27 de setembre. Un any més, el Dia Internacional del Turisme se celebra entre valoracions de les dades oficials, encara fresques, de visitants i d’ocupació d’allotjaments turístics de l’agost, un mes clau per al sector. En línies generals, arreu dels Països Catalans els indicadors publicats per l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, mostren un creixement respecte a l’agost anterior. Tan sols les Illes, amb un lleuger descens del nombre de viatgeres –que ha passat d’1.802.513 a 1.786.553– trenquen amb el que ha estat una tendència sostinguda durant anys.
De fet, com si es tractés del Producte Interior Brut (PIB) o del nombre d’altes en la Seguretat Social, ens hem acostumat que la majoria de polítics i mitjans de comunicació presentin cada mes les xifres ascendents del nombre de vols o de pernoctacions hoteleres com un fet positiu incontestable. Així, a excepció dels casos puntuals d’aldarulls o d’incivisme que transcendeixen a l’opinió pública, el relat oficial mostra el turisme com un fenomen beneficiós per al conjunt de la població, entorn del qual només sentim ocasionalment retrets referits a conductes individuals que es consideren inapropiades.
Malgrat la proliferació de moviments crítics amb la turistificació, encara és poc habitual que el fenomen s’abordi contemplant-ne els efectes negatius. Entre aquests, l’impacte en la salut de la població de les zones receptores és un dels més obviats. No sorprèn gaire, doncs, que ni tan sols les mateixes persones damnificades l’identifiquin com una de les seves pitjors conseqüències. Com a mostra, en l’Enquesta de percepció ciutadana sobre el turisme entorn de Barcelona inclosa a l’Informe Òmnibus del grup de sondatges GESOP de 2019, s’observa que alguns dels factors que més tenen a veure amb la salut, com el soroll o la contaminació, només són considerats com l’aspecte més negatiu per un 2% i un 0,8% de les enquestades, respectivament.
Ciutats flotants com el Symphony of the Seas, que va visitar Barcelona l’any passat amb 180.000 passatgers a bord, fan servir un combustible prohibit a terra. Un cop a port, però, el segueixen cremant per tal de mantenir les instal·lacions i la gran oferta de serveis
Maria Garcia, activista d’Ecologistes en Acció i de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, en canvi, fa temps que denuncia la contribució del turisme de masses a la contaminació ambiental i els seus efectes sobre la salut: “més enllà dels episodis puntuals que fan saltar les alarmes, ens trobem que les mitjanes anuals de diòxid de nitrogen i de partícules en suspensió a l’aire que respirem a Barcelona supera els màxims establerts per l’OMS”. Garcia assegura que calen mesures estructurals i, en aquest sentit, assenyala com el gran focus de contaminació en l’àmbit turístic el port de la capital catalana –el primer en trànsit en l’àmbit europeu– i el turisme de creuers. Ciutats flotants com el Symphony of the Seas, que va visitar Barcelona l’any passat amb 180.000 passatgers a bord, fan servir un combustible prohibit a terra. Un cop a port, però, el segueixen cremant per tal de mantenir les instal·lacions i la gran oferta de serveis. Com a conseqüència d’això, apunta l’activista, “la presència de substàncies altament contaminants és un 20% superior en els barris propers a les terminals que en les zones de la ciutat amb més trànsit de cotxes”. Els efectes d’aquesta situació sobre la població es tradueixen, en termes de salut, en un augment de les malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques i immunològiques, així com del càncer.
El Port de Barcelona va anunciar el 2015 com a mesura per reduir la pol·lució la seva aposta per promoure l’ús de gas natural liquat. Això s’ha materialitzat, enguany, en l’arribada a la capital catalana dels dos primers creuers que el fan servir. Maria Garcia titlla l’entrada en escena d’aquest combustible fòssil com a “màrqueting verd”, ja que, a banda del fet que només les embarcacions de nova construcció el podran utilitzar, aquest combustible té més afectació en el canvi climàtic que el dièsel marí. En canvi, recorda que una mesura que ja s’està aplicant en altres països com la reducció del nivell de sofre a un 0,1% en el combustible convencional suposaria una disminució del 50% de les emissions. No obstant això, assegura que la veritable solució implica limitar l’arribada de creuers a les ciutats, així com per crear una legislació ambiental i laboral per al sector. Malgrat focalitzar-se en els creuers, Maria Garcia tampoc no passa per alt les conseqüències en la salut de l’increment de trànsit rodat derivat de la turistificació ni de l’arribada d’avions, tot i que assegura que el més greu de les emissions d’aquest mitjà de transport és la contribució a l’efecte hivernacle.
