A mig camí entre el monstre de Frankenstein i el mite de la caverna, on la claredat universal és impossible d’assolir, cal que compartim les percepcions de totes les singularitats per mirar d’aproximar-nos-hi. En aquest punt es troba en Charlie Gordon, coprotagonista –junt amb el ratolí Algernon– de la novel·la publicada originalment el 1966 per l’escriptor i psicòleg Daniel Keyes. Una obra que torna a les nostres mans gràcies a Les Altres Herbes, la conjunció estel·lar entre el segell literari de ciència-ficció Les Males Herbes i les firmes de culte de L’Altra Editorial, amb la intenció de recuperar clàssics ocults que encara permeten una relectura actual.
En format de dietari i en una primera persona ficcionada, Gordon ens parla des del punt de vista d’un home amb diversitat funcional que busca contextualitzar-se en una societat que a tothom ens resulta amarga i se sotmet a una operació per esdevenir intel·ligent. Però, intel·ligent… com? En el procés obsessiu cap al desenvolupament intel·lectual es fa patent la mancança d’una educació emocional que és, finalment, l’eina principal per entendre les nostres diferències experiencials. També hi ha una crítica cap al paternalisme de la medicina institucional, la pertinença de les vides i la preponderància dels egos. Hi podem albirar uns primers detalls de col·laboració entre espècies, que la biòloga i filòsofa Donna Haraway ja ha desenvolupat extensament.
Entre les temàtiques humanistes de l’amor, la mort i el sexe, hi podem comptar també aquesta fugida social del monstre que Mary Shelley va començar l’any 1818
Entre les temàtiques humanistes de l’amor, la mort i el sexe, hi podem comptar també aquesta fugida social del monstre que Mary Shelley va començar l’any 1818 i últimament ha renovat el ressò, no només amb d’aquesta novel·la, sinó per mitjà de les línies de Frankissstein (2019), de Jeanette Winterson, i del testimoni real de Paul B. Preciado amb Yo soy el monstruo que os habla (2019), que va confrontar els psicoanalistes reunits a l’Escola de la Causa Freudiana de París i que encara ens interpel·la cara a cara. Qui és el monstre? No hauríem, potser, de fugir tots plegats?
