacte del turisme sobre les sobiranies ha estat i és devastador”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a Mallorca?

El projecte franquista de transformació de Mallorca en una colònia turística es troba en un estat molt avançat, possiblement fins al punt d’haver superat el punt de no retorn. El cultiu sostingut d’una de les indústries extractives més nocives que existeixen, la indústria turística, gairebé s’ha consumat com a monocultiu i ara mateix parasita la majoria d’activitats econòmiques, socials i culturals de l’illa. La turistització també implica que una gran part de la població tingui un caràcter flotant que no assoleix a crear cap vincle rellevant amb el territori, ja sigui gent que ve a treballar i a ser explotada de manera temporal, o turistes que tot just vénen a consumir. L’impacte de tot això sobre les sobiranies ha estat i és devastador, des de la sobirania alimentària, passant per la sobirania habitacional o la cultural. Actualment, gairebé podríem dir que a Mallorca el que no té valor turístic no té valor ni rendibilitat, des de sembrar una patata, un mercat popular, una botiga o un esdeveniment cultural. Aquesta dependència del valor turístic, a més, ha provocat una híper-inflació de la vida que unida a la precarietat heretada d’aquell cop d’estat del capital que ens veneren com a “crisi”, ha tingut un impacte nociu sobre la població: els tres-cents desnonaments mensuals, al paradís dels hotels i el lloguer vacacional, és una xifra que per si sola ja ho diu tot. Es tracta d’una alienació radical de tota l’existència a l’illa, adreçada en darrer terme a l’expropiació del territori per part de les classes opulentes globals i a l’acumulació per despossessió de les classes treballadores. Tot aquest entramat està avalat per les institucions autonòmiques, les de l’Estat i les europees. L’altra cara del procés de colonització és el projecte borbònic d’extermini de la cultura catalana de Mallorca. Les transformacions i fluctuacions demogràfiques, la inexistència o ineficiència històrica de mecanismes institucionals, socials i culturals d’integració, la folklorització turística de la cultura, entre altres factors, fan preveure que en aquest punt potser també hem superat un punt de no retorn i, de no haver-hi una sacsejada grossa, és possible que d’aquí a unes dècades la llengua catalana sigui anecdòtica o un anacronisme al territori.


Com valores aquests quatre anys de “pacte d’esquerra” a les Illes Balears?

“L’extractivisme turístic ha avançat com mai mentre la situació de precarietat de la gent, lluny de revertir, es consolida”

Pacte d’esquerra? Diguem-ne més bé pacte de simulació. Si gratam més enllà de retòriques florides, tarannàs i declaracions d’intencions, en la majoria de qüestions que afecten la vivència quotidiana de la gent no es palesa gran diferència entre el Pacte i el govern del PP de Bauzà. L’extractivisme turístic ha avançat com mai mentre la situació de precarietat de la gent, lluny de revertir, es consolida. En les qüestions que suposaren la tomba de Bauzà, com l’educació pública o el TIL, a efectes pràctics el tarannà no ha estat tan diferent i el retrocés o inacció en matèria de política lingüística ha estat flagrant. Aquest pacte fa autopistes com les que feia el PP, inverteix quantitats ingents de diners en promoció turística i és el mateix pacte que davant la fallida de Thomas Cook corre per a rescatar els hotelers mentre és incapaç d’oferir alternatives dignes d’habitatge a famílies desnonades. També és el pacte que braveja que “vol acollir” mentre fa oïdes sordes a les caceres per “terra, mar i aire” per part de la Guàrdia civil de les persones que arriben amb pasteres a l’illa. És el pacte que crea un Institut d’Indústries Culturals i inverteix milions d’euros en fundacions que instrumentalitzen la cultura per a la indústria turística, mentre calla quan la policia local de Palma identifica i intimida la gent que es reuneix en un parc per a fer “batalles de galls” de rap. Gestions de govern com les duites a terme per aquest pacte, sota la bandera de l’esquerra, són perillosíssimes. Per una banda tenen el ja sabut i previsible efecte desmobilitzador, però que en aquest cas fins i tot ha tingut episodis de confrontació directa, descrèdit, difamació i fins i tot criminalització dels moviments socials per part de representants institucionals. Tenim joves d’Arran que enfronten penes de presó per una protesta pacífica contra el turisme i els representants del pacte d’esquerra en comptes d’estar del costat dels joves, correren a treure llustre a les sabates dels capitosts de la indústria turística. Quan sota la bandera d’esquerra es reprodueixen i normalitzen les polítiques pròpies de la dreta, l’efecte encara és molt més perjudicial, car contribueixen a la consolidació del relat que allò que hi ha és l’únic possible i que no hi ha alternativa més enllà de la gestió de la cosa pública amb més o menys amabilitat. Una esquerra que no aprofita la gestió de les institucions de govern per fer patents les limitacions d’aquestes i encoratjar i acompanyar la gent en un procés de transformació radical no mereix ser anomenat d’esquerra. I a Mallorca, ara mateix, en la situació d’emergència a tants nivells que vivim, un govern com aquest que tenim és, per dir-ho grollerament, com tractar-se amb paracetamol un càncer en avançat estat de metàstasi.