L’augment de la contaminació no és l’única conseqüència del turisme que té un impacte nociu sobre la salut de les persones, també en té el soroll ambiental, especialment el nocturn, tal com recull, entre d’altres, un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona sobre la situació a Ciutat Vella. Existeix una evidència científica, segons s’hi exposa, que la pertorbació del son n’és una de les conseqüències immediates i que aquesta està associada a un deteriorament en l’àmbit psicològic i emocional, a afectes adversos en el desenvolupament cognitiu i a canvis negatius en el comportament social. El mateix informe admet que els nivells acústics de la majoria de barris del districte supera els llindars associats a una pèrdua de salut i de qualitat de vida. Així ho denuncia des de fa anys Ester Castilla, veïna de l’entorn de la plaça de George Orwell, que assegura haver presentat moltes instàncies a l’Ajuntament, el telèfon del Civisme, la Guàrdia Urbana i la Síndica de Greuges, entre d’altres, i haver assistit a Consells de Districtes i a altres audiències sense gaires resultats. “Ara mateix la sensació que tinc és que això no es podrà resoldre mai perquè els baixos d’aquesta zona estan destinats únicament a negocis per donar resposta a les necessitats dels turistes i no pas del veïnat”, afirma.
La turistificació del barri de Ciutat Vella ha sumat nous visitants a una zona que ja gaudia de molta activitat i d’una gran concurrència de persones. Com a resultat, les residents han de conviure amb la contaminació acústica que generen el tràfec constant de vianants, les terrasses dels bars, la clientela d’establiments musicals que obren fins a la matinada, els vehicles que proveeixen aquests negocis, el pas continuat de serveis de neteja, l’activitat de multitud d’artistes de carrer i venedores ambulants i la programació d’esdeveniments de tota mena que fan ús de l’espai públic. En paraules d’Ester Castilla, “una agressió acústica diària” que, a més d’impedir-li qualsevol tasca que requereixi concentració, li causa irritació i frustració. “Arribo al cap de setmana exhausta, he de dormir en hores que no tocaria per recuperar-me i moltes vegades no tinc esma per sortir ni relacionar-me”, relata desesperada. Les seves estratègies per protegir-se són l’ús de taps per anar a dormir i el d’auriculars de cancel·lació del so durant el dia. A banda de l’aïllament de la realitat que això li suposa, assegura que no n’hi ha prou: “moltes vegades he tingut por de perdre el seny, perquè l’agressió era tan forta i el malestar tan gran que l’únic que volia era deixar d’existir”.
Ester Castilla, veïna de l’entorn de la plaça de George Orwell de Barcelona, assegura haver presentat moltes instàncies a l’Ajuntament, el telèfon del Civisme, la Guàrdia Urbana i la Síndica de Greuges, entre d’altres, i haver assistit a Consells de Districtes i a altres audiències queixant-se del soroll nocturn sense gaires resultats
Encara que les queixes pel soroll siguin habituals en les zones massificades, aquestes són sovint menystingudes per les administracions públiques, els serveis de salut i, fins i tot, pel veïnat que no ho viu de forma tan directa. Castilla explica com al llarg dels anys ha constatat amb desconcert com qualsevol intent de crear un col·lectiu que afronti el tema del soroll acaba en una via morta. Assenyala, també, que les persones amb menys recursos econòmics i, per tant, amb menys capacitat per aïllar l’habitatge i climatitzar-lo artificialment o sense una segona residència on desconnectar, són les més vulnerables a l’agressió acústica. Per això, diu, la solució passa per “evitar que es facin activitats econòmiques que es lucrin a costa de la son del veïnat i per abaixar el nivell de decibels de qualsevol altra que es faci en l’espai públic”.
