Bruno Ávarez reconeix que, arran del primer viatge que va fer als Balcans des d’Atenes, on residia, fa nou anys, va quedar totalment enganxat a la causa de la defensa de les persones en trànsit migratori. Després de parlar amb la seva família, va decidir dedicar-s’hi a temps complert: durant tres anys va fer-ho com a activista, fins que en fa cinc van poder professionalitzar part de l’estructura de l’organització. “El projecte es diu No Name Kitchen [Cuina sense nom, en anglès] perquè el primer dia que ens vam posar a cuinar allí, el col·lega que va venir d’Atenes, que era un professional dels fogons, va plantejar com ens dèiem. Com que no hi havia nom pensat, vam posar la paret “No Name Kitchen”. Va sorgir com una cosa molt puntual, d’una necessitat molt clara de donar un plat de menjar calent a les persones que eren allí. L’ajuda estava prohibida, vam haver d’entrar al país fent veure que hi anàvem d’Erasmus”, explica.
El projecte de la cuina sense nom va anar evolucionant amb els moviments de les persones que van conèixer i també amb les seves necessitats. El maig del 2017 es va produir el desallotjament de la cuina de Belgrad i les persones que atenia No Name Kitchen es van traslladar a diferents camps de refugiades a Sid, a la frontera entre Sèrbia i Croàcia. L’equip va anar cap allà. “En aquell moment hi havia entre 150 i 200 persones, i vam fer una rèplica del que fèiem a Belgrad, però una mica més estructurats. Llavors servíem esmorzars, fèiem sopars, vam començar a oferir dutxes, i a repartir mantes”, detalla l’activista. Però a banda de la part més assistencialista, l’organització també va desenvolupar una línia de treball més política i va començar a denunciar les devolucions il·legals de les persones que arribaven a Croàcia, treballant per documentar unes pràctiques de les quals tothom parlava. “Vam començar a veure mossegades de gossos, cops, telèfons trencats, la gent ens deia que els robaven… ens contaven moltes històries”, relata Álvarez.
Des d’aquell moment, l’organització va dedicar-se a documentar les devolucions il·legals, situant-se en frontera i prenent imatges que verificaven les contínues violacions als drets humans. Fruit d’aquesta tasca va néixer la Xarxa de Monitoratge de la Violència en Fronteres (BVMN per les seves sigles en anglès), una estructura col·laborativa amb altres associacions que es dedica a denunciar les violències contra les persones que migren. També impulsa el Black Book of Pushbacks (literalment, “Llibre negre de l’empenta per l’esquena”), un dossier que s’entrega a la Unió Europea amb més de mil testimoniatges de violència fronterera.
No Name Kitchen documenta les violències contra les persones que migren, prenent imatges a les fronteres. “Han hagut de passar moltes morts perquè els mitjans en comencin a parlar”, assenyala Álvarez
El fet de recopilar informació sobre les violacions als drets humans implica, primer, acompanyar les persones afectades, però també guanyar-se la seva confiança i proporcionar-los un lloc segur perquè puguin explicar la seva experiència. Segons explica Álvarez, unes condicions difícils d’aconseguir per les organitzacions de suport més grans, que de vegades no estan interessades a treballar la incidència política o la denúncia a partir del que veuen.
“El que fem és el que ens han marcat les persones que acompanyem. La gent, igual que travessa per Sèrbia, passa a Croàcia, des de Bòsnia. Llavors vam començar a fer rèpliques dels projectes i l’operativa que ja havíem après. Quan vam poder alliberar algunes persones de l’organització, vam decidir que es dediquessin, en primer lloc, a recopilar informació. Ara continuem denunciant i almenys posant per escrit tots els testimonis perquè quan algú es proposi condemnar la Unió Europea, per totes aquestes males praxis, no es pugui dir que no se sabia. Que com a mínim no quedi en l’oblit. Han hagut de passar molts casos, moltes morts perquè des dels mitjans se’ls comenci a donar veu”, reflexiona el fundador de No Name Kitchen. A tall d’exemple, Álvarez recorda a Madina, una nena de sis anys que va morir atropellada per un tren durant una expulsió il·legal, un cas en què s’acusa la policia croata com a causant de la mort.
L’organització ha detectat moltes persones d’origen afganès, pakistanès, iraquià, iranià, algerià o marroquí, que volen amb visat a Turquia, que aurien d’adquirir l’estatut de refugiades, si ho sol·liciten. Però moltes mai no arriben a territori de la UE a causa de les devolucions en calent
L’organització ha detectat moltes persones d’origen afganès, pakistanès, iraquià, iranià, algerià o marroquí, entre d’altres, que volen amb visat a Turquia. En teoria, si arriben a territori europeu, haurien d’adquirir l’estatut de refugiades, si així ho sol·liciten. Tanmateix, moltes d’aquestes migrades mai no arriben a causa de les devolucions en calent. “Els munten a una furgoneta i els deixen a la frontera amb Sèrbia, Bòsnia o Turquia”, conta Álvarez. No Name Kitchen intenta ara recopilar més informació per poder presentar un litigi estratègic en el futur i identificar qui és responsable d’aquestes actuacions.
El Pacte de la Unió Europea sobre migració i asil –un marc regulador que es va aprovar ara fa un any i mig– ha avalat, segons han denunciat diverses organitzacions i col·lectius, les polítiques més conservadores en la matèria, reforçant les teories que relacionen migració amb qüestions que tenen a veure amb la seguretat i el control. “La major part de la ciutadania no era conscient del que s’estava fent. És un pacte que criminalitza”, opina Álvarez.
I si les polítiques governamentals en migració s’han impregnat dels corrents ideològics de les dretes més extremes europees, els seus discursos d’odi també estan calant al teixit social. Per això, No Name Kitchen treballa actualment per desenvolupar un argumentari en contra d’aquests relats i també en la sensibilització a adolescents i joves. “Hem de començar a veure com ens organitzem, perquè només cal veure com estan creixent els discursos d’odi a tot arreu. Des de l’Hongria d’Orbán, a la Itàlia de Meloni i o l’Espanya d’Abascal; ja són aquí”, rebla Bruno Álvarez.
