Els bombardeigs contra població civil són considerats crims contra la humanitat. Potser és per això que en els processos de memòria històrica s’han obviat, amb l’excepció de Gernika i Barcelona. En diverses setmanes de la guerra, mitjançant l’aviació nazi, el franquisme va perpetrar violents bombardeigs a la ciutat de Figueres, que, amb poca precisió de dades, superen les 400 persones mortes i un nombre similar de ferides per a una població de 14.000 habitants. Cal sumar-hi els metrallaments i bombardeigs contra les columnes d’exiliades a l’N-II.
A partir d’un exercici rigorós de documentació i d’història oral –en el context d’un projecte col·lectiu a la ciutat–, l’historiador Enric Pujol i Casademont, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, fa una aproximació breu i colpidora de la tragèdia. També reflexiona sobre el gran silenci que l’establishment espanyol ha imposat sobre la qüestió per tapar les connivències de l’Estat actual amb un règim criminal. L’exercici de memòria col·lectiva fa aquest text imprescindible.