Salut laboral precària
Hi ha una part de la població que rep una doble penalització en la salut a causa de la turistificació. D’una banda, com a residents i, de l’altra, com a treballadores d’un sector amb una alta precarietat laboral. Aquest impacte el coneix de primera mà Joan López, que va exercir com a metge de família durant 13 anys a Felanitx, una turística població costanera de Mallorca. Allà va passar consulta a moltes persones que treballaven en hotels, en restauració o en les bugaderies per on passa la roba que fan servir tots aquests negocis i, entre les pacients, hi va trobar un col·lectiu de dones amb uns problemes comuns fàcilment identificables: les cambreres de pis. Si bé les activistes de les Kellys han aconseguit darrerament posar el focus d’atenció en les externalitzacions i les precàries condicions laborals que acompanyen aquestes treballadores que netegen hotels i apartaments, l’impacte sobre la seva salut de les càrregues de feina que suporten encara no s’ha abordat gaire.
Contractures musculars cròniques, artrosi prematura, hèrnies discals, ciàtica, lumbàlgia, síndrome del túnel carpià… El dolor crònic, explica López, acompanya totes aquestes dones després d’un temps treballant, sense que els professionals de la medicina hi puguin donar gaire resposta, pel que esdevenen un tipus de pacient que sovint fa nosa. A banda dels problemes físics, aquest metge destaca el sofriment psicològic de les cambreres: “treballen amb un estrès permanent, saltant-se moltes vegades àpats per poder acabar amb totes les habitacions que els han assignat, i això, de forma continuada, acaba derivant en depressió”. A més a més, López recorda que moltes d’elles tossien molt i, arran de diversos estudis que s’han publicat, assenyala la inhalació constant de productes de neteja com a culpable.
Contractures musculars cròniques, artrosi prematura, hèrnies discals, ciàtica, lumbàlgia, síndrome del túnel carpià… El dolor crònic, explica el doctor Joan López, acompanya totes les cambreres d’hotel d’un temps treballant, sense que els professionals de la medicina hi puguin donar gaire resposta, pel que esdevenen un tipus de pacient que sovint fa nosa
Tanmateix, el problema més greu de tots és, per a ell, l’abús de medicaments. “La bossa d’algunes cambreres de pis sembla una farmaciola”, assegura, i explica tot un recorregut de substàncies per calmar el dolor que arrenca amb els antiinflamatoris i evoluciona cap als opiacis, cada cop més forts a causa de la tolerància que generen. Entre aquests, en destaca els pegats de Fentanil, “un medicament que ha causat una epidèmia de morts als Estats Units, perquè té un risc molt alt de sobredosi”. Per si no n’hi hagués prou, López adverteix que una bona part d’elles prenen també ansiolítics, per a l’estrès o per a poder dormir, i antidepressius. Entén que alguns col·legues de professió acaben receptant tot això quan ja no saben què fer amb elles, però creu que el que cal dir-los a aquestes treballadores és que, “encara més que un metge, el que necessiten és un sindicat”. Les condicions precàries de treball, explica, fan que moltes no vulguin agafar la baixa per por a ser acomiadades. “El sistema converteix unes treballadores en malaltes cròniques, i això és una injustícia social”, rebla el doctor.
Les jornades feixugues no són, però, patrimoni exclusiu d’aquest perfil professional, sinó que són més aviat freqüents en el sector. Joan López assenyala els extensos horaris que han de cobrir les cambreres de bars i restaurants o les altes temperatures que pateixen el personal de cuina d’aquests establiments o el de les bugaderies. “Un dels meus pacient va morir d’un cop de calor, perquè treballaven a 60 graus”, lamenta. La solució a tota aquesta precarietat que deteriora la salut és, per a aquest metge, una reforma laboral, però adverteix que “això és una qüestió política i el lobby turístic té molt poder a les Illes”.
