Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Un any de Bolsonaro deixa el Brasil devastat

Tot i les promeses electorals, l’economia brasilera no creix com s’esperava, mentre s’apliquen polítiques que ataquen el medi ambient i les comunitats indígenes i es persegueix la dissidència política

El president brasileny Jair Bolsonaro / Alan Santos

“Em presento davant de tots vostès en aquest dia, el dia en què el poble va començar a alliberar-se del socialisme”, així va començar el seu mandat Jair Bolsonaro l’1 de gener de 2019. Poc més d’un any després, l’àrea que havia creat més expectatives en els sectors que li donaven suport no ha aconseguit els números esperats. Malgrat totes les retallades promogudes, el PIB del Brasil ha experimentat un decebedor creixement de l’1,1%, quan algunes projeccions apuntaven a un percentatge al voltant del 2%. Alhora, la taxa de desocupació, que ha tingut una petita reducció i s’ha situat en l’11%, ha estat acompanyada d’un rècord en el nombre de treballadores informals.

Malgrat totes les retallades, l’economia brasilera només ha crescut un 1,1%

La decepció en l’economia ve acompanyada d’una situació general de “reculada dels drets bàsics al Brasil: ha arribat un govern feixista, racista, misogin, que ha retallat les inversions socials en general”, assegura Marta Orsini, de l’organització Dones Brasileres contra el Feixisme. Les declaracions bel·licoses i de suport a la dictadura militar de Jair Bolsonaro s’han normalitzat. Tot això va prenent forma a través de mesures del govern en contra de polítiques públiques d’anteriors mandats que intentaven reparar desigualtats històriques de la societat brasilera en relació amb les poblacions negres, indígenes, LGTBIQ+
i els sectors de l’educació, medi ambient, salut, ciència i tecnologia, entre d’altres.

La relació de Bolsonaro amb la premsa nacional és una altra característica que crida l’atenció. A banda d’insinuacions sexuals a una periodista o la frase adreçada a un altre comunicador: “Tens una pinta tremenda d’homosexual”, el president va preparar una sorpresa per al dia en què es va anunciar el PIB del seu primer any al govern: va portar un humorista per fer-se passar per ell
i distribuir bananes als professionals de la premsa presents.


La família de Bolsonaro i l’assassinat de Marielle

Actualment, Bolsonaro i els seus tres fills –el regidor Carlos Bolsonaro, el diputat Eduardo Bolsonaro i el senador Flávio Bolsonaro– s’enfronten a dos grans problemes relacionats amb la justícia. D’una banda, les evidències que existeixen de la seva relació amb milícies a Rio de Janeiro i l’assassinat de la regidora i activista afrobrasilera Marielle Franco. D’altra banda, les fàbriques de fake news que van actuar especialment durant la campanya electoral de finals de 2018. En relació amb aquest últim cas, el congrés brasiler va crear una comissió parlamentària de recerca (CPI) per revelar la relació entre perfils falsos i atacs cibernètics durant les eleccions. L’inici de les recerques va posar a la diana la família Bolsonaro, que pot ser responsabilitzada per la difusió de notícies falses i discursos d’odi a través d’internet durant la campanya.

Segons informacions de la pàgina web UOL, d’acord amb documents enviats per Facebook a la CPI, una de les pàgines de suport a Bolsonaro va ser creada des del mòbil d’un assessor directe d’Eduardo Bolsonaro amb l’ús d’un correu electrònic oficial del seu despatx. En el seu testimoniatge a la CPI, la diputada Joice Halssemann, excompanya de partit de Bolsonaro, va denunciar l’ús de gairebé mig milió de reals brasilers –95.000 euros– per a la difusió de notícies falses.