Quins reptes de futur es tenen com a poble?

A Mallorca, possiblement, el principal repte de futur que tenim com a poble és reconèixer-nos com a tal, i fer-ho d’una manera desacomplexada i alhora oberta a la multiplicitat de vivències i cultures que conviuen al territori. L’equació identitat-cultura-territori ha estat superada, per a bé o per a mal. El vell sobiranisme identitari, centrat en el “Madrid ens roba” ja no serveix. Sota aquest paradigma, els mallorquins ja no podem aspirar a ser res més que una minoria ètnica altament exposada a l’extinció. Això no significa renunciar al que moltes persones seguim experimentant com a identitat, significa que l’estratègia política per a garantir la nostra supervivència implica obrir-nos al ventall de lluites per totes les sobiranies que suara estan amenaçades a Mallorca. La confluència de lluites al carrer genera empaties imprevistes. És a carrer, lluitant junts contra un desnonament, per exemple, que la persona “forastera” o l’immigrant deixen de ser vista com a un instrument de colonització, o que el mallorquí deixa de ser vist com l’explotador (de la dona que el cuida o li fa neta la casa, del treballador a l’hotel…). L’empatia genera respecte, i el respecte, reconeixement. En aquest sentit, reconèixer-nos com a poble exigeix prendre consciència dels perills que enfrontem nosaltres, però també les nostres veïnades, i ser capaces d’obrir un espai de lluites compartides i solidàries que, al cap i a la fi, ens acabarà desvetllant la dimensió estructural de tot plegat alhora que ens basteix com a poble en la diversitat, el respecte i el reconeixement recíproc. En relació amb aquests reptes, la millor actitud que podem esperar de les institucions i partits que es diuen d’esquerra, ara per ara, és el de no tenir por de molestar als qui veritablement tallen el bacallà, no contribuir a la criminalització de les lluites, no pervertir relats amb fins electoralistes i no dissimular a través de la propaganda els límits estructurals de les institucions del Règim de la Restauració Borbònica del 78 per a satisfer els drets i les necessitats del poble.

 

MARUSIA LÓPEZ Feminista originària de Mèxic

“Quan l’esquerra en el govern cau en la simulació, la falta de coherència i humilitat, la dreta suma vots”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a Mallorca?

