Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Trenta anys inoculant idees lliures

L’editorial i distribuïdora Virus compleix tres dècades de vida difonent el pensament crític i la memòria llibertària i reivindicant els llibres com a “eines dins d’una comunitat en lluita”

/ Arxiu

Des de fa trenta anys, els llibres de l’editorial Virus han inspirat i format diverses generacions de lectores, activistes, lluitadores i persones amb tota mena d’inquietuds que s’acostaven als seus materials i en quedaven marcades. Les seves publicacions aportaven sovint noves mirades, experiències, lluites i veus des d’altres latituds socials o geogràfiques, però que es feien pròpies i es transformaven en pràctiques i aprenentatges per a cada moment. El ventall de títols ja s’ha convertit en icònic i comprèn des de temàtiques com la memòria obrera, els grups d’acció i l’anarquisme (amb volums de referència com el dedicat al maqui Sabaté o Anarquisme i alliberament nacional) fins a l’espai urbà (Barcelona, marca registrada, una premonició de les polítiques de la nova concepció de la ciutat) o el control social i les presons (la pionera revista Panóptico o Cròniques del 6, que recollia les pràctiques de les clavegueres policials, o Huye, hombre, huye, l’infern carcerari a l’Estat espanyol narrat pel pres fuguista Xosé Tarrío).

Un altre eix que Virus ha explorat ha estat el de les experiències de lluita a Llatinoamèrica, amb el Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra al Brasil, l’explosió de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional a Mèxic als anys noranta o títols com Afirmación y resisténcia: la comunidad como apoyo, que suposava un dels primers llibres a abordar els impactes de la repressió militar sobre poblacions de Centreamèrica, presentant propostes antirepressives i terapèutiques impulsades per aquestes comunitats.

Virus ha estat un projecte amb una trajectòria de referència i solidesa que s’ha mantingut allunyat dels circuits comercials neoliberals, però també de les avantguardes revolucionàries. Tot i la trajectòria, el seu grup impulsor defuig els lideratges i aposta per l’enfortiment d’una xarxa de llibreries, editorials radicals, alternatives i espais de cultura de resistència, on espais com Traficantes de Sueños (a Madrid) i Cambalache (a Oviedo) representen altres pilars vius repartits per la península Ibèrica. En paraules de Núria Sánchez, encarregada de la pota de distribució del projecte, “una cosa molt encoratjadora d’aquests anys de trajecte és que Virus ha vist com naixien els diferents projectes editorials i de distribució de l’Estat espanyol, com es formaven aquests vincles, com s’articulava la xarxa, com els projectes anaven creixent. El col·lectiu de Virus té el valor del testimoni que ha presenciat tot aquest procés”.

Tres dècades al cor del Raval… i més enllà

Neix l’any 1991 com un projecte editorial i de distribució sorgit per potenciar el pensament crític, la memòria llibertària i com a eina per poder difondre aquests materials en circuits més amplis. “Virus va sorgir amb l’esclat de nous moviments socials, com l’antimilitarisme o l’okupació, que anaven guanyant protagonisme enfront dels partits polítics, cada cop més en crisi”, explica Patric de San Pedro, un dels fundadors del segell, tot i que avui ja no hi pertany. En l’àmbit editorial, detalla que “havien tancat editorials petites i mitjanes, com Ruedo Ibérico, o altres s’havien anat fent generalistes, com Icària. Hi havia molt material, com revistes, fanzins, música, adhesius… sobretot a El Lokal del Raval, però hi havia un buit editorial en la producció de llibres de contingut social i polític. Vam intentar donar sortida a llibres sobre moviments llibertaris, guerra civil, moviments socials, i fer que aquests materials arribessin a espais polítics on es parlava d’això”.

(Cliqueu per ampliar la imatge)

 

La gestació i el naixement de Virus va tenir lloc en un indret de la ciutat de Barcelona que ha estat testimoni i niu de creació de molts altres projectes al llarg dels anys: El Lokal del Raval, un espai de difusió de contracultura i de connexions, trobades i lluites de l’activisme. Aquest projecte de referència recentment també ha celebrat el seu trentè aniversari, i ha rebutjat la medalla que l’Ajuntament de la ciutat volia concedir al seu fundador, Iñaki Garcia, per la seva trajectòria com a lluitador veïnal.

“Haver sobreviscut a trenta anys de procés especulatiu i violència immobiliària, en un barri on han estat expulsades milers de persones i també molts projectes, forçats a marxar o directament a tancar, ens fa formar part d’una resistència col·lectiva”, explica Miguel Martín, responsable de la comunicació. “Títols com Hablan las putasLos pasos (in)visibles de la prostitución Matar al Chino parlen també de la relació amb el barri i amb la ‘ciutat podrida’, que deia la Trapera”, diu tot fent referència al grup prepunk La Banda Trapera del Río.