Les relacions de la família Bolsonaro amb milícies armades són investigades

Les relacions de la família Bolsonaro amb les milícies armades continuen sent investigades: “Els Bolsonaro estan connectats des de fa anys amb aquests grups criminals, hi tenen molts vincles. El fill, per exemple, els ha fet homenatges, els ha lliurat premis, etc.”, explica l’activista de Dones Brasileres contra el Feixisme. El 9 de febrer, però, les recerques es van quedar sense una peça important quan l’expolicia Adriano da Nóbrega va ser assassinat en una operació policial que va tenir lloc a casa d’un regidor del Partit Social Liberal (PSL), expartit de Jair Bolsonaro. Da Nóbrega estava pròfug des del gener de 2019 i, segons va aclarir un diputat del mateix partit que Marielle Franco al ple de la Cambra de Diputats, tenia relacions públiques amb la família Bolsonaro almenys des de 2003, quan Flávio Bolsonaro –llavors diputat a Rio de Janeiro– li va donar una menció d’honor per la seva tasca.

Segons han informat diversos mitjans de comunicació brasilers i internacionals, Da Nóbrega va ser acusat de comandar l’anomenada Oficina del Crim, organització que estaria darrere de l’assassinat de Franco
i el seu conductor, Anderson Gomes. “Quan la companya Marielle Franco va ser assassinada, la família de Bolsonaro no en va fer cap menció, no es va pronunciar. Hi ha molts indicis que relacionen aquesta família amb l’assassinat de Marielle, però evidentment fiquen barreres, eliminen a qui convingui, no deixen que s’investigui amb més profunditat”, denuncia Orsini.


Pobles indígenes i medi ambient

Un altre punt de la gestió del nou president que està cridant l’atenció internacional està relacionat amb les seves polítiques ambientals. El llistat de mesures criticades pels òrgans responsables de les qüestions indígenes i del medi ambient des del gener de 2019 és llarg. Una de les més remarcables ha estat el nomenament com a responsable de la protecció dels pobles indígenes aïllats de l’Amazònia –dins la Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI)– d’un missioner que va actuar durant deu anys amb una organització dels Estats Units que es dedica a evangelitzar indígenes des de 1950. La Pastoral de la Terra (CPT) ja denuncia que el nombre de líders indígenes assassinades el 2019 és el més elevat dels últims onze anys.

D’altra banda, segons dades de l’Institut Nacional d’Investigació Espacial (INPE), el 2019 ha estat l’any en què s’ha produït més desforestació de l’Amazònia en l’última dècada. A més, el desembre de l’any passat el president va signar una mesura provisòria que regularitza l’ocupació il·legal de terres, i un projecte de llei que reglamenta la recerca i l’explotació de mineria i la construcció de centrals hidroelèctriques en terres indígenes. Segons Marta Orsini, en matèria de natura i medi ambient, “hi ha una reculada immensa tenint en compte el que s’havia avançat
–encara que els anys del Partit dels Treballadors de Lula i Dilma tampoc no han estat perfectes”.

En una entrevista recent, el reconegut antropòleg Eduardo Viveiros de Castro afirmava que el govern ha declarat la guerra als pobles indígenes i atribueix l’augment de la desforestació al país a una aliança entre la gestió actual i els sectors interessats en l’extracció de mineria i la plantació de soja. Per a l’antropòleg, el govern de Bolsonaro actua en tres fronts: l’econòmic, amb la privatització del territori brasiler, la qual cosa significa reducció de reserves ecològiques i terres indígenes; el religiós, amb l’evangelització i la conversió dels pobles indígenes, i el militar, que veu els pobles indígenes com una amenaça a la sobirania nacional.

“Tot indica que empitjorarà, perquè el primer que va fer Bolsonaro en arribar al poder va ser flexibilitzar la tinença d’armes, que s’ha traduït en una realitat sobretot a la zona rural, i això té a veure amb el que va passar l’any passat a l’Amazònia i que es repetirà i segurament empitjorarà en el pròxim període sec”, assegura l’activista de Dones contra el Feixisme.

 

Aquest article s’ha publicat al Suplement del Festival de Cinema Llatinoamericà de CineBaix

Article publicat al número 1 publicación número 1 de la Directa