Fa quatre anys que visc aquí i no és fàcil entendre la complexitat del context de Mallorca i les diferents Illes Balears, la seva situació dins dels Països Catalans i la idea mateixa d’autodeterminació. Entre altres coses perquè hi ha poques possibilitats per a les persones migrades de conèixer, entendre i fer pròpia la història, la llengua i la cultura d’aquest territori. No obstant això, quan pots vincular-te amb els qui t’expliquen la repressió que les seves famílies van viure durant la guerra i la dictadura, quan coneixes els actes quotidians de menyspreu a la llengua i la cultura pròpies i t’expliquen com ha estat depredat el territori a través de la imposició de polítiques amb lògica colonial, pots sentir el greuge i entendre la voluntat d’autodeterminació. Tant de bo que aquest acostament humà fos una cosa molt més accessible per als milers de persones que arribem d’Abya Yala [Amèrica Llatina], un territori que sap bé de colonització, d’espoli del territori, d’humiliació de les seves llengües i les seves cultures. Aquest saber podria agermanar-se i enfortir la lluita per l’autodeterminació. Respecte als drets socials el que vaig trobar aquí no és molt diferent del que es viu a Mèxic i altres països sotmesos al capitalisme voraç. La destrucció del territori per part de l’economia turística té la mateixa lògica que l’extractivisme: despullar a les persones dels seus llocs de vida, contaminar els béns naturals i precaritzar les condicions de treball. El turisme a més folkloritza i empobreix la cultura, convertint cada lloc en una postal. Quan l’activista maia Lolita Chávez va visitar per primera vegada Mallorca li va doldre veure com la mar i la muntanya eren devorats pel ciment i ens va convocar a aprendre de les lluites per la defensa del territori dels pobles originaris, la seva visió oposada al mal anomenat desenvolupament i la seva aposta per restituir l’equilibri de la Xarxa de la Vida i construir comunitats de cura mútua. De totes les formes de despulla que enfronten les Illes Balears una que és particularment dura és la dels desnonaments. Es fa fora la gent de les seves cases moltes vegades amb operatius policials violents i sense alternatives per a exercir el dret fonamental a l’habitatge. Les immobiliàries actuen com a màfies, amenacen i denigren a les inquilines imposant les seves regles criminals. El centre de Palma es va quedant sense nens i nenes, sense veïnes que conversin als carrers, sense locals de productes bàsics, sense vida. L’angoixa i la desesperació de tantes famílies i persones que estan desnonant, hauria de tocar la nostra humanitat en el més profund i activar-nos més. Activar-nos per a sumar-nos a la lluita de col·lectius com Stop Desnonaments i activar a les persones d’esquerra que estan en les institucions perquè emprenguin accions radicals i tinguin més responsabilitat i empatia amb els qui són despullades d’allò més fonamental.


Com valores aquests quatre anys de pacte d’esquerra a les Illes Balears?

“Hi ha poques possibilitats per a les persones migrades de conèixer, entendre i fer pròpia la història, la llengua i la cultura d’aquest territori”

Si bé es tracta de contextos molt diferents, he observat a Mallorca desafiaments similars al que s’enfronten les forces d’esquerra a Mèxic i altres països llatinoamericans quan han arribat a les institucions. Les esquerres arriben al poder gràcies al fet que la ciutadania del carrer i els moviments socials aconsegueixen expressar en les urnes la urgència de canvis de fons que restitueixin drets fonamentals. Són resultat de dècades de lluites, moltes de les quals van costar la vida de persones que es van atrevir a desafiar a les elits en el poder. Quan aconsegueixen arribar al govern les expectatives sempre són molt altes perquè les necessitats i les lluites que van fer possible aquest triomf també ho són. No obstant això, en diversos governs d’esquerra podem veure com la desil·lusió arriba ràpidament i la desconnexió amb els moviments socials i les persones dels sectors més marginats es converteix en una esquerda que afebleix la seva força i legitimitat. Les causes d’això varien de lloc en lloc però tenen com a comú denominador que el fet bàsic que els canvis que es prometen no arriben i poques vegades es té la humilitat per a reconèixer-ho. No arriben perquè el marge real d’acció dels qui entren en les institucions és mínim en una estructura feta per a afavorir interessos privats i no drets socials, perquè les esquerres partidàries deixen de construir estratègicament amb els moviments i el poder expressat als carrers i les accions de resistència, i perquè al final sembla que, no obstant això les bones intencions, quan s’arriba al govern s’oblida que només era un mitjà, una parada tàctica en l’aposta per erradicar les estructures d’opressió. Quan l’esquerra en el govern cau en la simulació, la falta de coherència i humilitat, la dreta suma vots i el risc de reculada és molt gran.