Des del començament del projecte, a més de les publicacions editorials, a Virus destaca l’aposta i el valor de la distribuïdora alternativa que l’acompanya. Més enllà d’algunes llibreries convencionals, ha treballat amb una extensa xarxa de llibreries alternatives, especialitzades, cooperatives, ateneus, sindicats, projectes culturals sense ànim de lucre i diversos col·lectius polítics, “una xarxa que avui juga un paper com a espai de trobada, reflexió, creació i acció col·lectiva”, expliquen en un article publicat a Todo por Hacer. Núria Sánchez hi afegeix: “El que es pretén és donar suport a projectes editorials propers que ens semblen importants que existeixin, i també a espais socials, espais de trobada que són tan necessaris, espais on acaba aterrant d’una manera més tangible allò que fem valdre en els nostres llibres”.

Des del començament del projecte, a més de les publicacions editorials, a Virus destaca l’aposta i el valor de la distribuïdora alternativa que l’acompanya

I és que al llarg d’aquests anys, molts col·lectius socials i polítics de Catalunya han pogut accedir, difondre i formar-se en els continguts i llibres de Virus, a més de finançar-se venent les seves publicacions en actes i paradetes, proveïts per llibres en dipòsit quan els van necessitar. “El fet d’arribar a una activitat i trobar-te cinquanta o seixanta llibres alternatius reflectia una capacitat de distribució que tenen molt poques distribuïdores alternatives”, recorda Patric de San Pedro. Com expliquen des de Virus, la seva filosofia ha estat “la del suport mutu, la confiança i l’acompanyament, generant una experiència col·lectiva que aporti solidesa al moviment antiautoritari”.

Sense mecenes ni subvencions, un altre valor afegit de Virus és haver aconseguit tirar endavant en un temps d’excés global d’edicions i llibres, consumits sota els dictats del màrqueting, les grans superfícies i les plataformes digitals de consum ràpid. Les necessitats econòmiques del projecte han hagut de trobar l’equilibri amb tasques invisibles com els processos de traducció, maquetació i il·lustració, i amb les publicacions d’una editorial crítica i compromesa amb les dinàmiques de lluites actuals.

“Virus sobreviu gràcies a un esforç col·lectiu, sovint invisible i silenciós, però descomunal i desinteressat”, s’explica des del nucli impulsor en relació amb la col·lectivitat compromesa de lectores que sosté el projecte. “Ens agrada pensar que aportem alguna cosa útil per al moment en què vivim i això és una màxima en la decisió sobre les nostres edicions”, destaca Martín. “Per nosaltres no és important el fet de publicar un títol, sinó en quin context, i si s’insereix en una col·lectivitat de gent que s’està plantejant què passa als espais en els quals viu i necessita eines per pensar tant la vida com la seva acció política. És aquí on té sentit l’activitat d’una editorial com Virus”, puntualitza.

Trenta anys inoculant idees lliures
Alguns dels fundadors de Virus en la presentació del còmic ‘92, lo que se nos viene encima’ |Arxiu

 

L’encarregada de la distribució de Virus afegeix que “l’editor i el llibreter posen en context el moment, allò que està passant. Ens ofereixen, a través dels llibres, allò que ens urgeix en la nostra actualitat i que ens permet desenvolupar i seguir treballant el contingut”. Així i tot, al projecte hi perviu l’afany per publicar llibres històrics que, d’alguna forma, mantenen les reflexions o l’experiència d’altres temps però que poden ser rellegits en els nostres dies.

Amb la perspectiva del pas dels anys, Miguel Martín explica que “l’encert més important ha estat donar més espai al pensament i a la crítica feminista. Hi ha dos llibres que creiem que han estat una aportació cabdal en aquest sentit: Microfísica sexista del poder, de Nerea Barjola, i l’edició en català de Caliban i la bruixa, de Silvia Federici”.

El futur segueix sent víric

Aquest 2021, el col·lectiu ha obert una campanya de subscriptores i sòcies individuals i col·lectives per sostenir-se econòmicament i poder seguir generant comunitat. “Virus existeix en aquesta interdependència, per seguir formant-nos, dotant-nos d’eines intel·lectuals i bolcant sabers comuns i reflexions profundes a l’abast de tothom’’.

Les properes apostes de l’editorial en forma de llibre seran El eco de los pasos –les memòries descatalogades i ara reeditades de l’anarcosindicalista reusenc Juan García Oliver–; Yo soy frontera, de Shahram Khosravi, sobre la migració i l’exili des de l’Iran fins a Europa–, i El suport mutu, de Piotr Kropotkin (editada en català), on el pensador teoritza per primer cop sobre una praxi que l’editora entén com “un suport per a confrontar el nostre present individualista i un projecte de futur comunitari”.

 

Article publicat al número 516 publicación número 516 de la Directa