De tant en tant, per mitjà de les xarxes socials o a les parades de bus de la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona anima a la ciutadania a adoptar gossos i gats acollits a la gossera municipal amb fotos plenes de tendresa. El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAACB), ubicat al bell mig de Collserola, és l’encarregat de vetllar pel benestar dels animals abandonats fins que trobin una nova llar. Però l’equip de professionals de comportament caní alerta fa temps sobre la manca de recursos i la saturació del centre, que hauria provocat un empitjorament tant de les seves condicions de treball com del benestar dels animals. El mes de març van decidir organitzar-se en secció sindical de la CGT per denunciar la situació, “i aquí és quan comença el mòbing” per part de Help Guau, l’empresa adjudicatària del servei, denuncien.
“L’anterior empresa mirava pel benestar dels animals, cosa que ja no passa: ara van a buscar el màxim guany a costa del benestar dels animals i dels treballadors”, es queixa una de les membres de la secció sindical
“L’anterior empresa mirava pel benestar dels animals, cosa que ja no passa: ara van a buscar el màxim guany a costa del benestar dels animals i dels treballadors”, es queixa una de les membres de la secció sindical. Quan li preguntem sobre algun exemple concret d’aquest deteriorament de les condicions a la gossera, ens relata el següent: “Com no se substitueixen les baixes en una plantilla que ja era molt ajustada, hi ha gossos que no surten a passejar en deu dies, quan l’empresa està obligada a passejar-los diàriament segons el contracte amb l’Ajuntament. Això afecta el comportament dels animals i fa més difícil l’adopció, l’accés dels voluntaris i augmenta la perillositat de les condicions de treball dels professionals”.
Segons ens explica, hi ha hagut casos en què han traslladat els gossos a altres centres on els educadors canins no tenen accés, i han començat a eutanasiar animals sense el seu coneixement. Assegura que aquestes situacions són cada vegada més habituals, i que abans, amb l’anterior empresa gestora del servei, això no passava.
Actualment, des de la secció sindical de la CGT calculen que el centre CAACB acull uns 250 gossos, però per la massificació de les instal·lacions de Collserola més d’un centenar han estat traslladats a altres centres vinculats a Help Guau, on l’equip de professionals a càrrec dels cans es queixen del fet que no els hi poden fer seguiment.
A més, expliquen que la direcció de Help Guau no estaria assumint la interlocució davant les demandes ni donant resposta a cap d’elles, al·legant que són competència de l’Ajuntament de Barcelona, que tampoc els estaria responent.
Des de la constitució de la secció sindical denuncien “represàlies”, que inclourien suspensions de treball i sou per falta molt greu o mobbing laboral, al “no permetre’ns fer la nostra feina”, asseguren
Davant el silenci tant de l’empresa com del Consistori, l’equip de comportament caní al complet es va constituir en secció sindical de la CGT el mes de març. Des d’aleshores denuncien “represàlies”, que inclourien suspensions de treball i sou per falta molt greu o assetjament laboral, al “no permetre’ns fer la nostra feina”, asseguren. Per exemple, no escolten les seves recomanacions davant els trasllats arbitraris d’animals. “El dia a dia és dur, i hem tingut dues companyes de baixa a causa de l’assetjament que patim”, assenyala la mateixa educadora canina, que davant l’hostilitat en l’ambient laboral prefereix no donar el seu nom.
Segons l’escrit de la demanda, al qual la Directa ha tingut accés, es tracta d’un cas clar de “persecució sindical” que es materialitza en “sancions i modificació unilateral de les condicions de treball”, i que quan la secció sindical les ha impugnat l’empresa ha respost amb “més mòbing”. Es tracta, doncs, d’una demanda de drets fonamentals i ja tenen data pel judici: el 19 de febrer.
La treballadora del CAACB considera que “al darrere hi ha un canvi de gestió”, i que “volen començar a eutanasiar als gossos més difícils d’adoptar” a causa de la “massificació del centre” i per “evitar invertir-hi més recursos”. “Saben que nosaltres no ho permetrem, també perquè aniria en contra de la llei de benestar animal”, assenyala. Tot plegat ha coincidit amb el canvi a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, de Barcelona en Comú al PSC, però no tenen clar d’on venen les ordres. “El que sí que sabem és que la subcontractació no fa res sense que l’Ajuntament li digui”, assegura.