Quins reptes de futur tenim com a poble?

Les Illes Balears són territoris petits en els quals conflueix una enorme diversitat. Aquesta diversitat podria ser la llavor d’una societat que es construeixi en la inclusió, en la riquesa de les cultures diferents que aquí es troben i la justícia social. Davant un capitalisme extractiu que està destruint la possibilitat mateixa de futur, davant la imposició d’una lògica social basada en el racisme, la misogínia i la negació sistemàtica de la llengua, la cultura i la història pròpia, hauríem d’apostar de forma molt més consistent per la construcció de comunitats que s’organitzin per a la resistència, per a la confrontació amb el poder i alhora, per al suport mutu, per a resoldre les necessitats bàsiques, per a celebrar la diversitat i aprendre d’ella. A Abya Yala moltes comunitats indígenes han optat per l’autogovern i l’organització autònoma, unes altres estan resistint i expulsant dels seus territoris a les empreses extractives. A Xile, l’Equador, Haití o Colòmbia centenars de milers de persones sostenen protestes als carrers que no pararan fins que s’aconsegueixin canvis de fons. Aquí està el futur perquè la despulla i la violació sistemàtica de drets va començar molt de temps abans, perquè la gent té un profund dolor i cansament per tants segles de violència, desigualtat, dominació i menyspreu colonial. A poc a poc, comunitat en comunitat, plaça per plaça, s’estan construint respostes fora dels límits de les institucions de l’Estat, noves formes d’organització social que no depenguin de governs emmanillats per les elits. Les dones i els feminismes diversos estan moltes vegades al capdavant d’aquests processos de canvi, desafiant així el patriarcat enquistat en tota l’estructura social. La lluita a les urnes i dins les institucions caldrà seguir fent-la però no és aquí, des de la meva perspectiva, on es gestaran les transformacions sistèmiques. Els qui venim del sud ho sabem i podem aportar aquest saber mentre que aprenem de lloc al qual hem arribat, de la seva llengua i la seva història d’acció política. Així, aprenent dels pobles espoliats i les seves resistències, teixint comunitats solidàries i protegint-nos col·lectivament dels abusos del poder, les Illes Balears i tots els pobles del món tenen una esperança de futur.

 

NOFRE FULLANA Ambientòleg vinculat a moviments agroecològics

“No som conscients de l’impacte que té l’abandonament de foravila, a escala cultural i ecològica”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a Mallorca?

Crec que ens trobam en un moment d’impàs, ja que s’està posant en dubte alguns drets que fins ara eren indiscutibles. Això és perillós, per una banda, per l’ascens de l’extrema dreta i la privatització (silenciada) dels recursos naturals arreu del món. Però per altra banda, veig aquesta situació com una oportunitat per deixar en evidència algunes estructures d’estat que fa estona que han deixat d’estar al servei de la gent, el que ens hauria de dur a una reflexió i replantejament de la sobirania, entesa des de tots els punts de vista. Una de les principals sobiranies d’un país és l’alimentària, i encara avui en dia, per exemple, no sabem quin règim alimentari volem per a la nostra illa: depenem gairebé per complet de l’exterior i els pagesos continuen sobrevivint com poden. Mentre l’administració se centra a gestionar ajudes, els moviments socials han de jugar i juguen un paper cabdal per donar cobertura a les necessitats d’un sector primari que hauria de ser la base per fer polítiques territorials de país. Em fa la impressió que no som conscients de l’impacte que té l’abandonament de foravila, a escala cultural i ecològica.


