pah

El veïnat del bloc del carrer Aragó 477 assegura que és fals que hi hagi problemes estructurals tal com afirma l'empresa propietària Norvet, que estaria destruint l'interior d'alguns pisos sense la corresponent llicència d'obres

Les veïnes de l'edifici del carrer Aragó 477, en mans de l'empresa inversora Norvet, van patir un sobresalt ahir al matí, un dia després que la PAH recuperés sis habitatges. De sobte, van començar a sentir-se uns forts cops que fins i tot van provocar una esquerda a un habitatge contigu. Segons denuncia el veïnat, hi havia operaris colpejant amb masses i pics els pisos buits.

Administrada per l'empresari d'origen israelià Alon Ozer Yunger, la societat té deu blocs sencers a Barcelona, segons el registre de la propietat. Està expulsant les veïnes per reformar els pisos i vendre'ls

A l'edifici del carrer Aragó 477, una bona part del veïnat ja ha estat expulsat. Des de que l'empresa Norvet va adquirir el bloc, s'han deixat de renovar els contractes de lloguer, un modus operandi que segueixen fil per randa les societats inversores que estan fent negoci amb l'habitatge a la ciutat de Barcelona. Però avui la PAH ha recuperat set habitatges, per a set famílies amb sis menors d'edat, a qui, denuncia, “l'Ajuntament, per la seva burocràcia, no ha donat una resposta”.

L'acte ha servit per presentar l'organització i posar sobre la taula la falta d'habitatge a Santa Maria de Palautordera. L'acció ha aplegat prop de 70 persones i ha donat a conèixer les mancances de lloguer que s'estenen a arreu del territori català

"Cada vegada teníem més amics que no trobaven un pis de lloguer, havien de marxar del poble i vam conèixer l'ocupació d'un bloc de pisos sencer, així que vam veure que havíem d'impulsar alguna cosa". Oriol Hernàndez, portaveu de l'Assemblea per l'Habitatge Digne de Palautordera, argumenta així la necessitat de crear una entitat destinada a donar resposta als problemes d'habitatge del municipi.

L'habitatge on vivia al barri de Sants no té cèdula d'habitabilitat perquè està registrat com a local, una circumstància que no li permet accedir a una alternativa habitacional per a famílies en situació de vulnerabilitat

Cap a les 11 del matí, els Mossos d'Esquadra han esbotzat la porta de casa l'Antonio al carrer Moianès 12 del barri de Sants de Barcelona. S'ha quedat al carrer amb el seu fill de set anys. Amb menys de 500 euros d'ingressos mensuals no ha pogut continuar pagant un lloguer de 460 i, després de dos intents anteriors, avui l'han desnonat.

Arquitecta i urbanista

Amb l’èmfasi que la caracteritza, Raquel Rolnik no es va cansar de repetir-ho quan era relatora especial per a un habitatge adequat de les Nacions Unides: “L’habitatge ha passat de complir una funció social a convertir-se en una mercaderia per acabar sent un actiu financer”. En aquesta ocasió, l’arquitecta i urbanista ha tornat a Barcelona per participar en una conferència organitzada pel CCCB sota el títol Les ciutats, en mans de les finances globals.

Hanane Souiki va arribar a firmar el contracte d'arres d'un pis, però finalment la Generalitat va exercir el dret de tanteig i retracte. En situació de vulnerabilitat després de separar-se, va haver d'ocupar-lo i l'Agència de l'Habitatge la va denunciar

Semblava que, per fi, Hanane Souiki, el seu marit i les dues criatures tindrien un pis en condicions quan el 13 de novembre del 2015 van signar amb el BBVA el contracte d'arres per valor de 5.000 euros. Havien aconseguit que l'entitat acceptés vendre'ls un habitatge a Barberà del Vallès per 50.000 euros, que pagarien a través d'una hipoteca. Però després de cinc mesos, el banc va comunicar a la família que, finalment, la Generalitat havia exercit el dret a tanteig i retracte, que estableix la Llei 1/2015, amb motiu del qual es quedava el pis.

L'immoble era propietat de l'asseguradora Caja Hispana de Previsión (Cahispa), i quan aquesta empresa va fer fallida la finca va passar a mans de CaixaBank

Una setantena de persones s'han concentrat des de les vuit i mitja del matí davant l'edifici del carrer Villarroel 102 de Barcelona. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) havia llançat una convocatòria per fer front al desnonament previst que afecta set famílies amb nou menors. Finalment, passades les deu i mitja, ha quedat suspès. La comitiva judicial, dos representants de l'entitat bancària i de la seva filial immobiliària Building Center i dos membres de l'Ajuntament de Barcelona han acordat la suspensió, sense nova data per ara.

Entrevistem Irene Sabaté, una de les portaveus del Sindicat de Llogaters de Barcelona, que es presenta avui a la tarda al Casinet d'Hostafrancs

El preu dels lloguers s'ha disparat, especialment a la ciutat de Barcelona: un 20% en només dos anys. En silenci fins fa ben poc, una gran part del veïnat s'ha vist forçat a abandonar els seus barris. Són desnonaments invisibles. Per fer-los visibles i combatre'ls, han sorgit plataformes veïnals, organitzacions d'inquilines i avui es presenta el primer sindicat de llogateres dels Països Catalans. Conversem amb Irene Sabaté, investigadora en habitatge i una de les portaveus del Sindicat.

Després de l'expulsió una quinzena d'activistes han ocupat el vestíbul del consistori, governat pel PSC. Allà, han reclamat que s'atorgui un habitatge en règim de lloguer social a la persona afectada per l'actuació policial

Torna la contundència al conflicte de l'habitatge. Policies locals i mossos d'esquadra de Sant Adrià de Besòs han executat per la força el desnonament de la Nadia, una veïna que residia des de fa tres anys a un pis del número 34 del carrer Mare de Déu del Carme. L'immoble forma part d'una promoció d'habitatges de protecció oficial construïts durant els anys 90 i es troben a pocs metres de la comissaria de la policia local.

'La Directa' revela el nom d'una desena d'empreses que estan comprant blocs sencers amb llogateres a l’àrea metropolitana de Barcelona. El marge de negoci és tan gran com la desprotecció de les inquilines, que s'organitzen per no ser expulsades

Vauras Investment, Norvet Negotial, Elix Delta, Varia, Optimum RE Spain o MkPremium. La majoria són noms desconeguts i pocs exhibeixen rètols al carrer o es publiciten als mitjans de comunicació. Operen sigil·losament, però estan generant un degoteig de desnonaments invisibles. Rastregen –directament o a través d’altres empreses– els immobles de l’àrea metropolitana de Barcelona i, quan localitzen una oportunitat de negoci, els compren amb les inquilines a dins. Ho diuen elles mateixes: “Generem valor i venem”.

Pàgines

Subscriure a pah