Tanmateix, l’Ajuntament sembla no opinar el mateix. Consultats per la Directa sobre les queixes de les treballadores i la proximitat del judici per persecució sindical, asseguren per escrit “que el servei d’educació canina és un contracte de serveis adjudicat a l’empresa Help Guau, mitjançant un procediment obert de licitació” i que “espera que s’arribi a una entesa entre treballadors i empresa per resoldre aquesta situació”. Help Guau, per la seva banda, a preguntes d’aquest mitjà han declinat fer cap declaració a l’espera de com vagi el judici.
No disposen de la roba i el calçat adequats per fer la seva feina, segons denuncien, ni existeix un pla de prevenció de riscos per a aquest equip, que és el més exposat a situacions de perillositat
Al juliol també van presentar una demanda davant Inspecció de Treball, de la qual encara no tenen resposta. L’equip dels vuit educadors i educadores canins denunciaven per escrit que “no poden executar la seva feina dedicant el temps precís a cadascun dels gossos, ni amb la calma necessària per fer la feina amb seguretat, i posant-los en risc contínuament”. I “ni l’Ajuntament ni l’empresa posen els mitjans humans i econòmics necessaris per revertir aquesta situació”, asseguren al text. Tampoc disposen de la roba i el calçat adequats per fer la seva feina, segons denuncien, ni existeix un pla de prevenció de riscos per a aquest equip, que és el més exposat a situacions de perillositat.
El CAACB és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona que compta amb una vintena de professionals –entre cuidadores, veterinàries, educadores canins i personal d’oficina– que s’encarrega de l’atenció integral dels animals en adopció a Barcelona. Alhora, una cinquantena de voluntàries col·laboren amb el centre per mitjà de tres entitats.
Glòria fa deu anys que és voluntària i assegura que el darrer temps al CAACB “hi ha falta d’empatia cap als animals”. Les voluntàries estableixen forts vincles amb gats i gossos, i si detecten algun malestar alerten a la direcció del centre. “Però, últimament, no ens fan cas”, es lamenta. Explica un cas, el del Diego Armando, un gos molt estimat per les voluntàries que “va començar a estar apàtic, sense ganes de caminar, i va començar a vomitar i cagar sang”, relata. “Era evident que li passava alguna cosa”, assegura indignada, però tot i que van avisar a la gossera “no van fer res i al cap de tres dies el pobre gos va morir”.
Glòria fa deu anys que és voluntària per mitjà d’una entitat i assegura que els darrer temps al CAACB “hi ha falta d’empatia cap als animals”
La seva entitat està valorant amb una advocada la possibilitat de demandar l’empresa per no complir els plecs de la licitació del servei municipal. Els motius? Molt similars als que explica l’equip de comportament caní: els trasllats arbitraris de gossos, la manca de passejos i el conseqüent deteriorament del seu benestar físic i emocional. Actualment, hi ha quatre entitats que col·laboren amb el CAACB per mitjà d’un conveni, però la manca de recursos humans al centre “fa que la responsabilitat que els gossos surtin a passejar recaigui en els i les voluntàries”, explica Glòria, “i això és un nou incompliment de la licitació, perquè l’esbarjo diari l’ha de proporcionar el centre, nosaltres som un suport”.
La Glòria també s’estima més no dir ni el seu nom real ni el de l’entitat per por que, a partir d’ara, li dificultin l’accés al centre. El vincle amb els animals és fort, el mateix que porta les treballadores a fer hores extres quan és necessari, per fer seguiment d’adopcions o atendre situacions urgents d’acollida d’animals, inclosos els caps de setmana.
Abans que guanyés Help Guau la licitació es feia seguiment presencial dels gossos adoptats que presentaven problemes d’adaptació. “Ara aquesta tasca no està coberta, aprofiten el voluntarisme de les professionals i les entitats, i el resultat és que hi ha més devolució de gossos”, assegura l’educadora canina. En general, denuncia que amb l’externalització del servei hi ha una part important de la dotació pressupostària –més de 300.000 euros en total a executar en un any– que no arriba de forma efectiva: “Es queda pel camí per mala gestió i també perquè va a parar a les butxaques de la subcontractació”, alerten. La història de sempre.