Com valores aquests quatre anys de “pacte d’esquerra”?

Des del punt de vista agrari, opín que s’han fet avanços destacables. La modificació de la Llei agrària, que fins aleshores havia estat una llei urbanística, va permetre incorporar l’agricultura ecològica com un sector estratègic. Dóna protagonisme a les varietats locals, reserva el dret d’aplicar moratòries de sembra de transgènics i es fomenta la venda directa. Crec que les ZAVA (zones d’alt valor agrari) també eren necessàries, per limitar determinades actuacions. La creació de les ajudes per al manteniment del paisatge agrari és, també, una passa per al reconeixement dels serveis ambientals que ens atorga l’agricultura tradicional de policultiu amb ramaderia extensiva. Hauríem de tenir clar que foravila no només produeix aliments, sinó que mantenen un agroecosistema, recursos en bon estat, una biodiversitat… i que fins ara, aquesta tasca es duia a terme de forma gratuïta per part de famílies pageses. El pressupost per a aquesta ajuda no hauria de ser un percentatge minoritari de l’impost de turisme sostenible sinó més aviat hauria de ser el majoritari. La Xylella ha estat un repte que s’ha gestionat bé de cara a fora però he trobat a faltar una visió més integral del problema, una mostra que no tenim un full de ruta clar i que les polítiques públiques es fan a cop de legislatura.


Quins reptes de futur es tenen com a poble?

“Hauríem de tenir clar que foravila no només produeix aliments, sinó que mantenen un agroecosistema, recursos en bon estat, una biodiversitat…”

Primer, hauríem de ser capaços d’estimar-nos una mica més. Ens manca valentia en determinats moments i claredat d’idees per definir la Mallorca que volem. Aquesta mollor és present als partits i malauradament està arribant als moviments socials, no sé si per idiosincràsia o perquè forma part d’aquest impàs que vivim com a societat. En un escenari de canvi climàtic i desigualtats socials creixents, la cooperació entre persones i agents socials s’hauria de fer cada vegada més necessària. Xerr de producció agrícola, de comercialització conjunta, de conservació del territori, de cultura, però també de la relació que tenim amb el turisme. Els reptes que tenim a escala local no són pocs i requeriran nous compromisos i maneres de fer. Crec que el municipalisme hi té molt a dir en tot això a través de les bioregions.

 

ALMA VIVES Activista d’Stop Desnonaments Mallorca

“S’estan aplicant polítiques de dretes, com la venda d’habitatges públics i la retallada de drets socials.”


Quina creus que és la salut de les sobiranies, drets socials i nacionals a Mallorca?

La salut dels drets socials està en estat crític però es manté gràcies a les mobilitzacions dels moviments socials i les persones, com les Pensionistes del País Basc o les mobilitzacions a Catalunya. Sentències dolentes, com la de la manada o en Junqueras, han fet un gir gràcies a la mobilització.


Com valores aquests quatre anys de pacte d’esquerra?

Decepcionant. Ja que estan aplicant polítiques de dretes, com la venda d’habitatges públics i la retallada de drets socials. El dret de manifestació s’està perdent, ja que encara que comuniquis una concentració a delegació de govern, la policia ve diverses hores abans d’un desnonament i ens treu per la força del lloc on ens estam concentrant legalment. És el que ens va succeir al desnonament d’Oscar i la seva família el passat 10 de desembre.


Quins reptes de futur tenim com a poble?

El repte és tombar el règim del 78, aconseguir una democràcia de veritat. També que el sistema de protecció cap a les dones funcioni, i amb tema de l’habitatge que hi hagi un govern valent que s’atreveixi a regular els preus. Del que estic segura és que tot això només es pot aconseguir si la gent ens mobilitzam.